La realitat a les aules de formació professional (FP) és, probablement, la més complexa de totes les etapes educatives. Hi ha molts alumnes que hi arriben amb assignatures suspeses de l’ESO. N’hi ha de derivats de programes de formació i inserció, és a dir, que no han acabat l’etapa d’estudis obligatoris. I n’hi ha que no tenen motivació per a estudiar, però que fan un cicle per poder tenir un futur. 

La setmana passada, els docents de totes les etapes educatives de Catalunya van sortir en massa als carrers per a exigir millores laborals i salarials, unes protestes que es van tancar divendres amb una vaga general històrica. Avui a la tarda, els sindicats d’educació crítics amb el govern –la USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical– es reuniran amb el conseller Albert Dalmau, després de la plantada de dimarts –juntament amb el president, Salvador Illa– a una reunió prevista a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Aquests dies s’ha donat veu sovint a les queixes dels professors de primària i també de secundària, però hi ha molts més docents afectats per unes condicions laborals que no són gens òptimes. Hem parlat amb dos mestres de cicles formatius perquè ens expliquin la seva realitat particular.

Complexitat elevada a les aules

“La proporció d’alumnes amb dificultats és molt més elevada en un cicle formatiu que no pas a les altres etapes escolars”, subratlla d’entrada Àlex Romero, representant dels professors d’FP del Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) i professor d’imatge i so a l’Institut Pere Martell de Tarragona. “Evidentment, cal que els donem una sortida professional i formativa, però sovint presenten tantes dificultats emocionals i de conducta que és molt difícil de treballar-hi.”

“Molts alumnes hi vénen perquè no tenen cap lloc més on anar, però en realitat no estan gens motivats. No els agrada estudiar, t’ho diuen així de clar, i amb el cicle esperen trobar una professió amb la qual es puguin desenvolupar en el futur”, explica a VilaWeb una professora de cicle formatiu que prefereix de mantenir-se en l’anonimat. És enginyera industrial, però fa vuit anys que treballa en un centre públic del Vallès Occidental impartint l’especialitat de transport i manteniment de vehicles: “Si no saben matemàtiques bàsiques o tenen problemes de comprensió de texts, no els pots explicar de manera fluida els coneixements d’automoció o d’electromecànica, perquè hi ha una base que no permet que entenguin allò que els expliques.” A banda, denuncia que hi ha molts alumnes maleducats i que els professors han d’aguantar moltes faltes de respecte.

La professora d’FP assenyala un altre problema a l’aula: la manca d’ús del català entre alumnes i professors. “La majoria d’alumnes no parlen la llengua catalana ni la volen utilitzar, i uns quants professors utilitzen el castellà a les aules. Les direccions del centre no fan res en l’etapa postobligatòria i Inspecció tampoc no hi diu res.”

Ambdós professors assenyalen la necessitat de reduir el nombre d’alumnes per classe –una queixa conjunta de totes les etapes educatives–, perquè consideren que aniria molt bé tenint en compte la complexitat dels perfils d’alumnes. De fet, segons que explica la mestra d’FP, poden arribar a ser trenta-sis alumnes a classe. “Sobretot als cicles d’especialitats industrials, on es manipula maquinària perillosa, no pot ser que el nombre d’alumnes sigui igual d’elevat que en uns altres cicles. No pot ser que es treballi en instituts que tenen maquinària que no compleix les normes de seguretat”, denuncia Romero. I afegeix: “Tinc companys que ensenyen a tallar fusta i tenen una por constant que algú s’hi enganxi els dits, perquè les condicions no són adequades.”

Així, els docents remarquen que l’educació alternativa causa més diferències socials, en lloc de vetllar per la igualtat d’oportunitats. “Està molt bé de cercar l’aplicació del coneixement, però caldria reduir el nombre d’alumnes per aula: perquè, si no es donen les condicions per a aplicar-hi metodologies actives entre els alumnes, cal dotar-les de recursos.” 

