Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El parlament pràcticament en silenci. Algunes ànimes que caminen per algun passadís. Són les tres de la tarda i falta una hora per al gran moment de la legislatura. El primer gran moment. Puigdemont ha de defensar la seva estabilitat i la del govern. Els diputats d’horari més europeu són als despatxos. Els altres són al restaurant de torn. Aniran arribant i aquest edifici, que ara sembla el d’un dia normal, serà el dels grans dies.

IMG_9543

Hi ha una reunió prèvia al ple del grup de Junts pel Sí mitja hora abans del ple. Hi ha molta expectació. Els diputats sabran el contingut de la proposta del president per a refer el full de ruta cap a la independència. El vice-president Junqueras ha passat pel despatx presidencial abans d’anar a la reunió. Ell i Puigdemont han entrat a la reunió del grup envoltats de flaixos i ajudants. Els diputats del grup han arribat sense fer gaire soroll. Després d’aquests minuts previs de passadissos silenciosos i desanimats, el parlament ja és un bullici. Càmeres de trinxera, fotògrafs equilibristes, reporters intrèpids, convidats tafaners i treballadors atents… tothom s’ha activat com si algú hagués pitjat un botó. Com un automatisme. Els diputats i assistents que atenen algun periodista es mostren amatents. Expectants. Quan falten deu minuts per a les quatre, s’acaba la reunió de Junts pel Sí. Els diputats desfilen cap a l’hemicicle. Sonen els timbres. Semblen aquells telèfons d’abans. Fan molta fressa.

Pressió sobre la CUP
IMG_9546

Amb puntualitat britànica, Puigdemont, Junqueras i la corrua d’ajudants i subalterns desfilen cap a l’hemicicle. Als passadissos, s’hi amuntega la gent de tota mena i professió per veure el rei. O això sembla. Hi ha com una mena de cridòria suau per allà on passa el president. I és que avui, després del festeig de nou mesos amb els seus alts i baixos, és el dia que tot s’hauria de desencallar.

Comença el ple de la qüestió de confiança. La presidenta Carme Forcadell obre la sessió. Es llegeix la carta adreçada per Puigdemont al parlament demanant de sotmetre’s a una qüestió de confiança. I ja és l’hora del president, que avui explicarà com encara el tram final del camí cap a la independència.

Puigdemont fa un discurs clar. Parla del trencament del compromís d’estabilitat per part de la CUP quan va fer caure el pressupost d’enguany el mes de juny. Diu que potser s’haurien pogut fer eleccions directament. Però que ha volgut revalidar la solidesa de la majoria independentista. I posa pressió a la CUP: qui vulgui llençar a la paperera de la història les mobilitzacions de cada any, que ho faci. Silenci tens a la cambra.

Fins a la normalitat final
‘Hem de transitar d’excepcionalitat a excepcionalitat fins a la normalitat final. Hem d’arribar al moment de situar els ciutadans davant les urnes de la manera més eficaç. Més que demanar-los que em facin confiança, els demano que ens fem confiança. Confiances compartides que s’han de reforçar cada dia. Confiances que han de permetre que el món sàpiga que anem de debò. Em comprometo a treballar amb més complicitat i coordinació amb aquells grups que em facin confiança demà fins al final de la legislatura.’

Puigdemont recorda els compromisos que va prendre en la sessió d’investidura a principi de gener. I a continuació fa un feridor repàs de les actuacions –la majoria de caràcter social– que no s’han pogut finançar per no haver aprovat el pressupost del 2016. ‘Som aquí perquè el pressupost que contenia totes aquestes mesures no es va poder aprovar. De fet, no es va poder ni tramitar. Sense pressupost, no es pot governar bé. No ho puc dir més clar.’

Incomoditats, inquietuds i comentaris sonors
Mentre Puigdemont parla, l’hemicicle resta en silenci; tan sols trencat per la remor dels diputats ‘dependentistes’ (amb paraules del president) quan parla de ‘l’acció recentralitzadora intensa de l’estat espanyol’. Els diputats de la bancalada independentista –a l’esquerra de la cambra– romanen atents a la intervenció. Hi ha qui mira el mòbil de tant en tant. Hi ha qui pren notes. N’hi ha algun que té molta son [la sessió es fa just havent dinat…]. En general, es veuen cares serenes, calmades i disteses. A la dreta de la cambra, dependentistes i indefinits seuen amb el cul més inquiet. Hi ha moltes pantalles d’ordinador alçades i molts missatges de mòbil bescanviats.

‘He vingut a preguntar si podem continuar sense més entrebancs. Això és el que demano demà. Volem convertir-nos en estat independent. Això és evident. És un mandat que s’ha de complir i amb què jo m’he compromès. Avui ho reitero perquè ningú no en tingui cap dubte. Jo no fallaré. Però necessito una majoria estable al parlament sense fissures. I que ningú no falli.’ Aquí la remor, les veus disconformes però inintel·ligibles, han crescut. Més inquietud a la dreta de la cambra. ‘El mes de juny del 2017 tindrem preparades les estructures per a fer la independència.’ Encara més remor. Algun comentari en veu massa alta que fa girar la resta de diputats. ‘El juny del 2017 estarem preparats per a desconnectar legalment de l’estat espanyol amb plenes garanties.’ Alguns diputats de Junts pel Sí de les primeres files es giren per mirar les cares dels diputats de la CUP. Albiol es belluga de manera ostentosa per mostrar inquietud. I riu, també ostentosament, volent dir que allò que diu el president és una fantasia… Algun diputat del PP que vol fer números davant de l’amo, riu expressament fort perquè tothom el senti.

