Un informe demolidor del Síndic de Greuges assenyala greus deficiències de la DGAIA

El Síndic de Greuges ha publicat un nou informe molt punyent sobre l’atenció que reben els joves tutelats i ex-tutelats a Catalunya i la gestió que en fa la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ara refundada amb el nom de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA).

En el document, que ha pogut consultar VilaWeb, el Síndic fa evident un seguit de disfuncions que vulneren drets fonamentals i comprometen les oportunitats de molts nois en el moment que fan el pas cap a la vida adulta. També assenyala i critica durament que aquests darrers anys hi ha hagut una gestió irregular i mancances clares per part del Departament de Drets Socials i els serveis externalitzats, sobretot, en relació amb l’habitatge i les prestacions econòmiques.

El Síndic de Greuges ha elaborat el document arran de les queixes rebudes i les actuacions que s’han fet d’ofici. Tan sols en aquests darrers dos mesos, la institució ha rebut queixes de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Ex-tutelat (ASJTET), del Servei de Seguiment i Valoració de la Prestació Econòmica (SEVAP) per a joves ex-tutelats i dels serveis d’habitatge per a joves ex-tutelats. En tots els casos, les fonts alerten de possibles disfuncions relacionades amb el funcionament dels programes de suport a l’emancipació i a l’autonomia personal gestionats per l’ASJTET.

El document es publica justament quan fa quatre mesos que es va anunciar la refundació de la DGAIA, i evidencia que les disfuncions detectades i destapades aquests darrers mesos no són anecdòtiques, sinó que formen part d’una estructura marcada per la manca de recursos, la descoordinació administrativa i la manca de control efectiu.

Retards, efectes fiscals i manca d’acompanyament

El Síndic repassa el reguitzell de conseqüències que genera el mal funcionament del sistema. La institució para atenció en el retard en la resolució de les sol·licituds de prestacions, que de mitjana situa el primer pagament vuit mesos i mig després del moment en què s’hauria d’haver fet efectiu, cosa que deixa centenars de joves en un buit econòmic que compromet la vida quotidiana.

Durant aquest temps, el Síndic assenyala que molts joves han de renunciar a trajectòries formatives més llargues o a estudis superiors per incorporar-se al mercat laboral de manera prematura, amb feines poc qualificades i precàries que difícilment els garanteixen un futur millor. Quan, finalment, l’ajut arriba, no ho fa de manera escalonada sinó en quantitats acumulades molt elevades: de mitjana, més de 6.000 euros en el primer cobrament i, en un cas de cada deu, per sobre dels 10.000 euros. Segons el Síndic, aquestes xifres resulten difícils de gestionar per als joves, sense experiència financera i sense orientació adequada.

“Els professionals que fan el seguiment socioeducatiu dels joves ex-tutelats destaquen que, sovint, aquests joves tno saben gestionar imports tan elevats de manera adequada. A més, per la seva edat, no sempre estan preparats per planificar les despeses a mitjà i llarg termini”, assenyala el Síndic.

A més, aquesta injecció de tants diners pot ocasionar problemes fiscals, atès que obliga els joves a fer la declaració de la renda i això pot derivar en deutes amb l’Agència Tributària. Però no solament això: la institució destaca que els deutes tributaris limiten l’accés a unes altres prestacions econòmiques. “L’aplicació d’aquests requisits en l’accés a ajuts destinats a combatre desigualtats socioeconòmiques no és adequada, entre més motius, perquè aquestes subvencions tenen com a finalitat compensar desigualtats socials, i moltes de les persones deutores estan en aquesta situació a causa de la seva situació socioeconòmica”, diu el Síndic.

La situació es complica encara més amb els reintegraments diferits i les reclamacions de pagaments indeguts, com ha passat amb la nova DGAIA, que a final de juny va reclamar a joves ex-tutelats grans quantitats econòmiques, algunes de més de 36.000 euros. Això va generar molta angoixa entre els joves. Drets Socials va admetre que la manera de comunicar-s’hi no havia estat encertada, i fa pocs dies, la consellera Mònica Martínez Bravo va anunciar que impulsarien la condonació del deute per les prestacions incorrectes.

El Síndic també denuncia que hi ha una manca d’acompanyament en els processos d’emancipació. “Als joves ex-tutelats que queden fora dels programes de l’ASJTET no se’ls fa el seguiment educatiu que ofereix el sistema en els processos d’emancipació”, assenyala.

Externalització, serveis col·lapsats i manca de control: per què la gestió és tan pèssima?

L’informe del Síndic és clar a l’hora d’explicar l’arrel del problema i assenyala que la gestió és pèssima perquè l’estructura està mal dimensionada, fragmentada i poc controlada.

El document fa èmfasi en l’externalització dels serveis, com ara el SEVAP i els serveis d’habitatge, que són gestionats per entitats privades. Segons el Síndic, Drets Socials no ha desplegat mecanismes sòlids de supervisió ni auditories específiques i aquesta manca de control obre la porta a possibles conflictes d’interessos. Ho diu perquè una mateixa entitat pot gestionar tant el seguiment socioeducatiu com les propostes d’extinció d’una prestació, amb incentius per a prolongar estades o garantir ingressos. L’informe del Síndic alerta que, en alguns casos, els serveis d’habitatge deriven al SEVAP joves que ja podrien emancipar-se només per dilatar la baixa i mantenir la prestació activa.

En l’externalització, els professionals denuncien que no disposen d’eines adequades per a fiscalitzar el compliment dels requisits. No tenen accés directe a les bases de cotització i han de basar-se en la documentació aportada pels joves mateixos, sovint incompleta o desactualitzada. L’informe assenyala que el sistema informàtic disponible, a més, és deficient i obliga a gestionar de manera manual procediments que haurien de ser automàtics.

L’informe també posa el focus en la manca de protecció als treballadors que alerten d’irregularitats. “En un context d’alta externalització de la prestació de serveis a entitats privades, com succeeix en el cas del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, és fonamental que els professionals que hi treballen puguin alertar de possibles irregularitats sobre el funcionament dels serveis”, diu el Síndic.

La institució també denuncia que hi ha problemes de recursos: el volum de beneficiaris gairebé s’ha doblat en pocs anys –de 987 el 2015 a prop de 1.900 el 2019–, però el personal destinat a tramitar els expedients no ha crescut en la mateixa proporció. Passa igual amb el SEVAP, el servei externalitzat que assumeix el seguiment socioeducatiu: d’ençà del 2022, el nombre de professionals és el mateix, malgrat que el nombre de joves no ha deixat d’augmentar. En definitiva, el sistema acaba col·lapsant perquè no pot atendre el volum d’expedients amb l’agilitat necessària.

A la manca de recursos, també s’hi suma una arquitectura administrativa confusa i feixuga. En la tramitació de les prestacions, hi intervenen diverses unitats –ASJTET, Servei de Gestió Administrativa, SEVAP i serveis d’habitatge– i el Síndic assegura que hi ha una manca de coordinació. A més, diu, cap d’aquestes unitats “no té com a funció principal gestionar aquestes prestacions”.

Segons la institució, com que el sistema és tan enrevessat, els joves també poden tenir problemes a l’hora de sol·licitar ajuts i serveis. Això fa que els tràmits es dilatin, atès que s’han d’elaborar i intercanviar documents entre les diverses unitats. I la institució posa un exemple: una unitat demanava a un jove un número de compte per a fer una retrocessió de pagaments mentre, alhora, una altra unitat iniciava l’extinció de la seva prestació.

Agilitar tramitacions, més control i condonació del deute: què recomana el Síndic?

L’informe del Síndic posa sobre la taula un conjunt de mesures per a revertir les disfuncions del sistema. Diu que la primera i més urgent és garantir que els joves rebin la prestació just quan facin divuit anys, i que la seva extinció també sigui àgil, per evitar els endarreriments que els aboquen a situacions de precarietat. Alhora, es reclama simplificar i automatitzar processos, dotar de més recursos les unitats de gestió i establir criteris clars per a la concessió i la suspensió dels ajuts.

Un altre punt clau és condonar els deutes generats per errors administratius, atès que exigir-ne el retorn als joves vulnerables és, segons el Síndic, desproporcionat i injust. A començament de juliol, la síndica, Esther Giménez-Salinas, ja va advertir que els joves ex-tutelats no haurien d’assumir les conseqüències dels errors de l’administració i proposava la condonació del reintegrament. La síndica també proposa d’integrar la prestació per a joves ex-tutelats dins la renda garantida de ciutadania, per unificar criteris i reforçar el seu caràcter de dret subjectiu.

L’informe també insisteix en la necessitat de millorar el control i la fiscalització dels serveis externalitzats, amb auditories independents i periòdiques, sense perdre de vista l’informe de la Sindicatura de Comptes que assenyala que Drets Socials va malgastar 167,5 milions d’euros de prestacions socials entre el 2016 i el 2024. El Síndic també diu que cal garantir l’acompanyament socioeducatiu més enllà de l’ajut econòmic, perquè l’emancipació no es pot entendre només en termes materials.

Sobre els treballadors, el Síndic reclama al govern l’impuls d’una llei catalana en matèria de protecció de les persones que alertin d’infraccions normatives, més enllà de la protecció que ofereix l’Oficina Antifrau als alertadors. Sobre aquesta qüestió, el govern va aprovar dimarts la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei del sistema d’alertes i de protecció de les persones alertadores, un marc normatiu únic i propi per al sistema d’alerta i protecció dels alertadors a Catalunya.