“Són molts greuges. D’una banda, cal recuperar un sou digne després d’anys de retallades i reduir el nombre d’alumnes per aula. I, d’una altra, com a professors de l’etapa específica de formació professional, reclamem que ens reconeguin l’especialitat”, explica la docent d’FP. Detalla que fa molts anys que el Departament d’Educació no els apuja el sou ni tampoc s’ofereixen càtedres, les quals permeten als professors de tenir una promoció i, de retruc, un augment de sou.

A banda, Romero avisa que hi ha diferències salarials entre professors d’FP. N’hi ha un grup que han entrat fa tres anys o quatre per a cobrir places d’especialitats singulars, que no tenen titulació universitària i que cobren significativament menys que la resta de companys. “Seria lògic que cobréssim tots els mateix, atès que tots impartim classe als mateixos alumnes, sigui quina sigui la titulació que tenim. Però el departament no té intenció de pagar-los més.”

Canvis en el currículum 

Els dos professors d’FP denuncien que s’han introduït canvis en els currículums dels cicles que arraconen l’aprenentatge de matèries específiques i necessàries per a cada professió i, en canvi, obliguen a implementar noves matèries lligades a l’Agenda 2030, com ara digitalització, sostenibilitat i anglès professional. Aquest nou currículum és aplicat al conjunt de l’estat espanyol, perquè s’ha publicat al BOE, i deixa gairebé sense efectes els decrets aprovats a Catalunya. 

“Els canvis no tenen sentit, perquè s’han reduït hores de matèries específiques de cada professió en favor d’unes altres de més generals, com ara sostenibilitat i anglès. A un alumne que faci el cicle de comerç, l’anglès li resultarà útil. Però a algú que vulgui aprendre a tallar fusta, ja em diràs de què li servirà”, exemplifica Romero. Per tot plegat, els docents demanen que siguin els mateixos professors els qui puguin participar en l’elaboració del currículum, perquè saben millor que ningú les necessitats reals de l’aula i quins coneixements podran aplicar els alumnes quan arribin al món professional. “Es menysté el coneixement en favor de fer més i més activitats. Al final, els alumnes són productors d’activitats, però no aprofundeixen el coneixement”, subratlla la mestra. 

D’una altra banda, els preocupa la normalització creixent dels cicles formatius oferts per empreses privades, que no tenen cap revisió del currículum que imparteixen. És a dir, s’hi expedeixen titulacions oficials, però el contingut dels exàmens no és revisat per la Conselleria d’Educació: “El departament ha reconegut directament que no té cap control sobre què s’hi fa i Inspecció educativa no hi pot actuar”, explica Romero, que denuncia que s’ha adobat el terreny per a fer negoci amb l’educació: “Hi han entrat de ple fons d’inversió molt potents, que inverteixen moltíssim en aquest sector. Hi ha cicles d’empreses que tenen fins a 85.000 alumnes, una barbaritat.”

Així, tots dos alerten que la qualitat educativa perilla: “Ara també ens han presentat un esborrany de formació professional a distància. Pensem que hi ha temes que no es poden cursar a distància, perquè són una cosa procedimental, has de tenir un professor especialista de la matèria que t’ho ensenyi. És a dir, imagina’t, per exemple, que la persona que et ve a arreglar la caldera de casa et diu que n’ha après a distància”, es queixa Romero. 

Més pràctiques i menys hores a l’aula: les empreses guanyen terreny en l’educació

Romero adverteix que hi ha una manca d’inversió sistèmica i recorda que, comparativament amb unes altres etapes formatives, fer possible un cicle formatiu és molt car: “Implementar un cicle nou pot costar un milió d’euros, perquè podem parlar de maquinària molt nova o de tecnologies que ràpidament poden quedar obsoletes. Per exemple, si hem de fer un plató, val un ull de la cara, i per a trenta alumnes d’un institut és difícil que hi destinin un pressupost.” 