Referèndum o referèndum
Puigdemont intervé al parlament‘Ningú no ens donarà permís per fer el que volem fer. Ningú que no siguin els ciutadans amb el seu vot. La millor fórmula és un referèndum acordat amb l’estat. L’hem demanat moltes vegades i tantes vegades ens han dit que no. Però no hem de ser nosaltres qui descarti un referèndum acordat. Vinc a dir justament el contrari.’

‘Si el parlament em fa la confiança que demano, encarregaré al vice-president Junqueras, com a president de la comissió interdepartamental d’impuls de l’autogovern, que endegui l’arquitectura d’un referèndum a través del qual culminem el propòsit de retornar a Catalunya el poder polític d’un estat sobirà.’ Romeva, que té les competències de participació ciutadana, serà el responsable d’organitzar el referèndum.

O referèndum o referèndum. Ho repeteixo: o referèndum o referèndum.’ Han aplaudit fort tots els diputats de Junts pel Sí i algun de la CUP. I ha continuat: ‘La segona quinzena del setembre de l’any que ve farem el referèndum. Ens falta superar un escull: es diu confiança. Si fem un pacte per la confiança, demà arrencarà la segona i última fase del procés cap a la independència de Catalunya. Si no fem aquest pacte, la legislatura s’haurà acabat.’

El pressupost de la CUP i la feinada de Junqueras

Puigdemont ha acabat la seva intervenció enmig d’aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí dempeus. Els de la CUP han continuat asseguts i sense aplaudir. Un cop tancada la sessió, han fet una reunió a peu dret per decidir què dirien. En la conferència de premsa posterior, la CUP expressa la plena sintonia amb Puigdemont per la convocatòria del referèndum. S’estalvia de parlar del pressupost, que serà el pròxim escull que caldrà superar abans de l’aprovació de les lleis de desconnexió. Sobre el pressupost, també silenci als passadissos per part dels diputats de la CUP. Tan sols algun comentari per respondre el president: governar bé també és revertir les retallades. Potser no volen avançar res fins que la negociació no hagi avançat més; potser no volen espatllar aquest moment de ‘sintonia’.

diputats de la CUPPuigdemont ha estat contundent sobre el pressupost. No ha dit explícitament que votar demà la confiança impliqui aprovar el pressupost, però s’ha entès entre línies. El debat de política general de la setmana que ve servirà per intuir per on poden anar els trets de la negociació del pressupost. I ara qui té a les seves mans l’avenç de tot plegat és el vice-president. La preparació del referèndum i l’aprovació del pressupost depèn sobretot d’ell.

La sensació entre bastidors és que demà no hi haurà sorpreses. Els independentistes faran confiança al president i la resta, no. Ningú entre les segones files de presidència i vice-presidència no confia en un gest dels comuns, com s’ha especulat aquests dies. L’abstenció sorprendria gairebé tothom. En tot cas, sí que hi ha entre els diputats de Catalunya Sí que es Pot la voluntat de subratllar que Puigdemont aposta també pel referèndum. I és que la candidatura d’En Comú Podem a Madrid portava al seu programa el ‘referèndum vinculant’. I ara caldrà veure si, a banda de reivindicar-lo, estan disposats a executar-lo.

Agenda nova i feina per a tothom

Jordi Cuixart i Jordi SànchezEls diputats de tots colors han anat desfilant cap a la sortida i alguns s’han tancat als seus despatxos. Alguns grups s’han tancat en sales de reunions per a preparar la intervenció demà del seu portaveu. Consellers, secretaris generals i gent de la política fan conversa a la galeria de l’escala principal del parlament. La satisfacció regna sense excepció. Ara les dates són clares i això ho agraeix tothom qui diu la seva. El referèndum vinculant entra amb força al full de ruta. Si el govern espanyol no s’asseu a negociar-ne un abans, el plebiscit es farà el setembre després d’haver aprovat les lleis de desconnexió el juny. Els màxims representants de les grans entitats sobiranistes (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez) saben ara que la mobilització de la Diada —ara fa dues setmanes— no haurà estat l’última i que caldrà organitzar una cosa ben seriosa l’any que ve.

Alguns surten del parlament més preocupats que no hi han entrat (malgrat les rialles nervioses que feien dins l’hemicicle). Uns altres tenen avui un problema a resoldre: s’oposaran al referèndum els que n’han fet bandera per anar a Madrid? La CUP té una missió: aconseguir un pressupost que puguin aprovar per no carregar amb cap responsabilitat històrica afegida. Puigdemont els ha posat un caramel immens davant dels nassos que caducarà d’ací a un any. I els independentistes en general surten del discurs d’avui amb més feina que mai. I amb l’agenda més clara. El rellotge de sorra del compte enrere ja s’ha girat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.