24.09.2025 - 21:40
The Washington Post · Rick Noack i Shaiq Hussain
Islamabad, Paquistan. Quatre anys després del retorn dels talibans al poder, tan sols un país en tot el món ha accedit a reconèixer diplomàticament l’actual règim afganès: Rússia.
Tanmateix, aquests darrers mesos, l’enduriment de les mesures antiimmigració al món desenvolupat i el creixement de la preocupació per l’activitat miliciana a l’Àsia central –afegida a l’acceptació, com més va prevalent, que sembla poc probable que el règim afganès s’esfondri a curt o mitjà termini– han permès als talibans de fer avenços significatius en matèria diplomàtica.
Molts veïns regionals de l’Afganistan fa temps que han trobat vies per a cooperar amb un règim que no reconeixen oficialment. El director d’Antiterrorisme de la Casa Blanca, Sebastian Gorka, descrigué fa poc el règim afganès com a “moderadament cooperatiu” en matèria de lluita terrorista, bo i admetent: “Sé que és estrany sentir-me dir això a mi.” Alemanya, que acull la població afganesa més gran d’Europa, acredità fa poc dos funcionaris del Ministeri d’Afers Exteriors talibà com a funcionaris consulars; fins ara, Berlín tan sols havia acreditat representants de l’anterior govern afganès, que sí que tenia el suport diplomàtic d’Occident.
A final de la setmana passada, Donald Trump digué que els Estats Units treballaven per recuperar el control de la base aèria de Bagram, a l’Afganistan, que caigué en mans dels talibans quan el grup tornà al poder. “Provem de recuperar-la perquè [els talibans] també volen coses de nosaltres”, digué, tot suggerint que la base –que l’exèrcit nord-americà abandonà ara fa quatre anys enmig de la retirada de l’Afganistan– es troba “a una hora d’on la Xina fabrica les seves armes nuclears”.
No és clar en quin punt es troben les negociacions entre Washington i Kabul. El govern talibà s’ha negat a fer comentaris sobre la base, i s’ha limitat a citar declaracions anteriors en què afirmava que no toleraria la presència militar nord-americana a l’Afganistan. Però el sol fet que hi hagi aquestes negociacions evidencia que com més va més governs occidentals consideren els talibans un interlocutor ineludible.
“Es tracta els talibans com a governants de l’Afganistan, encara que no se’ls hagi reconegut mai formalment com a tals”, explica Aizaz Ahmad Chaudhry, ex-secretari d’Afers Exteriors del Paquistan.
El Ministeri d’Afers Exteriors afganès no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.
Cadascun dels països que mantenen relacions amb els talibans esgrimeix raons diferents per a fer-ho. A Europa, l’auge del suport als partits antiimmigració ha empès més governs a reconsiderar la idea de deportar immigrants afganesos als seus país d’origen, cosa que difícilment podria fer-se sense l’aprovació dels talibans. Molts països, incloent-hi els Estats Units, comparteixen un enemic comú amb els talibans: Estat Islàmic, actiu a la frontera entre l’Afganistan i el Paquistan sota la denominació Estat Islàmic-Khorasan, o ISIS-K. Per als països de la regió, l’Afganistan és també un soci comercial i logístic important.
Michael Kugelman, investigador principal de l’Asia Pacific Foundation diu que aquestes aproximacions diplomàtiques són “una victòria estratègica important per als talibans”.
La sortida dels talibans de l’aïllament diplomàtic continua essent molt feble. Mentre que alguns funcionaris talibans han provat d’augmentar la projecció internacional del règim, els dirigents de línia més dura del govern talibà continuen imposant restriccions draconianes als drets de les dones i les llibertats civils, cosa que dificulta l’aprofundiment de la col·laboració pública amb els governs occidentals. Fa poc, el ministre d’Afers Exteriors del règim, Amir Khan Muttaqi, hagué d’anul·lar una visita diplomàtica al Paquistan i l’Índia perquè un comitè de sancions de l’ONU s’havia negat a facilitar-li les exempcions de viatge que li caldrien per a poder viatjar a l’exterior tot i estar sancionat. Ho expliquen dos funcionaris del govern paquistanès, que accedeixen a parlar amb The Washington Post amb la condició de mantenir-ne l’anonimat perquè no estan autoritzats a parlar-ne en públic.
Muhammad Amir Rana, un analista polític paquistanès, diu que els talibans volen que se’ls tracti com a un govern normal, però que aquest objectiu continua molt lluny de fer-se realitat. La majoria de països que han accedit a tractar amb els talibans, diu, han limitat la seva col·laboració a dos àmbits: l’ajut humanitari i la política migratòria.
Per als diplomàtics que presenciaren les negociacions que conduïren a la caòtica retirada dels Estats Units de l’Afganistan, l’any 2021, aquests darrers quatre anys han estat una decepció.
Mansoor Ahmad Khan, que era ambaixador del Paquistan a Kabul quan els talibans recuperaren el poder, explica que, en un primer moment, les promeses del grup de treballar en favor de l’estat de dret, la bona governança i els drets humans alimentaren “una certa sensació d’optimisme”. Els nomenaments per al primer gabinet del nou govern talibà es presentaren com a càrrecs en funcions; les primeres mesures repressives contra els drets de les dones, com a temporals.
Però, aquests darrers mesos, les caretes han caigut. El mes passat, el dirigent talibà de línia dura Haibatullah Akhundzada ordenà als seus ministres que eliminessin la designació “en funcions” dels seus títols.
Els analistes expliquen que una de les raons per les quals els diplomàtics estrangers continuen col·laborant amb el règim és la convicció que els talibans no són un grup cohesionat.
Pocs, afegeixen, negocien directament amb l’ala més radical del règim a Kandahar, sinó que se centren a tractar amb membres que es consideren més pragmàtics del règim, com ara els representants del ministre de l’Interior, Sirajuddin Haqqani, i del ministre de Defensa, Mohammad Yaqub.
Els diplomàtics que han visitat Kabul aquests darrers mesos asseguren que les converses amb els talibans han estat complicades. Asif Durrani, ex-enviat especial del Paquistan per a l’Afganistan, diu que molts dels diplomàtics talibans amb què ha tractat s’han cenyit a guions preparats. “Professionalment parlant, no són sòlids”, afirma.
La seguretat és una de les grans raons que han empès més governs a estrènyer vincles amb els talibans. Els atacs d’Estat Islàmic contra els projectes d’infrastructures xinesos al Paquistan, per exemple, fa temps que són un maldecap per a Pequín.
I la decisió de Rússia de reconèixer el règim talibà aquest juliol també sembla estrictament relacionada amb la seguretat. “A tothom li preocupa l’ISIS-K, però segurament a ningú no li preocupa tant com a Rússia”, diu Kugelman. L’any passat, més de 130 persones van ser assassinades en un atac perpetrat per milicians del grup en una sala de concerts a Moscou.
Sigui com sigui, per ara sembla poc probable que els talibans acabin acumulant prou reconeixements diplomàtics de membres de l’ONU per a desblocar milers de milions de dòlars en actius congelats i aconseguir representació en els fòrums i conferències internacionals.
Mentrestant, a Europa, el règim continua fent avenços diplomàtics significatius. D’ençà que prengué el poder, el règim ha lluitat per controlar consolats i ambaixades afganesos al continent, com més va amb més èxit.
A començament de l’any passat, el soterrani de l’ambaixada afganesa a París continuava ple de gom a gom d’afganesos que renovaven els seus passaports i de treballadors d’ONG estrangeres que demanaven visats. Això canvià abruptament quan els talibans tallaren les relacions amb moltes missions diplomàtiques del país a Europa aquest estiu, al·legant que els seus treballadors –lleials al govern anterior– no s’havien mostrat prou cooperatius amb el règim.
Els vents també sembla que bufen a favor dels talibans en uns altres àmbits. Més de 400.000 afganesos han demanat asil a la Unió Europea d’ençà del 2020, i l’auge dels partits antiimmigració ha fet créixer la pressió sobre els governs de tot el continent perquè deportin molts d’aquests sol·licitants.
Al Regne Unit, el cap de Reform UK, Nigel Farage, ha amenaçat de deportar tots els adults afganesos que entrin al país sense documentació. El partit fa mesos que encapçala els sondatges electorals, a una distància considerable del govern laborista i dels conservadors, el principal partit de l’oposició.
Fa poc, el nou govern conservador d’Alemanya donà la benvinguda als dos representants talibans per a col·laborar en la deportació d’afganesos condemnats per delictes.
Els afganesos que viuen al país quedaren en xoc per la notícia. “Alemanya diu que vol fer justícia, però, en realitat, ha convidat criminals de guerra al país”, diu l’activista de drets humans Zahra Mousawy.
El Ministeri d’Afers Exteriors alemany defensa que la seva cooperació amb els talibans és de naturalesa purament tècnica. “Com qualsevol altre país del món, tret de Rússia, el govern federal no reconeix el govern dels talibans a l’Afganistan”, diu el Ministeri en un comunicat.
Diversos diplomàtics que representaven l’anterior govern afganès a Alemanya van ser acomiadats fa poc per ordre de Kabul, segons que expliquen dos funcionaris afganesos que accedeixen a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anònims per por de represàlies.
Tot i que alguns diplomàtics afganesos han decidit de cooperar amb els talibans, el consolat a Bonn continua lluitant per preservar la seva independència.
El consolat té una importància estratègica per als talibans, atès que és el centre administratiu de la resta de delegacions afganeses a Europa que continuen resistint l’assimilació a l’aparell de govern talibà. El consolat també acull el centre de dades que emmagatzema la informació biomètrica i els passaports dels afganesos de tot el continent.
“Amb aquestes dades, el govern pot rastrejar tota la teva família a l’Afganistan: de quina província ets, de quin districte ets; fins i tot, de quin poble ets”, acaba dient un dels funcionaris afganesos.
Haq Nawaz Khan, a Peixawar (Paquistan); Wadud Salangi, a Berlín (Alemanya); Ezzatullah Mehrdad, a Louisville (Estats Units) i John Hudson, a Washington (Estats Units) han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
