amnistia

TEMA DEL DIA
Emoció.
La via pragmàtica defensada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per aconseguir la llibertat diürna dels presoners polítics es va obrint pas, malgrat els successius recursos de la fiscalia espanyola, tombats sistemàticament pel jutge de vigilància penitenciària. Tots els presos polítics s’han acollit a la via del 100.2 per sortir de la presó unes quantes hores i anar a treballar o tenir cura de familiars. Cada sortida d’un presoner va envoltada de les lògiques imatges d’emoció, de familiars, amics o simpatitzants –com ha passat avui amb Josep Rull–, que contrasten amb la solitud del retorn a la presó al vespre. La conselleria, dirigida per la republicana Ester Capella, va topar inicialment amb els retrets dels qui volien que els presoners sortissin amb tercer grau només d’arribar a Catalunya. Una decisió que hauria estat objecte de recurs del jutge al Tribunal Suprem i probablement hauria estat tombada.

L’estratègia de la conselleria de Justícia és anar ‘normalitzant’ aquestes sortides com un pas previ al tercer grau. Les juntes de cada centre penitenciari van establir un segon grau inicial, però hi van aplicant condicions del tercer, per anar-s’hi acostant. El tercer grau implicaria que ja no haurien de dormir a la presó. Malgrat les crítiques, aquesta estratègia ha resultat efectiva per a alleugerir el patiment dels presoners, que tenen unes hores de llibertat, però no resol el problema polític, que és com aconseguir-ne la llibertat definitiva. I la llibertat és tan solament possible mitjançant un indult, que fins ara rebutjaven tots els presos, o una amnistia, com reivindiquen els partits i entitats independentistes.

Aquest cap de setmana Dolors Bassa ha obert la via de l’indult: ha dit que acceptaria el que la UGT demani per a ella. Ara com ara, és una decisió individual i caldrà veure quin curs segueix, perquè primer l’ha d’aprovar el govern espanyol i després el pot revocar la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem. El govern espanyol, que ara depèn d’ERC per aprovar el pressupost, podria ser que s’hi arribés a avenir, però el tràmit del Suprem sembla a hores d’ara el més difícil de superar. Si la via que ha començat Dolors Bassa culmina amb èxit, més presos s’hi podrien afegir.

La via del 100.2 ha millorat la situació dels presoners, però no els allibera d’una condemna injusta que hauran de continuar complint. A més, deixa fora els exiliats i els centenars d’encausats que hi ha per l’1-O, com ara els dirigents d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, que aquesta setmana passaran pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El 100.2 ha creat una imatge de desactivació del conflicte, perquè les sortides reiterades de la presó poden fer pensar a molta gent que el problema ja s’ha resolt o que és en via de solució. Els reclusos mateix s’encarreguen de recordar a cada entrevista que això no és així, però el fet que ho hagin de remarcar demostra que el missatge ha de ser reforçat.

Contra aquesta imatge, entitats com Òmnium Cultural impulsen una campanya a favor de l’amnistia, que és l’única solució que serviria per a aconseguir la llibertat dels presoners, el retorn dels exiliats i l’anul·lació de totes les causes judicials relacionades. Formalment, aquesta és la solució que abonen tots els partits, però ara com ara de passos per a fer una llei d’amnistia, que hauria d’aprovar-se al congrés espanyol, no n’hi ha hagut cap. L’amnistia també forma part de l’agenda de la part catalana de la mesa de diàleg, però l’altra banda no mostra símptomes de voler-ne parlar. El govern espanyol s’estima més rebaixar el delicte de sedició camuflat dins una reforma general del codi penal que permeti als presos de sortir. Sense una amnistia, totes les altres mesures penitenciàries serviran tan sols per a millorar la vida dels presos però no per a posar fi a la repressió.

MÉS QÜESTIONS
Tretze processats pacten una rebaixa de pena en el judici per la visita del papa Benet XVI.
Primera jornada del judici a l’Audiència espanyola per la visita del papa Benet XVI a València el juliol del 2006. El principal encausat, l’ex-director general de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) Pedro García Gimeno, ha pactat amb la fiscalia de reconèixer els fets que li atribueix en la peça de la trama Gürtel que investiga contractes presumptament irregulars durant la visita del. La defensa de García Gimeno ha fet públic l’acord amb les fiscals anticorrupció per a col·laborar amb la justícia i atenuar la possible pena que li sigui imposada. En l’escrit provisional, la fiscalia demana per a ell quaranta anys de presó, la pena més gran de les que sol·licita per als vint-i-tres acusats. El pacte amb el ministeri públic anticipa una pena molt menor que, no obstant això, segons fonts judicials, no evitarà que ingressi a la presó. Tretze dels processats han pactat amb la fiscalia la confessió en canvi de la reducció de la pena. És previst que demà reconeguin els fets davant el tribunal, una vegada conclosa l’exposició de les qüestions prèvies per les acusacions i defenses. Per contra, els advocats dels acusats que no han reconegut els fets han demanat d’anul·lar la causa al·legant vulneració dels seus drets. Entre els acusats que reconeixen els fets, hi ha el responsable de la trama Gürtel a València, Álvaro Pérez ‘el Bigotis’; José Ramón Blanco Balín, que duia la comptabilitat i la fiscalitat d’Orange Market, la filial de la trama a València i els membres de la taula de contractació de la Ràdio Televisió Valenciana. L’advocat de Balín, considerat ‘l’emblanquidor’ de la Gürtel, ha informat que ja ha transferit 400.000 euros en concepte de reparació parcial del mal causat, ‘després d’un procés de reflexió i penediment’. En canvi, no han arribat a cap acord amb la fiscalia, per exemple, el cap de la trama, Francisco Correa; el número dos, Pablo Crespo; ni l’ex-director general de la Policia i ex-president de les Corts Juan Cotino –que era conseller d’Agricultura en l’època dels fets–, per a qui la fiscalia demana onze anys de presó.

