Bloomberg · Sakura Murakami

El Partit Liberal Democràtic (PLD) del Japó i la seva candidata, la primera ministra Sanae Takaichi, van aconseguir una victòria històrica a les eleccions generals de diumenge, la més àmplia d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

El resultat representa un tomb de fortuna radical per a un partit que semblava que es trobava entre l’espasa i la paret l’estiu passat, fins que no va optar per Takaichi com a nova cap i primer ministra: la primera dona, val a dir, a ocupar aquest càrrec en la història del país.

Amb 352 escons, el PLD s’ha assegurat una majoria qualificada de dos terços a la cambra baixa; ha ampliat de 121 escons el marge respecte de la majoria anterior, de 233. D’aquests 352 diputats, el PLD n’ha obtinguts 316 per si sol, una proporció que supera la de qualsevol altre partit en la història del Japó de postguerra.

Takaichi, que va arribar al càrrec de primer ministra fa menys de mig any, havia vinculat el seu futur polític al resultat de les eleccions tot prometent que dimitiria si la seva coalició de govern no obtenia la majoria absoluta. L’amenaça sembla que ha funcionat i ha brindat al PLD la majoria més àmplia de la seva història, tan sols set mesos després d’haver perdut el control d’ambdues cambres del parlament.

La majoria qualificada que el PLD ha obtingut a la cambra baixa facilitarà encara més la política legislativa del govern i de segur que tornarà a posar damunt la taula la controvertida qüestió de l’esmena constitucional, un debat que ha animat els nacionalistes i ha espantat els defensors del pacifisme tradicional del Japó.

“Havien perdut tres eleccions clau consecutives abans que [Takaichi] arribés al càrrec, i ella ha estat l’única capaç de trencar la ratxa perdedora”, explica David Boling, ex-subrepresentant adjunt de Comerç dels Estats Units i ara investigador al think tank Asia Group. “Ha recuperat l’embranzida i ha esdevingut el veritable far i guia del partit.”

Un dels temes centrals de les eleccions ha estat l’augment del cost de vida de les famílies japoneses, que han viscut el primer gran episodi inflacionari que s’ha vist al país en una generació. Tant el PLD com el principal partit de l’oposició, l’Aliança Reformista Centrista (CRA), han proposat de suspendre l’impost sobre el consum d’aliments per ajudar les llars. Però, així com el PLD demana que la suspensió sigui temporal, la CRA vol que sigui permanent.

En declaracions a la televisió japonesa, Takaichi va dir que el marge de la seva victòria electoral evidenciava que la proposta de suspendre l’impost sobre el consum d’aliments –un dels punts clau del seu programa electoral– tenia el suport de l’electorat japonès, tot i que va reiterar que caldria debatre-la amb la resta de grups polítics una volta es constituís el nou parlament.

“L’impost sobre el consum és una qüestió extremadament important. Volem mantenir-nos oberts a les propostes de tots els grups per a arribar a una decisió definitiva com més aviat millor”, va afirmar.

Les darreres setmanes, la proposta de suspendre l’impost sobre el consum d’aliments havia fet augmentar el nerviosisme dels mercats, temorosos que el govern japonès emprengui una política fiscal més proactiva sense un augment corresponent dels imposts; es calcula que suspendre’l durant dos anys costaria uns 5 bilions de iens al govern en concepte d’ingressos fiscals perduts, l’equivalent a uns 27.000 milions d’euros.

“El govern Takaichi és plenament conscient que impulsar mesures fiscals agressives tendeix a devaluar el ien i a augmentar els costs d’endeutament”, diu Harumi Taguchi, economista principal de S&P Global Market Intelligence. “Segons el Banc del Japó, un ien més feble comportaria una taxa d’inflació més alta, cosa que de retruc podria implicar més augments dels tipus d’interès. És una situació delicada, perquè el Banc del Japó ha d’anar amb molta cura cada volta que vol augmentar els tipus.”

Durant la campanya, molts analistes van vaticinar que el trencament de l’aliança entre el PLD i el Komeito –que durant anys havia estat un dels socis de coalició preferents, però que aquestes eleccions ha optat per integrar-se a la CRA– podria perjudicar el partit de Takaichi a les urnes, atès que els electors del Komeito sovint havien estat un coixí de vots important per al PLD.

A la pràctica, tanmateix, la CRA –formada precipitadament les darreres setmanes– ha tingut dificultats considerables a l’hora d’atraure votants i s’ha hagut de conformar amb tan sols 49 escons. El cocap de la CRA, Yoshihiko Noda, es va disculpar per la desfeta dilluns a la matinada i ahir el diari Asahi va informar que el partit elegiria un nou cap ben aviat.

Impulsada per la gran popularitat entre els japonesos, Takaichi havia optat per convocar eleccions anticipades i agafar l’oposició amb el pas canviat. La jugada ha estat tot un èxit, mentre que l’estratègia de Noda de presentar-s’hi fent coalició amb el Komeito ha resultat ser un gran error de càlcul.

A partir d’ara, Takaichi gaudirà d’un mandat electoral extremadament plàcid que li permetrà de governar sense grans maldecaps, si més no a curt i mitjà termini.

“Una majoria d’aquesta magnitud reforça l’estabilitat del govern i fa més previsible el panorama polític. Cal suposar que als mercats els agradarà, això”, explica Boling.

Kazunori Takada, Eddy Duan, Rachel Lavin, Sumio Ito, Brian Fowler, Yoshiaki Nohara, Akemi Terukina, Alice French, Mia Glass i Yuko Takeo han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb