Jaume Duch, ahir al matí a la seu del CIDOB a Barcelona (Fotografia: ACN)

Ahir, Jaume Duch Guillot (Barcelona, 1962) va participar en una inquietant trobada amb la premsa catalana en un dels recomanables esmorzars informatius al CIDOB, el centre d’estudis especialitzat en relacions internacionals de Barcelona. La trobada va començar a dos quarts de nou del matí, horari europeu, amb una intervenció sobre les eleccions europees per part del senyor Duch, un dels catalans amb més poder polític de la Unió Europea. Poca broma amb Duch. Tot i que té carrera política a Catalunya (candidat de la UCD d’Adolfo Suárez al parlament català el 1980), el seu hàbitat natural ha estat Europa: assessor de Concepció Ferrer, de la Unió de Duran i Lleida, al Parlament Europeu, on va ser cap de premsa del president de la cambra del PP, José María Gil-Robles. Des de fa trenta anys, és funcionari de la casa i en fa dotze que és portaveu oficial del Parlament Europeu, on dirigeix la potent àrea de comunicació. Ara fa un any, el senyor Duch va ser premiat amb l’Ordre d’Isabel la Catòlica pel rei d’Espanya, sota el govern del PP. Aquesta medalla va néixer el 1815 ‘amb la intenció de recompensar la lleialtat a Espanya i els mèrits ciutadans i estrangers en bé de la nació’.

Vist el currículum, que VilaWeb ha detallat en dos articles (Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador i Jaume Duch, un peó al servei dEspanya per a aturar lindependentisme a lEurocambra), ahir al CIDOB no s’hi cabia. Del vice-president del parlament, Josep Costa, a l’ex-conseller Salvador Milà; de Joan Tapia a Andreu Claret, tots volien escoltar-lo. Feia uns quants dies, la institució que ell representa hi havia negat l’acreditació i l’entrada a Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Doncs l’home, de manera inquietant, va ser capaç de fer una primera intervenció de quaranta minuts sobre el nou Parlament Europeu sense pronunciar les paraules Puigdemont, Junqueras ni Comín. Jaume Duch, el silenci dins jo, va fer una explicació detallada dels resultats electorals, els possibles pactes i el context europeu sense parlar ni una sola vegada del tema. Del gran tema. Del supertema. Això sí, al torn de preguntes va ser capaç de dir que no s’havia negat l’entrada als eurodiputats, sinó que simplement se’ls havia negat l’acreditació. Els afectats Puigdemont i Comín, testimonis com Aleix Sarri, la carta que Jordi Cañas va penjar a Twitter i el piulet del periodista Jean Quatremer el contradiuen: els volien prohibir l’entrada i els van prohibir l’entrada. No tan sols l’acreditació.

D’entrada, Duch va fugir d’estudi i va fer reflexions detallades i interessants sobre els quatre grans grups que pilotaran el Parlament Europeu els anys vinents: els populars, els socialistes, els verds i els liberals. Tots quatre hauran de donar el vist-i-plau al nou president de la Comissió Europea, proposat pel Consell Europeu. El parlament té dret de vet. És a dir, els europeus no elegeixen president, com recordava implícitament Duch. Elegeixen el parlament que dóna el vist-i-plau, o no, al nom que vol el Consell d’Europa. Legislativament, a més, tots quatre grups hauran d’evitar que l’extrema dreta i euroscèptics puguin blocar la decisió.

‘Determinades persones’

Però al torn de preguntes, els periodistes més joves de la sala sí que van preguntar amb normalitat sobre el tema. El gran tema. El súper tema. De la dotzena de preguntes, quatre van demanar per Puigdemont, Comín i Junqueras. El primer salvador va ser aquest: ‘Com s’implicarà el Parlament Europeu per defensar els drets polítics dels diputats, com el president Carles Puigdemont i el vice-president Junqueras?”

I aquesta va ser la resposta, llarga, plena de silenci, però amb perles lluminoses de concreció per part del portaveu del Parlament Europeu:

‘Sobre si el parlament es podria implicar, o s’implicarà, per defensar els drets polítics de determinades persones, heu citat el senyor Puigdemont, només puc dir dues coses. I vull ser molt respectuós amb aquesta qüestió, i no voldria que, de totes les coses que digui, només en quedin dues frases, perquè aleshores no hauria fet la meva feina. Primera, tot allò que passi fins al 2 de juliol no es juga a Brussel·les ni Estrasburg, sinó que es juga a Madrid. Això tots ho hem entès. En unes altres circumstàncies, i amb una altra legislació i un altre Parlament Europeu, amb una llei electoral pròpia, hauria pogut funcionar d’una altra manera. Però no som en aquesta situació. Som en una situació en què cada país regula això des d’un punt de vista nacional. No hi ha marc europeu que ho faci. A partir del 2 de juliol, hi haurà un nou parlament, i veurem quina composició tindrà. Insisteixo que això no depèn del parlament. I en funció d’aquesta nova composició, el parlament haurà de decidir si vol reaccionar, de quina manera vol reaccionar, si és que vol reaccionar. Com que jo no he vist encara el nou parlament, no ha passat res encara, no us puc donar cap informació que no tingueu.’

