La setmana en què els jutges espanyols han tancat el setge al voltant de Pedro Sánchez

  • Les causes judicials lliguen de mans i peus el president espanyol, que insisteix que es vol tornar a presentar a les eleccions del 2027

VilaWeb
27.09.2025 - 21:40

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit aquesta setmana que es presentaria a les eleccions de 2027són lluny els anys en què volia limitar la presidència a dos mandats–, tot i les ombres judicials que estrangulen el seu entorn. “És una cosa de què ja he parlat amb la família i el partit. I, si m’ho permeten, tinc tota la confiança que podrem repetir la majoria”, ha declarat en una entrevista amb l’editor en cap de Bloomberg, John Micklethwait.

Sánchez fa mesos que repeteix que en cap cas no hi haurà un avançament electoral, però el seu govern viu el moment més fràgil de la legislatura. Al congrés se li acumulen les derrotes –encara no té pressupost– i els ministres reprovats, mentre els tribunals han sotmès a setge el seu entorn familiar i polític, amb un reguitzell de causes que no cessa de créixer.

El president espanyol ha assistit aquests dies a Nova York a l’Assemblea General de l’ONU, però això no ha rebaixat gens la tensió. Durant la setmana, a mesura que s’anaven sabent les novetats judicials, la pressió mediàtica xarbotava encara més el taulell amb programes, portades i editorials incendiaris.

Sánchez, al banc dels acusats”, titulava l’ABC. “Com pot governar un país qui actua com a ostatge dels seus problemes judicials i defuig el control institucional?”, es demanava el diari, abans d’afegir: “Pedro Sánchez és, políticament, al banc dels acusats. I la pitjor cosa és que hi ha arrossegat el país sencer.”

El germà i la dona, penjant d’un fil

David Sánchez i Begoña Gómez són cada dia més a prop de judici. L’Audiència de Badajoz va confirmar dimarts passat el processament del germà del president pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències per haver-se aprofitat suposadament d’una plaça a mida de coordinador de conservatoris a la Diputació de Badajoz. “Hi ha indicis suficients sobre el suposat caràcter delictiu de les conductes imputades”, va al·legar l’Audiència per tombar tots els recursos.

Entre els processats per aquest cas hi ha el màxim dirigent del PSOE i ex-president de la diputació Miguel Ángel Gallardo, que ara fa uns quants mesos va renunciar a la desesperada per aconseguir un aforament exprés com a diputat a l’assemblea extremenya. La causa es va obrir el 2024 arran d’una denúncia de l’organització ultra Manos Limpias, que ara forma part de l’acusació popular amb més organitzacions extremistes que demanen fins a tres anys de presó per a Sánchez i Gallardo.

Gómez, a diferència del seu cunyat, té dues investigacions obertes pel jutge madrileny Juan Carlos Peinado, que ha accelerat les instruccions abans de jubilar-se (semblantment a l’ex-magistrat Joaquín Aguirre). Dimarts el jutge va informar la parella del president que si el cas per malversació arriba a judici serà jutjat per un jurat popular, és a dir, per ciutadans (el 90% d’aquests casos acaben en condemna).

En aquesta causa s’investiga si Gómez va cometre malversació en la contractació de l’assessora de Presidència, Cristina Álvarez, perquè l’ajudés a fer gestions privades. L’arrel del cas són uns correus electrònics d’Álvarez sobre l’activitat professional de Gómez, com el que va enviar a la directora de comunicació de l’asseguradora Reale per a recaptar fons per a la càtedra de la Universitat Complutense de Madrid.

“Em diu la Begoña que et traslladi que l’encantaria que continuéssiu com a patrons de la càtedra, encara que sigui amb una quantitat inferior. Disposats a col·laborar amb vosaltres en tot allò que necessiteu”, deia el correu. Gómez i Álvarez es coneixen d’ençà del 1999, quan van coincidir a la consultoria Inmark. Les seves carreres professionals es van separar, però van mantenir l’amistat. El 2018, amb l’aterratge de Sánchez a la Moncloa, Álvarez es va convertir en la mà dreta de la primera dama.

Tanmateix, la investigació per malversació no és la més important contra Gómez. El jutge Peinado en té una altra d’oberta pels delictes de corrupció en els negocis, tràfic d’influències, apropiació indeguda i intrusisme per la seva activitat amb empresaris i la Universitat Complutense de Madrid. Arran d’aquest cas, l’abril del 2024, Sánchez va publicar la famosa carta oberta en què anunciava uns dies de reflexió per a decidir si dimitia de president.

Marchena i Lamela jutjaran el fiscal general

Un altre gran factor de distorsió –tot esperant com evoluciona la investigació judicial de la trama del PSOE, que implica Santos Cerdán i José Luis Ábalos– és la causa contra el fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, acusat d’un delicte de revelació de secrets per haver filtrat suposadament informació sobre la causa per frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Ara per ara, s’ha negat a dimitir.

La setmana passada, la defensa va presentar un escrit en què García Ortiz es declarava innocent i demanava la seva absolució. Uns dies abans la fiscalia havia fet això mateix. A més, el fiscal general acusava el gabinet de la presidenta madrilenya, és a dir, Miguel Ángel Rodríguez, d’haver maniobrat en contra seu per “desviar el focus” de la parella d’Ayuso. En aquest cas, García Ortiz s’encara a penes fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

Com va respondre el Tribunal Suprem a la petició d’absolució? Poques hores després va publicar els set integrants del tribunal que jutjarà el fiscal general. Un tribunal que tindrà una aclaparadora majoria conservadora, és a dir, afí al PP. Entre els noms més destacats hi ha els de Manuel Marchena i Carmen Lamela.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor