09.05.2017 - 14:51
La Fundació Carulla destaca el populisme com a tema que “irromp amb més força”
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
El procés sobiranista, la corrupció, el terrorisme gihadista i les eleccions dels Estats Units han estat els temes més mediàtics i que han suscitat un debat valoratiu més ampli el 2016 en els periòdics generalistes més difosos a Catalunya, ha explicat el director de l’Anuari dels valors 2016 de la Fundació Carulla, Àngel Castiñeira.
En roda de premsa aquest dimarts, ha explicat que el procés sobiranista i la corrupció han mantingut el protagonisme en els últims quatre anys, entre les tres primeres posicions, i ha afegit que el 2016 han destacat temes com els refugiats i la immigració –en cinquè lloc– i el Brexit –sisè–, seguits de la nova política –setè–, que ha augurat que tindran continuïtat aquest 2017.
La fundació s’ha decantat, en el seu anuari, pel populisme com a tema que “irromp amb més força” en els mitjans catalans i que podria influenciar a curt termini en la societat catalana i, a nivell general, en les democràcies liberals, ha relatat Castiñeira.
L’anuari recull una anàlisi quantitativa de les portades i notícies d’interior aparegudes en els vuit periòdics amb més difusió a Catalunya: ‘La Vanguardia, ‘El Periódico’, ‘Ara’, ‘El Punt Avui’, ‘El País’, ‘El Mundo’, ‘La Razón’ i ‘ABC’, ha detallat la directora general de la Fundació Carulla, Marta Esteve, acompanyada del president del patronat de la fundació, Joaquim Coello.
Mentre el procés sobiranista ha comptat amb més aparicions en portades –834, seguit de la corrupció amb 592–, la corrupció ha aparegut més vegades a l’interior, amb 2.009, enfront de les 1.697 de les eleccions als Estats Units i les 1.652 del procés català.
El procés sobiranista ha tingut més del doble de protagonisme en les portades de diaris editats a Catalunya (40,4%) que en els publicats en el conjunt d’Espanya (18,1%), i al revés ha ocorregut amb la corrupció, amb el 26,9% en les portades del conjunt d’Espanya i el 13,9% de les solament catalanes.
DRETA I ESQUERRA
Un segon apartat de l’anuari se centra en el populisme, sobre el qual han dit que la majoria d’opinadores dels mitjans existeix una connexió entre l’auge de l’extrema dreta i esquerra a Europa, així com les victòries del Brexit al Regne Unit i de Trump als Estats Units.
El document sosté que tots dos tipus de populisme tenen en comú un discurs de confrontació del poble contra les elite i contra la “casta política”, uns líders carismàtics, una simplificació demagògica dels problemes i les solucions i un ús accentuat de les emocions, captant sentiments de ràbia, indignació i por per aconseguir vots, ha sostingut Castiñeira.
Les causes de l’auge del populisme a Occident les atribueix a la globalització i a la crisi econòmica; en la por a perdre expectatives de futur de la classe blanca, anglosaxona i protestant (Wasp, en les seves sigles en anglès) i en una crisi dels valors comunitaris, i, si triomfa, a llarg termini “podria posar contra les cordes el projecte europeu” i el model liberal.
Si que estableix diferències entre els dos tipus de populismes en els valors als quals apel·len, ja que mentre l’extrema dreta apel·la a la identitat i la seguretat, amb contravalors com el racisme, la xenofòbia i l’oclusió de grup, l’esquerra és molt crítica amb les elits i contempla valors com la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat.
TREBALL I SUBSIDIS
Coello ha qualificat de “greu” la reducció del valor que han sofert les rendes del treball en comparació de les del capital, generant una situació amb una desigualtat social com la dels inicis del segle XX, i ha cridat a canviar la visió sobre la pobresa per veure les oportunitats, en lloc de veure-la com alguna cosa passiva.
Ha assenyalat la problemàtica de la pèrdua de dignitat de les persones pobres en l’actualitat, sobre les quals ha assegurat que als Estats Units molta gent “ha deixat de córrer a cercar treball” i depèn dels subsidis, i ha esmentat que davant això podrien fer-se mesurades com baixar el salari mínim perquè més gent treballi i usar els subsidis per assegurar ingressos mínims.
