03.02.2026 - 13:46
|
Actualització: 03.02.2026 - 14:36
El suport a posar restriccions a la immigració ha augmentat de gairebé vint punts a Catalunya en dos anys, segons dades del sondatge del 2025 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS): ha passat d’un 44% a gairebé un 64% de la població.
Al mateix temps, el percentatge de persones amb una opinió favorable sobre la immigració es manté estable: més de la meitat dels enquestats (52,4%) continuen veient-la positivament.
El director de l’ICPS, Oriol Bertomeus, ha volgut relativitzar i posar en context l’augment destacat dels darrers dos anys dels partidaris de limitar l’entrada de persones estrangeres al país. “Si mirem les dades amb abast llarg, estem gairebé amb els mateixos percentatges que teníem l’any 1993.” I ha afegit: “Però, respecte d’aleshores, hem tingut deu vegades més població estrangera.”
L’ICPS havia preguntat específicament sobre la qüestió en l’enquesta de l’any 1993 i no ho havia tornat a fer fins el 2023. Per tant, no es pot saber com ha variat l’opinió dels catalans en aquest interval de temps. En tot cas, malgrat el repunt (de 20 punts percentuals) en només tres anys, el 63,7% de persones que avui posarien límits a la immigració són fins i tot una mica menys que els que ho volien fa trenta-dos anys, el 65,5%.
Gir a la dreta entre la joventut
El sondatge també evidencia un desplaçament ideològic cap a la dreta entre els homes joves. El percentatge de menors de trenta-cinc anys que se situen en aquest espai ha superat el 30%, cosa que representa vint punts més respecte del 2020.
També, segons l’enquesta, les dones joves continuen essent el grup que mostra una opinió més positiva respecte de la immigració, un 60%, mentre que els homes més joves i les dones de més de seixanta-cinc anys són els grups que en tenen una opinió més negativa, un 43% i un 44%, respectivament.
Per formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, el 100% dels enquestats d’Aliança Catalana estarien d’acord a limitar l’entrada d’immigrants al país. També ho pensen el 90% dels votants de Vox, al voltant del 80% dels que van votar el PP i Junts i entre el 50% i el 60% dels votants del PSC i d’ERC.
Erosió de la democràcia
De l’enquesta del 2025 també es desprèn que continua una “certa erosió” en la preferència per la democràcia com a millor sistema polític, que ja ve de lluny. En aquest cas, hi ha un influx generacional clar, a més de l’impacte de la crisi del 2008, segons els autors de l’estudi.
Així, el grup més escèptic quant a aquest sistema és el de les persones nascudes a partir del 2006. Només el 63,6% afirmen que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern. Dels nascuts a partir del 1996, només el 71% diu preferir la democràcia, respecte d’un 29% que assenyala que tant li fa un sistema o un altre. Entre els nascuts abans de la fi del franquisme, el 85% es mostren partidaris del sistema actual. Tanmateix, aquesta dada contrasta amb un increment sostingut dels que diuen sentir-se satisfets amb el funcionament de la nostra democràcia. Bertomeus ha admès que no sabien explicar-ne el perquè.
Sobre els beneficis de la democràcia, la meitat de les persones enquestades considera que la democràcia promou la llibertat, la igualtat i el pluralisme, però en canvi només un 30,5% creuen que promou també el benestar econòmic.
Retrocés general en el suport al feminisme
Al sondatge del 2025 s’aprecia un retrocés general en el suport al feminisme. El 59% de les persones enquestades es mostren d’acord amb el concepte, un percentatge que ha anat disminuint clarament d’ençà del 2023, quan es va recuperar la pregunta i se situava en el 67%.
L’acord amb el concepte també recula tant entre els homes com entre les dones. Aquest retrocés general s’afegeix al rebuig observat en anys anteriors entre els homes més joves i que continua avançant. Així, la darrera enquesta constata que només la meitat dels homes de 18 a 24 anys es mostren d’acord amb el concepte, mentre que el 2023 n’eren el 57,7%. D’una altra banda, s’evidencia la bretxa entre homes i dones en referència a la percepció del feminisme i la igualtat de gènere. Menys del 50% dels homes de menys de trenta-cinc anys consideren que les dones són més discriminades que els homes: aquest percentatge supera el 75% en el cas de les dones en aquesta mateixa franja d’edat.
Estabilitat de la situació política catalana
Quant a les preferències d’articulació territorial, es dibuixa un paisatge molt semblant a l’anterior a l’esclat del procés independentista. Un 55,6% de les persones enquestades volen que Catalunya continuï formant part d’Espanya, respecte del 38,1% que prefereixen que sigui un estat independent.
D’una altra banda, la importància associada al debat territorial continua davallant. Només el 23,1% considera el debat sobre la independència molt important, mentre que el 2019 se situava en el 43,7%.
En el context polític català, el resultat del sondatge del 2025 mostra una estabilització en la valoració del govern de la Generalitat, amb un 50% de persones enquestades que qualifiquen la gestió de normal, davant del 30,1% que la defineixen com a molt dolenta o dolenta, i el 18,6% de molt bona o bona.
Salvador Illa (PSC) continua essent el president preferit per la majoria de les persones enquestades, que passen del 20,6% el 2024 al 20,9% el 2026. S’observa una reculada de la preferència per Carles Puigdemont (Junts), segona l’opció escollida, que cau del 14,5% el 2024 al 10,2% el 2025, i la irrupció de Sílvia Orriols (Aliança Catalana), que passa de ser la preferida com a presidenta del 2,6% de les persones enquestades el 2024 al 8,8% el 2025.
Per a l’elaboració del Sondeig d’Opinió ICPS 2025 s’han fet 2.000 entrevistes presencials, representatives de la població catalana amb dret de vot. El treball de camp es va realitzar del 13 d’octubre al 22 de novembre del 2025.
