Sitges acull una desconcertant i feminista ‘The Love Witch’: “És un conte de fades”

  • Posa sobre la taula que "el cinema està fet des de la mirada masculina"

VilaWeb
Redacció
08.10.2016 - 13:49

Posa sobre la taula que “el cinema està fet des de la mirada masculina”

SITGES (BARCELONA), 8 (EUROPA PRESS)

La directora Anna Biller ha portat aquest dissabte al 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra a Sitges (Barcelona), la seva producció de cort feminista ‘The Love Witch’ que ha desconcertat a una gran part del públic a la sortida, i que l’autora ha definit com “un conte de fades en un ambient de realisme psicològic”.

En roda de premsa, Biller ha explicat que la seva cinta intenta parlar sobre l'”experiència diària de les dones però un entorn gairebé mitològic i fantàstic”, basant-se en una noia bruixa que busca l’amor, però en lloc de fer-ho en un entorn naturalista, ho fa en un món retro embolicat en el realisme psicològic per reforçar aquesta lectura onírica.

Preguntada sobre si la cinta deu llegir-se des de la ironia –davant d’una excessiva protagonista que busca l’amor amb una desesperació exacerbada davant d’homes que lamenten, per exemple, que les dones guapes són massa tontes i les llistes, poc atractives–, la directora ha dit: “He fet la pel·lícula des d’un punt de vista sincer, no irònic”.

“Quan es mira des d’un punt de vista irònic és com ho mira la cultura contemporània perquè no es pren seriosament la mitologia”, ha assegurat la directora, defensora d’un missatge feminista.

L’assaig ‘Plaer visual i cinema narratiu’, de Laura Mulvey, que posa sobre la taula que el cinema està fet des de la mirada masculina i no per a dones, ha influenciat gran part de la feina, així com l’obra del cineasta Alfred Hitchcock – la misogínia de la qual ha estat sovint assenyalada–.

RELAT TRÀGIC

En les seves paraules, la pel·lícula presenta a “una dona guapa completament destrossada per ser convertida en dona objecte, i no com a ésser estimat, que és el problema de moltes dones”, a les quals el món els ensenya que només a través de la seva bellesa poden obtenir l’atenció masculina, en el que constitueix un relat tràgic, ha descrit.

“Fins i tot usant aquestes armes la protagonista no aconsegueix ser estimada. La tendència que hi ha de riure’s de la meva pel·lícula s’assembla molt al problema del personatge, que considero que no se li pren seriosament”, ha lamentat la directora, que ha considerat la resposta del públic com un test social.

Sobre l’aposta estètica, la directora ha explicat que no té vocació d’ambientar-se en un món retro, sinó que aquest ambient està perfectament present a la Califòrnia actual: “A la protagonista li agrada la roba retro, la roba dels personatges és dels actors, i a Califòrnia la gent condueix els seus cotxes retro”.

Preguntada sobre què és el més difícil de ser actualment una directora de cinema de gènere, ha assegurat que és connectar els programadors i públics i que s’entengui la seva obra: “El fet més difícil és que se’t prengui seriosament quan no estàs seguint el paradigma de la subjectivitat”.

A la sortida de la cinta, que ha rebut un aplaudiment fred, molts assistents han comentat la confusió del missatge de Biller, així com el seu excessiu metratge, mentre que altres han exalçat el seu discurs, especialment la seva aposta estètica technicolor.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any