El pla del Cabanyal inclourà horts urbans i els integrarà a la via verda. El Pla Especial de Protecció del Cabanyal-Canyamelar (PAC) de València inclourà horts urbans en la unitat d’execució que se situa entre els carrers d’Eugènia Viñes, Mediterrani i Doctor Lluch. Els horts urbans seran integrats en el disseny de la via verda que recorrerà el barri des de l’avinguda dels Tarongers fins a la Marina, com ha anunciat la regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez. En aquesta unitat d’execució, es canviarà la disposició i la tipologia d’habitatges per a millorar el disseny de la via verda i adaptar la tipologia a les de la resta de la zona. És previst que els edificis redueixin altures a planta baixa més dues plantes i disposin de pati posterior, segons que detalla el consistori en un comunicat. La majoria d’aquests habitatges seran de titularitat pública i aniran destinats al lloguer públic assequible. A tot això cal afegir-hi la millora de l’entorn de la Llotja de Pescadors i de la qualitat paisatgística de la zona. El PAC també reforçarà el caràcter residencial endurint la limitació prevista a la implantació d’apartaments turístics en el Marítim i deixant en un 10% el nombre màxim de pisos d’aquesta mena per illa a tot el barri. També s’eliminarà la limitació per zones i es restringiran els marges prevists per a la façana marítima i la zona d’Eugènia Viñes.

La plataforma contra els creuers de Palma denuncia ocultació. La Plataforma contra els Megacreuers ha criticat l’ocultació de part del pla estratègic del port de Palma, publicat fa poques setmanes per l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), i ha presentat un reguitzell de propostes de millora per al pla. L’entitat ha explicat que també han reclamat de crear una comissió tècnica d’investigació que avaluï com es planeja  el turisme a les Balears. Ha lamentat l’ocultació de la meitat de l’informe publicat fa unes setmanes per part de l’APB i ha assenyalat que no exposa accions concretes per a avaluar l’impacte dels creuers a les Illes, de manera que el pla es converteix en un mer exercici teòric. L’entitat ha fet cinc propostes de millora per a l’informe, entre les quals fixar un sostre d’un megacreuer el dia i quatre mil passatgers per a visitar Palma. També han criticat que el pla no prevegi la moratòria exigida per la plataforma, sol·licitada al govern i aprovada per l’APB, de no registrar reserves fins que una comissió tècnica interdisciplinària no hagi avaluat la capacitat de càrrega ambiental, social i econòmica del turisme de creuers a Palma.

PEL FORAT DEL PANY

El conseller Alfred Bosch ha dimitit per un pressumpte cas d’assetjament sexual del seu cap de gabinet. Bosch el va destituir, però va intentar recol·locar-lo en un altre càrrec de la conselleria. Els fets van passar de fa mesos, però la publicació al diari Ara els ha precipitats. Al matí, ERC encara provava d’aguantar la polèmica suscitada, però a la tarda el conseller ha anunciat la dimissió. Bosch s’havia reunit amb el president Quim Torra a primera hora, sense posar el càrrec a disposició del president. A les 15.00 Torra s’ha reunit amb el vice-president, Pere Aragonès, per analitzar la situació i han convingut que era insostenible, sobretot perquè no s’havia aplicat el protocol previst per a casos d’assetjament. Finalment, a les 19.00 ha anunciat la dimissió a la seu d’ERC, després d’avisar Torra minuts abans.

LA XIFRA
1.051 persones van obtenir la nacionalitat andorrana durant el 2019, i això és un 12,3% més que l’any anterior, però una davallada del 46,4% respecte de fa deu anys, segons dades del departament d’Estadística.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de març de 1966 la policia franquista reprimia l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants als Caputxins de Sarrià. El fet és conegut per ‘la Caputxinada’ i representa la lluita estudiantil contra la dictadura feixista.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.