The Washington Post · Katrina Northrop i Rudy Lu

Taipei, Taiwan. Just després d’anunciar la compra d’armament nord-americà per més de mil milions de dòlars, el president de Taiwan, Lai Ching-te, va sopar amb el màxim diplomàtic nord-americà a Taipei la setmana passada, tot brindant “per l’amistat, la cooperació i un món més fort i pròsper”.

Mentrestant, la flamant nova cap de l’oposició taiwanesa, Cheng Li-wun, entonava un discurs ben diferent.

D’ençà de la seva sorprenent victòria a les primàries del Kuomintang (KMT) d’aquest octubre, Cheng ha assegurat que està disposada a reunir-se amb Xi Jinping, ha encoratjat el poble taiwanès a considerar-se a si mateix xinès i ha criticat durament el nou pressupost de defensa presentat pel govern.

El contrast entre el discurs del president i el de la cap de l’oposició evidencia una escletxa com més va més profunda a Taiwan: mentre l’executiu prova de mantenir el suport de Washington enmig de les creixents amenaces militars xineses, Cheng defensa d’enfortir els vincles amb Pequín i acusa Lai d’atiar-hi el conflicte, més encara en un moment en què el compromís dels Estats Units amb la defensa de l’illa sembla més en dubte que mai.

“Tots aquests intents de complaure els Estats Units no han aportat cap benefici a Taiwan”, afirma Cheng en una entrevista a The Washington Post a la seu del KMT, a Taipei. “A molts taiwanesos els preocupa que Washington faci servir la ‘carta de Taiwan’ en les negociacions amb Pequín i ens acabi abandonant a la nostra sort quan ja no li fem servei.”

Xi ha deixat clar que vol la “reunificació” de la Xina amb Taiwan, una democràcia autònoma situada a tan sols 160 quilòmetres de la costa xinesa i que el Partit Comunista Xinès (PCX) mai no ha governat. Pequín ha amenaçat repetidament de prendre l’illa per la força si cal i, aquests darrers anys, ha fet maniobres militars prop de l’illa com a estratègia intimidatòria.

Les tensions a la regió es van intensificar encara més el mes passat, quan la primera ministra japonesa va suggerir que el Japó podria involucrar-se militarment en cas d’un conflicte a Taiwan, cosa que va desfermar la fúria de Pequín.

Tradicionalment, Washington ha adoptat una postura “d’ambigüitat estratègica” en relació amb Taiwan: el govern nord-americà ha subministrat –i continua subministrant– armament al govern taiwanès, però mai no ha aclarit de manera explícita si intervindria militarment a l’illa en cas d’un conflicte militar amb Pequín.

Tanmateix, la política exterior del govern Trump ha generat incertesa sobre l’encaix de l’illa entre ambdues superpotències, tot fent dubtar molts taiwanesos de la fiabilitat del compromís de Washington amb el seu país.

Els intents de Washington de forçar Ucraïna a acceptar un acord de pau favorable a Rússia han generat inquietud a Taiwan, on molts veuen un paral·lelisme entre la invasió russa d’Ucraïna i una hipotètica incursió xinesa a l’illa. Hi ha qui està preocupat perquè Washington accedeixi a rebaixar la política de suport a l’illa en futures negociacions aranzelàries amb Pequín.

Gairebé un 45% de la població taiwanesa creu que Trump no estaria disposat a intervenir militarment per aturar una hipotètica invasió militar xinesa de Taiwan, segons un sondatge fet aquest octubre per la Fundació d’Opinió Pública de Taiwan. En els primers mesos del segon mandat de Trump, la proporció de taiwanesos que consideren que els Estats Units no són un aliat fiable va augmentar d’un 24% a un 38%, segons un altre sondatge de Brookings.

La guerra aranzelària i l’esdevenir de les negociacions a Ucraïna “alimenten encara més l’escepticisme sobre els Estats Units”, afirma Wei-Ting Yen, politòleg de l’Acadèmia Sinica, l’acadèmia nacional de Taiwan.

Com a cap del KMT, Cheng és una de les grans cares visibles d’aquest escepticisme, segons que explica Yen. El sondatge de la Fundació d’Opinió Pública de Taiwan revela que els simpatitzants del KMT són més propensos a dubtar de la voluntat de Trump de defensar Taiwan que no pas els d’uns altres partits.

Cheng, de 56 anys, va entrar a la política els anys noranta com a membre del Partit Democràtic Progressista (PDP). Va passar després al KMT, en què va anar pujant esglaons fins a esdevenir-ne la cap, un càrrec des del qual haurà de lluitar per revitalitzar un partit amb dificultats per a atreure els votants més joves, i que encadena tres derrotes electorals consecutives.

Tot i que el KMT tradicionalment ha estat més conciliador amb la Xina que no pas uns altres partits taiwanesos, Cheng destaca perquè és molt receptiva a Pequín, i el seu inesperat ascens al capdavant del partit –s’hi va imposar contra cinc homes– és tota una derrota de la vella guàrdia, que havia donat suport als plans del govern d’augmentar el pressupost de defensa.

Cheng també ha demostrat una certa inclinació per les declaracions controvertides: quan li pregunten per les insinuacions que havia fet quan va dir que Vladímir Putin havia estat triat democràticament i que, per tant, no el podien considerar un dictador, la cap del KMT replica als periodistes de The Washington Post que no s’ha de criticar els dirigents mundials, tot afegint que “Lai Ching-te també té tendències dictatorials”.

Cheng afirma que la comunicació i la cooperació amb Pequín és la millor manera d’alleujar les tensions entre la Xina i Taiwan, que atribueix en gran manera a les accions del DPP.

“Per a mi, el més important és reduir l’espiral de tensions entre ambdós costats de l’estret [de Taiwan] i reencaminar la relació entre Taipei i Pequín cap a la reconciliació i la pau”, afirma. “Espero que puguem reconstruir el diàleg i la confiança mutus.”

Així i tot, Cheng afirma que el KMT “aprecia” Washington i confia a mantenir-hi una relació “basada en valors compartits”, i que no li consta que Trump hagi fet cap concessió sobre Taiwan en les negociacions comercials amb la Xina.

En declaracions a The Washington Post, Cheng assegura que el KMT sempre ha defensat que Taiwan ha d’invertir més en defensa, tot i que es nega a indicar les xifres exactes de despesa a què el seu partit donaria suport. El pressupost presentat pel govern Lai –que ha proposat d’augmentar la despesa en defensa un 5% del PIB– és inassumible, assegura, i corre el risc de “causar tensions” i “aplanar el camí cap al conflicte”.

“Com pot ser que estenguem un xec en blanc als Estats Units bo i sabent que no el podrem cobrar?”, es pregunta.

Kharis Templeman, expert en política taiwanesa de la Universitat Stanford, assegura que la retòrica de Cheng delata certa ingenuïtat sobre la relació de Taiwan amb Washington. L’Estratègia de Seguretat Nacional del govern Trump, publicada la setmana passada, referma la voluntat de Washington de pressionar aliats com ara Taiwan perquè gastin més en defensa.

Les mesures de Washington en l’àmbit de la producció de xips també han suscitat molt de recel a Taipei. Després de les crítiques de Trump a Taiwan per “haver furtat” l’hegemonia en el sector dels semiconductors als Estats Units, la taiwanesa TSMC –el principal fabricant de xips del planeta– va anunciar que invertirà 100.000 milions de dòlars en els quatre anys vinents per traslladar part de la producció als Estats Units.

“Hem treballat de valent per fer de TSMC l’empresa que és avui, i ara la lliurem als Estats Units a canvi de res, cosa que és molt irresponsable [per part del govern Lai]”, afirma Cheng. “Si no pots protegir TSMC, aleshores quin valor geopolític se suposa que ha de tenir la indústria dels xips?”, es pregunta, en al·lusió a la idea que la importància estratègica de l’illa com a centre de producció de semiconductors la protegeix d’un hipotètic atac xinès.

I afegeix: “La influència política de la Xina a Taiwan és molt limitada. No és, ni de bon tros, tan greu com afirmen els observadors externs. […] Els Estats Units hi estan molt més involucrats: la influència nord-americana és profunda i exhaustiva.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb