21.11.2025 - 11:39
|
Actualització: 21.11.2025 - 11:54
El Tribunal Suprem espanyol ha establert que el temps de menjar ha de ser considerat descans si es garanteix la desconnexió total dels treballadors. Ara bé, si durant aquesta estona els treballadors han d’estar pendents d’assumptes laborals ha de computar com a temps de treball i, per tant, s’ha de pagar amb la retribució corresponent.
Així ho determina una sentència de la sala social, datada el 23 de setembre, a què ha tingut accés l’agència EFE. El Suprem estima el recurs de l’empresa Ambulancias Domingo i refusa els dels sindicats SITAC i UGT contra una decisió de març de 2022 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ara queda anul·lada.
El tribunal aclareix si el temps de menjar ha de ser computat com a presencial o com a descans quan es permet la desconnexió total i els treballadors no han d’estar pendents del servei. L’empresa havia imposat que la pausa de menjar es considerés treball efectiu i, per tant, fos retribuïda, però els sindicats s’hi van oposar.
Després de reconèixer el dret dels treballadors a la pausa per menjar, l’empresa va modificar les condicions i, en considerar aquest descans com a temps presencial, pretenia evitar l’abonament addicional.
Desconnexió o disponibilitat
El Suprem explica que si es garanteix la desconnexió total dels treballadors durant l’hora d’interrupció per dinar, aquest període “de cap manera pot ser considerat com a temps a disposició”, sinó que es tracta de temps de descans. Si l’empresa, en canvi, no pot garantir la desconnexió total, el període compta com a temps a disposició, car els treballadors poden rebre una possible trucada i, per tant, no tenen una desconnexió real.
Els magistrats recorden que l’empresa compta amb “sentències reiterades” segons les quals els treballadors tenen dret a percebre la retribució pertinent quan no han pogut gaudir d’una desconnexió real, perquè en la pràctica han estat a disposició de l’empresa durant l’hora dedicada a menjar.