En aquest context, Romero denuncia que el departament ha optat per externalitzar i privatitzar l’educació per estalviar-se invertir en recursos. Així, han augmentat curricularment les hores de pràctiques amb empreses i han restat hores lectives de formació a les aules de l’institut. “Com que el departament no inverteix en material a l’aula, espera que siguin les empreses les que el proporcionin quan es facin les pràctiques. Ras i curt, part del currículum formatiu el decideixen les empreses”. Considera que és un pas enrere en la formació dels joves perquè, assegura convençut, és a l’institut on realment s’aprèn la professió. “Cal una derogació del currículum actual i que ens permetin de tornar a un model d’ensenyament basat en el coneixement, que doni més hores lectives a cada matèria”, diu la mestra entrevistada per VilaWeb. 

Romero explica que, segons l’àrea geogràfica on sigui l’institut, no hi ha prou empreses que puguin oferir pràctiques a tots els estudiants: “Els alumnes tenen moltes mancances. Per exemple, hi ha un terç d’alumnes fent pràctiques en televisions locals, però potser la resta no tindrà oportunitat de treballar en un plató amb condicions.” 

A més, el professorat que s’encarrega de cercar pràctiques formatives per a tots els alumnes té una feina mal pagada i valorada: “Aquest professor és responsable de buscar les empreses, aconseguir-hi les pràctiques, fer-ne el seguiment i gestionar tota la burocràcia relacionada. Ara tenen una feina descomunal, perquè han augmentat les hores de pràctiques, però no els han incrementat les hores de compensació per fer la feina”, explica Romero. I afegeix: “Faig la conya que aquests professors són com venedors de Bíblies: fan una feina que no haurien de fer.”

L’altra docent d’FP explica que ella és una de les encarregades de cercar pràctiques per als alumnes: “M’haig d’ocupar de posar en contacte alumnes amb empreses, fer els acords de pràctiques, encarregar-me dels convenis que s’han de fer entre l’institut i l’empresa… I, una vergada l’alumne ja fa les pràctiques, en faig el seguiment i a vegades cal anar a les empreses presencialment. Si m’hi desplaço amb cotxe, no em paguen el quilometratge.” El problema, a més, és que a moltes empreses els costa d’acceptar alumnes: “Hi hauria d’haver més bona coordinació entre les conselleries, la d’Educació i la d’Empresa.” Per tot plegat, considera que els cicles formatius s’han convertit en “agències de col·locació”. 

Ara l’administració ha creat la figura del prospector dual, que són places de cobertura difícil que es dediquen a fer tasques exclusivament administratives. En aquest cas, s’encarregarien de cercar pràctiques per als alumnes. Tanmateix, és una figura que depèn dels pressuposts europeus i els professors denuncien que ningú no la vol assumir perquè no és ben remunerada.

Augment de l’interès pels cicles formatius

Aquest darrer curs, el Departament d’Educació va crear 7.500 noves places per donar resposta a la demanda creixent d’alumnes interessats a cursar cicles formatius professionals, perquè en l’assignació de places anterior molts en van quedar fora.

Per això, Romero demana que s’inverteixi més en un àmbit educatiu que com més va més interès genera: “Volem una formació professional que doni una base sòlida als alumnes perquè surtin ben preparats al món laboral”, diu. I reclama dignificar aquest cicle educatiu com es fa a la resta d’Europa: “En països com ara Alemanya, Dinamarca i Finlàndia, la inversió en FP és molt i molt alta. Al País Basc, també: és al nivell dels països esmentats. Però a la resta de l’estat espanyol, no hi ha aquesta inversió.”

“Allò que s’exigeix en primer terme és un reconeixement. I aquest reconeixement implica poder-nos reunir departament i sindicats i parlar obertament, sense restriccions. No pot ser que, durant el curs, hagi de fer una dedicació gairebé total a la feina i també treballar els caps de setmana, perquè no dono l’abast”, afegeix la mestra d’FP.