‘Aquestes persones’

Arran d’aquesta resposta, els periodistes més joves van repreguntar; la resta, no:

—Volia fer èmfasi en el cas de Puigdemont, Junqueras i Comín. Creieu que seran europarlamentaris? Què en penseu, de l’ofensiva que hi ha de l’independentisme? Puigdemont recriminava el silenci de les autoritats a la Unió Europea, i diputats del Parlament de Catalunya han enviat una carta a presidents del Parlament Europeu recriminant que no hi puguin entrar.

—Hi ha una cosa que no entenc. Si dieu que el cas de Puigdemont i Junqueras es juga als parlaments nacionals, com és que el Parlament Europeu no els deixa entrar? No creieu que és una contradicció dir que la partida es juga a fora, si també es juga a dins? I en aquest sentit: vós, personalment vós, no com a membre ni portaveu, senyor Duch: creieu que haurien de ser eurodiputats?

—Volia preguntar-vos sobre l’informe del Parlament Europeu que diu que l’acta s’havia de recollir a Madrid. Hi ha informacions que diuen que el Tribunal Suprem pensava que Junqueras no podria sortir a recollir l’acta. El Parlament Europeu consideraria aquest fet preocupant? Creieu que aquest cas dels tres diputats electes pot acabar a la justícia?

La segona resposta de Jaume Duch va ser única, responent a les tres preguntes:

‘Amb el cas dels diputats catalans, si seran diputats o no ho seran, he dit el que podia dir. Entenc que la premsa faci preguntes molt concretes sobre aquesta qüestió. Jo només puc dir això que he dit: aquesta és una decisió que no es pren tant al Parlament Europeu. Sí que vull aclarir que, en cap moment, no es va impedir a ningú d’entrar al Parlament Europeu. De fet, aquestes persones hi han entrat unes quantes vegades. S’ha de fer la distinció entre que t’hi deixin entrar i que et deixin acreditar. Hi insisteixo: jo no entraré en informes ni en Tribunals de Justícia, qui pot fer què ni què pot fer cadascú, perquè és una situació que no depèn del Parlament Europeu. Per tant, com que no depèn del Parlament Europeu, no hi ha una posició que jo pugui expressar. I sobre la meva posició personal, si em convideu un dia a sopar, us ho aclariré.’

Pocs minuts després d’aquesta resposta, un whatsapp convidant a sopar el senyor Duch sortia d’una redacció catalana plena de gent jove.

Els diners per als set anys vinents i la seguretat social

A banda dels seus silencis, va ser molt interessant també la previsió de futur del senyor Duch, amb trenta anys de carrera a la Unió Europea. Segons ell, els anys vinents el Parlament Europeu tindrà aquestes qüestions damunt la taula:

‘Ratificar l’acord de sortida del Regne Unit abans o després del 31 d’octubre; elegir el president de la Comissió Europea; negociar amb el Consell Europeu els pressupostos, no ja d’aquests anys, sinó dels set anys vinents. Això que s’anomena marc financer plurianual. Molt important. La prioritat de partits i països on es pot visualitzar bé és, de fet, a la distribució de fons en els set anys vinents. Quants diners per a cada partida. Serà una Unió Europea que continuarà dedicant la major part del pressupost als fons regionals (agricultura) o la distribució serà diferent i els diners aniran a recerca, mobilitat juvenil, polítiques socials, energies renovables? Continuarem tenint dificultats amb països com Hongria, Polònia, Romania. Continuar avançant amb la legislació europea del canvi climàtic; reformar la Unió Monetària. Acords comercials amb Mèxic, Singapur. Coordinar la seguretat social dels estats membres i més coses.’

Pocs minuts després d’acabar l’acte, un dels vice-president del Parlament Europeu, Pavel Telicka, es desvinculava de la decisió de vetar Puigdemont a la cambra; Puigdemont i Comín entraven, ara sí, al Parlament Europeu que representa el senyor Duch; i un whatsapp educat de resposta arribava a una redacció barcelonina.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb