31.01.2017 - 18:25
MADRID, 31 (EUROPA PRESS)
L’organització conservacionista SEU/BirdLife ha llançat este dimarts una campanya en la qual reclama a les administracions públiques que prenguen mesurades per a salvar Doñana, el Delta de l’Ebre i l’Albufera de València perquè són els tres aiguamolls en major perill d’entrar en un punt de no tornada.
Així, l’ONG ha exposat que diversos estudis científics assenyalen que el 64% dels aiguamolls del planeta ha desaparegut des de 1900 i un 87% si es calcula des de l’any 1700.
A més, advertix que el 80% dels aiguamolls espanyols es troba en un estat de conservació desfavorable tot i que Espanya és el tercer país amb major nombre d’aiguamolls d’importància internacional i advertix que les amenaces de Doñana, Delta de l’Ebre i l’Albufera de València estan a punt d’una situació irreversible si no s’actua amb rapidesa, “este mateix any”.
A causa de la situació, l’ONG exigix a les administracions competents accions de conservació per a la gestió hídrica d’estos tres enclavaments i per això ha llançat una campanya ciutadana a través de la plataforma Change.org.
La directora executiva de SEU/BirdLife, Asunción Ruiz, afirma que no és possible ajornar les mesures un any més perquè si no s’actua la següent generació no podrà veure els aiguamolls com els van conéixer els seus avis, però tampoc com els coneixen els seus pares en l’actualitat.
L’ONG exposa que a més de les molèsties humanes darrere de la “silenciosa desaparició” dels aiguamolls a Espanya està la “roïna gestió de l’aigua” per l’extracció d’aigües, els abocaments i la sobreexplotació de les aigües subterrànies, juntament amb el canvi climàtic.
Totes estes causes juntes produïxen impactes en la fauna, en la flora i en la disponibilitat de recursos per a l’ésser humà (aigua fresca, prevenció enfront de desastres naturals, etc). Per exemple, i d’acord amb les dades de SEU/BirdLife, estes amenaces posen en risc la conservació de les poblacions d’aus en el 83% de les Àrees Importants per a la Conservació de les Aus (IBA, en les seues sigles en anglés) que depenen de l’aigua a Espanya.
En concret, Doñana, el Delta de l’Ebre i l’Albufera de València sumen més del 25% de les aus aquàtiques invernantes censades a Espanya –una mitjana de 600.000 exemplars–, i en conjunt superen la primavera les 60.000 parelles reproductores.
A més, els tres se situen en la part baixa de les grans conques, acumulant les amenaces dels seus territoris. D’igual manera, els tres complixen almenys sis dels nou criteris pels quals el Conveni Ramsar declara un aiguamoll d’interés internacional.
No obstant açò, l’ONG advertix que cap dels tres disposa d’un adequat pla de gestió per als seus espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i denúncia que els respectius plans hidrològics no integren adequadament les obligacions europees de conservació de la naturalesa.
Per al responsable del programa ‘Ales sobre Aigua’ de l’ONG, Roberto González, els responsables de la política d’aigües disposen de la informació científica suficient per a comprendre la necessitat urgent de prendre mesures per a conservar els tres aiguamolls més importants d’Espanya.
“Les escasses mesures que s’han pres fins a hui han demostrat ser insuficients i, de seguir així, portarem estos ecosistemes al punt de no tornada al que ja hem portat altres aiguamolls rellevants”, estima.
Respecte a l’Albufera de València, SEU/BirdLife recorda que fins als anys 70, les aigües transparents deixaven passar la llum en la llacuna, la qual cosa fomentava l’aparició d’un tapís de plantes subaqüàtiques, verdader motor de la vida en l’aiguamoll i característica que va convertir l’Albufera en un ecosistema únic a Europa.
En l’actualitat, la llacuna està poblada per “una sopa verda de microalgas” acumulades en la superfície que impedix aflorecer plantes en el subsòl i que reduïxen la diversitat piscícola i ornitològica.
Les causes d’esta situació, segons l’ONG, són la històrica presència humana en este aiguamoll, gràcies a la riquesa de recursos que aportaven els rius Turia i Xúquer, que va augmentar fa uns 40 anys, i l’increment d’abocaments industrials i urbans que va acompanyar a eixa intensificació ha alterat per complet l’ecosistema.
A l’Albufera arriben “importants” quantitats de nitrats i fosfats procedents de fertilitzants i detergents que provoquen desequilibri i impedixen el normal desenvolupament d’una comunitat diversa de fitoplàncton, zooplancton i altres plantes aquàtiques.
“Si no existix un balanç adequat dels tres components, l’estat d’ecològic d’una massa d’aigua es ressent i, amb ell, totes les espècies que fins llavors vivien en l’espai natural”, afirma l’ONG.
En definitiva, considera que solament serà possible la seua supervivència si es corregix l’excessiva entrada de nutrients, si s’elimina per complet els abocaments directes i la contaminació difusa i s’assegura l’entrada d’almenys 250 hectòmetres cúbics anuals d’aigua amb baixes concentracions de nutrients que renoven el llac. “En cas contrari, el deteriorament serà irreversible”, advertix.
Finalment, demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana que es posen “som-hi”.
