11.11.2025 - 12:25
|
Actualització: 11.11.2025 - 12:30
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, proposa d’establir la primera majoria d’edat per poder votar a setze anys i d’ampliar l’escolarització obligatòria fins als divuit. Ho recull en l’Informe anual d’infància 2024, que denuncia “incongruències” en el tractament de les edats per exercir drets i deures i alerta que això provoca desigualtats. Segons la Sindicatura, els setze anys representen un grau de maduresa suficient perquè molts adolescents puguin entendre les conseqüències dels seus actes i prendre decisions informades sobre la seva vida personal i social.
La síndica defensa que aquesta primera majoria d’edat ha de permetre de votar, formar part de partits polítics o associacions, accedir a les xarxes socials i al sistema educatiu per iniciativa pròpia, administrar béns i signar contractes sense la representació dels tutors legals. “Tinc setze anys, puc treballar i estar donada d’alta a la seguretat social, però no puc votar. Puc emancipar-me, però no puc obrir un compte bancari”, ha exemplificat Giménez-Salinas. Ha precisat, però, que no es tracta de rebaixar la majoria d’edat en tots els supòsits, sinó de reconèixer progressivament l’autonomia i la participació d’aquests adolescents.
Educació obligatòria fins als divuit anys
Pel que fa a l’educació, la sindicatura proposa d’estendre l’obligatorietat fins als divuit anys, tenint en compte la manca actual de places de formació professional i de programes per als alumnes que no han obtingut el títol d’ESO. També reclama d’universalitzar l’escolarització a I2 i garantir la gratuïtat o ajuts específics per a les famílies amb menys recursos. Si no es pot garantir aquesta universalització, planteja aplicar criteris de renda més flexibles i ampliar la reserva de places per a infants amb necessitats socioeconòmiques a I0 i I1. A més, proposa ajuts per a la universalització del lleure educatiu.
Tractament específic de la infància en les polítiques públiques
L’informe critica que la infància sovint no és tinguda en compte en el disseny de les polítiques públiques. Per això, proposa d’establir per norma uns mínims essencials per garantir el dret dels infants a un nivell de vida adequat, definir la renda de suficiència familiar i crear una prestació específica condicionada a la renda. També recomana que la presència d’infants en una llar es consideri un supòsit d’emergència social en casos de risc d’exclusió residencial, amb protocols d’actuació específics en cas de desnonament.
La sindicatura considera la primera infància i l’adolescència com dues etapes clau, encara massa desateses per les polítiques públiques. Demana transferències de renda per al suport a la criança, més recursos per als serveis d’acompanyament d’adolescents en situació de risc i procediments més garantistes en les declaracions de desemparament. També defensa evitar la institucionalització dels infants tutelats menors de sis anys i reduir-la en el cas dels adolescents.
Més recursos en salut
L’informe proposa d’allargar fins als disset anys l’atenció pediàtrica i de reforçar la cobertura dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). A més, defensa la continuïtat assistencial entre els sis i els disset anys i demana més dotacions professionals. En l’àmbit econòmic, reclama que els ajuts socials tinguin en compte les diferents franges d’edat, ja que les necessitats varien segons el moment vital.
Finalment, Giménez-Salinas proposa mesures per assegurar el dret a l’escolta dels infants, fins i tot abans dels dotze anys. Entre d’altres, recomana promoure’n la participació activa, formar els professionals que treballen amb ells i establir garanties d’escolta en decisions escolars, com ara l’escolarització o els procediments sancionadors. També demana que en casos de separacions o divorcis els infants siguin informats de les possibles decisions judicials i que se’ls garanteixi el dret d’expressar lliurement la seva opinió.
