Així és com Sigfrid Gras i Jordi Borda volen revolucionar TV3 i Catalunya Ràdio

El nou director de Catalunya Ràdio vol convertir el mitjà en Catalunya Àudio, per a centrar-se decididament en l'àmbit digital, i el de TV3 prioritza la creació d'una gran plataforma de televisió a la carta en català

VilaWeb
Redacció
25.07.2022 - 21:10
Actualització: 26.07.2022 - 19:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’ha avançat a la previsió que va fer la seva presidenta, Rosa Romà, que va dir que nomenaria els nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio a final de setembre. Finalment, el consell de govern de la CCMA ha elegit avui els projectes de Sigfrid Gras per a dirigir TV3 i de Jordi Borda, per a Catalunya Ràdio. Tenen en comú que tots dos són homes que fa anys que treballen als mitjans públics catalans i que durant els mandats de Vicent Sanchis Saül Gordillo eren els números dos de l’equip directiu. De fet, feia tres mesos que ja dirigien en funcions els mitjans públics i ja havien començat a preparar la nova temporada, de manera que el consell de govern de la CCMA opta per la continuïtat amb els darrers mesos. També es decanta decididament per dos treballadors de la casa. El “talent intern”, que n’ha dit la CCMA en una nota de premsa, de dos homes que han arribat a dalt de tot dels seus mitjans.

Sigfrid Gras, que dirigirà la televisió pública, va començar a Catalunya Ràdio l’any 1991 com a redactor a la delegació de Madrid. Quatre anys més tard, es va convertir en cap de la secció de societat i després en cap de política, unes posicions de responsabilitat que va ocupar fins el 2001, quan va tornar a Madrid com a delegat de Catalunya Ràdio. S’hi va passar onze anys, fins el 2012, durant els quals va cobrir les presidències de José María AznarJosé Luis Rodríguez Zapatero i el començament de la de Mariano Rajoy.

Després de més d’una dècada a Madrid, Gras va tornar a Catalunya per a passar a treballar a TV3 com a sots-director d’informatius. L’any 2016, amb la renovació dels equips directius de la CCMA, va passar a ser adjunt a la direcció de Televisió de Catalunya, que en aquell moment ocupava Jaume Peral, i director de continguts i programes, responsable de la graella i l’orientació dels programes de televisió. Els últims mesos, ja com a director en funcions, ha planificat canvis profunds en la graella de TV3. N’ha eliminat continguts que beuen en l’actualitat política i ha optat més aviat per l’entreteniment. És per això que s’ha cancel·lat el Preguntes freqüents, que serà substituït per un talk show en directe presentat per Ricard Ustrell, amb entrevistes i convidats no habituals, públic al plató, una banda musical i molt de contingut adreçat al consum digital.

La CCMA destaca que han valorat especialment del projecte presentat per Gras, que podeu llegir ací, que concreta els objectius estratègics de la CCMA de manera coherent i realista i que demostra que té un “coneixement profund de l’empresa i del sector”. I afegeix: “Es planteja una proposta de transformació i de gestió durant aquest procés, a partir de l’aposta per una distribució de continguts digital amb una plataforma ambiciosa. La visió de la gestió passa pel treball en xarxa en l’ecosistema audiovisual.”

El projecte proposa de renovar el segon canal de Televisió de Catalunya fusionant el canal 33 i l’Esport 3 per a emetre-hi continguts esportius, culturals, divulgatius i ficcions que s’adrecen a un públic més segmentat. Amb tot, reconeix que seria una fórmula transitòria per a avaluar quin futur tenen els canals de TDT temàtics, per a provar formats més arriscats, transgressors i de nínxol i per a potenciar l’emissió en directe d’esdeveniments més arriscats o minoritaris i de servei públic.

Fusionar el 33 i l’Esport 3 permetria d’ampliar l’emissió del canal infantil, que també és en procés de renovació, a 24 hores. Tindrà dues marques diferents que segmentaran els continguts per edats, atenent els diferents interessos dels espectadors infantils. L’objectiu és orientar els continguts infantils a l’àmbit digital i, fins i tot, diu que en una segona fase, quan les noves marques s’hagin consolidat i situat en l’àmbit digital, el canal de televisió tradicional podria desaparèixer, tal com ha decidit recentment la BBC. En canvi, no creu que sigui encertat de recuperar un canal juvenil, com ho era el 3XL, sinó que cal produir continguts que atreguin el públic jove amb formats de noves narratives i llenguatges orientats a l’àmbit digital. “Ens referim a continguts que per format, to i registre s’han de diferenciar dels que poden trobar a la cadena principal, i que tenen com a nexe comú l’enfocament creatiu, trencador i distès”, diu.

Gras també es marca com a objectiu l’impuls d’una plataforma de televisió a la carta en català que superi l’actual TV3 a la carta. “No aspirem a competir amb Netflix i altres operadors, sinó que aspirem a ser la OTT aglutinadora de tots els continguts en català”, diu el projecte guanyador. Aquesta plataforma no tan sols inclouria els continguts televisius de la CCMA, sinó que voldria acollir els continguts que es generen en diversos àmbits i institucions públiques i, si s’escau, també privades.

Jordi Borda, l’home de ràdio que vol dirigir la transformació en Catalunya Àudio

Jordi Borda ha passat de ser redactor d’esports el 1998 a dirigir la ràdio vint-i-quatre anys després. Membre de la primera promoció de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (1994-1998), on també hi havia homes de ràdio com Joan Maria Pou, l’any que acabava la carrera va entrar a la delegació de l’emissora a Lleida –és nascut a Castellserà (Urgell)–, i un any després entrava a la secció d’esports de l’emissora. Borda va ser un dels membres de l’equip de Joaquim Maria Puyal que retransmetia els partits del Barça, ha cobert esdeveniments com el Mundial del 2006 a Alemanya, o l’Eurocopa del 2008 a Àustria, i després es va especialitzar a informar sobre les juntes directives blau-grana, on el vessant social, i polític, que Borda també coneix, lluïa més que no pas el purament esportiu. Aquests darrers anys Jordi Borda havia estat la mà dreta de Saül Gordillo, el director sortint, amb qui va viure des de dins el referèndum del 2017, i el procés.

Jordi Borda ha obtingut 5 vots i un altre candidat, anònim, 2 en la votació del primer concurs públic per a elegir el director de l’emissora. Segons el jurat, “s’ha valorat especialment el projecte de ràdio digital de Borda per a la cadena, que consideren que té “una gran concreció i detall en l’estratègia de producte, distribució, segmentació de les audiències, personalització del contingut i renovació de la imatge, així com en l’àmbit de l’explotació de noves fonts de negoci i finançament”. El seu projecte, que podeu consultar ací, proposa una gran transformació de Catalunya Ràdio, que diu que s’ha de convertir en Catalunya Àudio.

Aquesta revolució implicaria transformar l’antiga Catalunya Ràdio en una gran plataforma de contingut d’àudio en català, tal com ja va fer la BBC, que el 2018 va convertir la BBC Radio en BBC Sounds. “Pretenem captar nous públics mentre preservem l’àmplia audiència vinculada a la graella analògica i a la potència de la marca, incrustada fortament a l’imaginari del nostre país”, diu.

Home de ràdio, Borda també ha fet incursions en el periodisme escrit i ha col·laborat en el diari Ara, el diari Segre o VilaWeb, on va escriure uns anys columnes que tractaven del vessant més polític de l’esport, com ara “Bon cop d’estic” o “Mala bava“.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes