02.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 03.01.2026 - 22:10
Aquest any que deixem enrere, hi ha hagut unes quantes espècies que s’han acomiadat definitivament del planeta. D’algunes, feia temps que no se’n tenia cap rastre, però ha estat ara, arran de noves avaluacions, que han estat catalogades oficialment com a extintes a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), considerada l’autoritat mundial en l’estat de conservació de les espècies.
Polit o Sirlot becfí (Numenius tenuirostris)
Aquest ocell limícola migrador, de plomatge grisenc, criava a Sibèria i a les estepes del Casaquistan, i hivernava a Europa, el nord d’Àfrica i el Llevant. Durant dècades, va esquivar els esforços dels ornitòlegs per localitzar-lo. És la primera extinció documentada d’una espècie d’au de l’Europa continental aquest segle.
La darrera fotografia confirmada d’aquest animal es va fer el febrer del 1995 a la costa atlàntica del Marroc. Tot i que feia temps que se sospitava que l’espècie s’havia extingit, les avaluacions oficials ho han confirmat fa poc.
Musaranya de l’illa de Christmas (Crocidura trichura)
La musaranya de l’illa de Christmas, un petit mamífer insectívor, havia estat comuna en aquesta illa australiana. Tanmateix, en el segle XX només se’n van registrar quatre observacions confirmades: dues el 1958, una el 1984 i l’última el 1985.
L’avaluació més recent ha conclòs que l’espècie s’ha extingit. Segons els investigadors, un paràsit transmès per rates negres introduïdes accidentalment –les mateixes que van fer desaparèixer dues espècies endèmiques de rates de l’illa– pot haver estat determinant en la seva desaparició.
Tres bàndicuts australians
Tres espècies de bàndicut –el bàndicut marl (Perameles myosuros), el bàndicut ratllat del sud-est (Perameles notina) i el bàndicut ratllat del Nullarbor (Perameles papillon)– han estat declarades extintes enguany a la Llista Vermella de la UICN. Totes tres van ser avaluades per darrera vegada el 2022.
Els bàndicuts són petits mamífers majoritàriament nocturns i insectívors, propis d’Austràlia, Nova Guinea i les illes veïnes. Segons els experts, la pèrdua d’hàbitat i la proliferació de gats salvatges van ser factors determinants en la seva desaparició.
El darrer exemplar conegut del bàndicut marl es va recollir el 1907, i es creu que l’espècie ja era extinta cap al 1910. El bàndicut ratllat del sud-est podria haver desaparegut a final del segle XIX, i el darrer registre del bàndicut del Nullarbor data de la dècada del 1920. Ara han estat declarats formalment extints.
Conus lugubris
Aquest caragol marí del gènere Conus era antigament abundant en una petita zona de l’arxipèlag de Cap Verd, a l’Àfrica occidental. Tanmateix, a començament del segle XX, la degradació del seu hàbitat a causa del desenvolupament costaner va causar-ne el declivi. La darrera observació confirmada data del 1987.
Eben de l’illa de Maurici
Diospyros angulata, un arbre de grans dimensions originari de l’illa de Maurici, només és conegut a partir de dues mostres d’herbari recollides els anys 1839 i 1851. Cap prospecció posterior no ha pogut localitzar-ne cap individu viu, ni en estat silvestre ni en cultiu. Els investigadors consideren que probablement es va extingir cap al 1981.
Delissea sinuata
Aquesta planta endèmica de les muntanyes Wai’anae, a l’illa hawaiana d’Oahu, no ha estat observada d’ençà del 1937 i també ha estat declarada extinta enguany.
