11.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Kareem Fahim i Zakaria Zakaria
As-Suwayda, Síria. Cossos carbonitzats s’amunteguen en una vorera de la ciutat. En una rotonda on uns quants civils van ser assassinats a trets, la sang es barreja amb la terra. Dones afligides, vestides de negre, s’abracen als carrers devastats de la ciutat.
Així ha acabat As-Suwayda després de l’onada d’assassinats que hi hagué a la ciutat a mitjan juliol, una de les més mortíferes a Síria d’ençà de la caiguda de Baixar al-Assad. Més d’un miler de persones van morir en una espiral de violència que s’allargà dies, segons els grups de drets humans.
Setmanes després, el conflicte continua latent, i les forces del govern continuen encerclant la ciutat per combatre els soldats drusos que s’hi troben a dins. La matança ha polaritzat a Síria i ha desfermat protestes de la minoria religiosa drusa, contramanifestacions dels partidaris del govern i, més àmpliament, acusacions creuades de traïció i promeses de venjança.
“Ells van matar, i nosaltres vam matar”, diu Saud al-Wadi, de cinquanta-vuit anys, un beduí que va fugir de la violència amb la seva família, referint-se als seus antics veïns drusos. “Entre nosaltres hi ha sang.”
Els residents de la ciutat, de majoria drusa, van quedant-se sense aigua, combustible i més productes bàsics a causa de la violència entre les forces del govern i els combatents drusos als afores de la ciutat, que n’impedeixen l’accés. Segons els equips de rescat, és possible que hi hagi centenars de cadàvers sense recollir, abandonats a la terra de ningú que separa un bàndol de l’altre.
Els residents d’As-Suwayda afirmen que la violència a la ciutat, situada al sud-oest de Síria, esclatà arran del segrest d’un comerciant drus, que al seu torn causà una onada de segrests de beduïns musulmans sunnites a tall de represàlia. Totes dues comunitats ja s’havien enfrontat, també per disputes territorials.
La ferocitat del conflicte ha posat de manifest la fragilitat del teixit social a Síria. El fracàs de les autoritats a l’hora d’aturar la violència posa en relleu les dificultats del govern del president Ahmed al-Sharaa per a respondre a les tensions socials sense agreujar-les.
La violència a As-Suwayda ha inclòs atrocitats i execucions sumàries, foc d’armes pesants i atacs aeris. Edificis de tota la ciutat han estat saquejats; els pobles de la rodalia han estat desallotjats i cremats. Segons l’ONU, gairebé dos-cents mil ciutadans han hagut de desplaçar-se; desenes continuen desapareguts.
La major part de morts semblen drusos, majoritaris a As-Suwayda i la província homònima en què és la ciutat. Ho explica així Fadel Abdul Ghany, director de la Xarxa Siriana pels Drets Humans, que afegeix que no és clar quants dels morts eren combatents i quants eren civils. Diu que entre les víctimes hi ha vint-i-sis nens i quaranta-set dones, pel cap baix.
Els supervivents expliquen als periodistes de The Washington Post que tots dos bàndols han comès atrocitats. “Tots dos han contribuït al vessament de sang a la província”, explica Laith al-Balous, un dirigent drus local considerat pròxim al govern.
Els cadàvers han romàs, durant dies, al pati i el dipòsit de cadàvers del principal hospital de la ciutat; alguns s’han acabat enterrant en una fossa comuna en un turó amb vistes a la ciutat. Segons els metges de l’hospital, els morts encara es compten.
Violència per patró
La violència ha enfrontat els combatents beduïns –vinguts tant de tot arreu de la província com de més parts de Síria–, aliats amb els soldats de l’exèrcit i del Ministeri d’Interior sirià, contra els combatents drusos arrenglerats amb Israel, que ha executat atacs aeris tant a As-Suwayda com a la capital siriana, Damasc.
Mazen Aleddine, un resident drus, diu que membres de les forces de seguretat del govern i els membres de tribus sunnites aliades van matar el seu germà, en Safwan, executant-lo d’un tret al cap abans de llançar-ne el cos sota un pont pròxim.
Aleddine explica que el seu germà havia romàs a la ciutat per protegir la casa familiar després d’haver-se’n anat ell a un poble als afores de la ciutat per cuidar la seva pròpia família el 15 de juliol, en el punt culminant de la violència. Quan tornà, diu, descobrí que l’edifici en què hi havia casa seva havia estat cremat. També n’havia estat cremat el negoci, un concessionari de cotxes situat a la primera planta.
A les parets de l’edifici, algú –presumiblement els membres tribals– havia fet gargots amb els noms de les tribus i les ciutats de Síria d’on procedien, juntament amb insults que denigraven els drusos com a deslleials al país. “Avall els traïdors”, es llegeix en una columna ennegrida de l’edifici.
L’assassinat d’en Safwan encaixa amb el patró descrit pels residents: els combatents sunnites assaltaven les cases druses, exigien requisar les armes que s’hi guardessin i, en alguns casos, s’enfrontaven als residents i els executaven.
Les forces del govern s’afegeixen a la violència
Els presumptes assassinats comesos per les forces del govern representen una trava més per al procés de reconstrucció nacional de Síria, els ciutadans de la qual clamen per aconseguir ordre, justícia i un govern inclusiu. La violència ha fet saltar les alarmes de les minories del país, temoroses dels islamistes radicals que combaten al costat del govern, i també ha fet créixer l’escepticisme sobre la fiabilitat d’aix-Xar’a, ex-cap de la filial siriana d’al-Qaida.
“No acceptarem aix-Xar’a encara que ens mati a tots”, diu Kamal Maqlad, un veí drus d’As-Suwayda a qui cremaren la casa. “No l’acceptarem mentre resti un sol drus viu.”
El govern diu que envià tropes a As-Suwayda per posar fi al conflicte entre els beduïns i els drusos. Tanmateix, poc després d’arribar a la regió, les forces del govern s’afegiren a la violència i deixaren de ser una força mediadora per passar a ser una facció més del conflicte.
Alguns vídeos difosos a les xarxes socials mostren homes uniformats, incloent-hi policies militars, afaitant a la força el bigoti d’homes drusos, en rituals d’humiliació pública. Més vídeos mostren l’execució d’homes drusos, cosa que empenyé el Ministeri d’Interior sirià a emetre un comunicat en què condemnà els assassinats i anuncià que havia obert una investigació d’urgència.
A final del mes passat, el Ministeri de Justícia anuncià la creació d’un comitè per a investigar els crims perpetrats a As-Suwayda i dur-ne els autors davant els tribunals.
“Ningú no ha volgut fer les paus”
Els barris beduïns d’As-Suwayda –incloent-hi el barri d’al-Maqwas, a l’est de la ciutat– també han estat objecte d’atacs violents. Els residents d’al-Maqwas diuen que els combatents que perpetraren els atacs eren lleials a Hikmat al-Hijri, el cap espiritual dels drusos a Síria.
Els partidaris del govern han assenyalat al-Hijri com l’instigador del caos a As-Suwayda i l’han culpat d’haver-se oposat a la presència del govern i d’haver demanat suport militar a Israel. Israel, que ha exigit a Síria que desmilitaritzés la frontera sud del país –i ha bombardat amb freqüència les instal·lacions militars sirianes a la zona per fer complir l’ordre–, diu que intervingué en el conflicte amb l’únic objectiu de protegir els drusos.
Abans, incidents com ara els segrests que desencadenaren l’espiral de violència solien resoldre’s en qüestió de dies gràcies a la intervenció de figures tribals. Ho explica així Emad Salama, de quaranta anys, beduí i veí d’al-Maqwas. “Aquesta volta, ningú no ha volgut fer les paus”, diu.
Els aliats del govern han acusat Israel d’haver instigat la violència entre les faccions druses de la ciutat, que demanen autonomia del govern central sirià. Els residents drusos, per la seva banda, al·leguen que feia temps que Damasc cercava qualsevol excusa per sotmetre la ciutat rebel d’As-Suwayda. Fossin quines fossin les raons, els amics drusos de Salama li trucaren pocs dies abans de l’esclat de violència per advertir-lo del perill que s’acostava.
“Aquesta volta serà més greu que les altres”, recorda que li digueren.
Perill al punt de control
Quan els periodistes de The Washington Post arriben la província, uns dies després de l’alto-el-foc del 19 de juliol, els soldats del govern han establert un punt de control a Walgha, a l’oest de la ciutat d’As-Suwayda.
Mentre parlen entre ells, una camioneta Toyota de color blanc es dirigeix cap al punt de control i desferma el pànic entre els soldats que el custodien. Els soldats s’afanyen cap al vehicle i en treuen el conductor, un drus que duu un rifle amb mira telescòpica. No és clar si ha arribat fins al punt per error o si s’ha perdut.
En un primer moment, l’home es mostra desesperat. “Si us plau, tinc un fill”, suplica als soldats, que ràpidament l’envolten i l’emmanillen. Finalment, es resigna: “Si voleu matar-me, mateu-me”, sospira. Un oficial li diu que se l’enduran “per investigar-lo”.
L’aspecte de la ciutat canvia cada hora que passa. Cada nit, combois organitzats per la Mitja Lluna Roja evacuen d’As-Suwayda, principalment, famílies beduïnes: algunes en autobusos, unes altres a la part posterior de camions que també traginen mobles i ovelles. Algunes d’aquestes famílies diuen que és poc probable que tornin a la ciutat.
A pocs quilòmetres de Walgha, combatents drusos observen com un comboi es prepara per marxar d’una de les places de la ciutat. Alguns es mostren indignats amb el fet que es permeti als beduïns d’anar-se’n sans i estalvis. “Van morir setze persones, dones i nens”, remuga un combatent, en al·lusió a una matança contra drusos que diu que els beduïns perpetraren en un poble als afores de la ciutat.
Un altre combatent drus, visiblement agitat i amb la metralladora a l’espatlla, és agafat pels seus camarades. “Van matar el meu germà”, crida, a pocs metres dels passatgers que esperen amb nerviosisme que el vehicle arrenqui.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
