17.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 18.09.2025 - 22:04
Bloomberg · Misha Savic, Jasmina Kuzmanovic i Andrea Dudik
En Lazar i la Tara, dos estudiants de la Universitat de Belgrad, recorden amb claredat com començaren les protestes. Va ser el novembre de l’any passat, quan, en una tragèdia en una estació de tren, moriren més d’una dotzena de persones i es desfermà una onada d’indignació pública a tot el país. Poc després, la policia atacà violentament un grup d’estudiants de l’escola d’art dramàtic que provaven de blocar una avinguda de la capital serba.
Aquella acció fou més espontània que no pas organitzada. Deu mesos després, tanmateix, les manifestacions contra el president Aleksandar Vučić i el govern serb continuen a tot vent, esclatant en episodis esporàdics de violència que no fan preveure res de bo per al país ni per a Europa.
Segons els manifestants, Vučić menysté la democràcia serba perquè dóna via lliure a la corrupció i el nepotisme, i per això exigeixen eleccions anticipades. Però no es veu gaire clar què volen que passi després de les eleccions.
La desil·lusió a Sèrbia contrasta amb el tarannà dels moviments antigovern a Hongria, Eslovàquia i més països de la regió, tots encapçalats per opositors pro-europeus. Sèrbia ha rebut grans quantitats de recursos de la Unió Europea, que l’ha festejat del dret i del revés; no obstant això, tan sols un terç de la població diu voler formar part del bloc.
En Lazar i la Tara, que s’identifiquen tan sols amb el nom de fonts i que s’alternen per parlar en nom del grup, reiteren que la prioritat és forçar la dimissió del govern.
“L’objectiu principal és un canvi de règim”, diu en Lazar, en una cafeteria de Belgrad. “Si arriba el moment en què nosaltres, com a moviment estudiantil progressista, hem de cooperar amb partits conservadors en una coalició, serà un preu que els nostres candidats o òrgans de decisió estarem disposats a pagar. Tot dependrà del resultat de les eleccions.”
Vučić, tanmateix, es manté ferm, i culpa les “manifestacions no autoritzades” de pertorbar la pau i l’estabilitat del país. En els onze anys al poder, ha provat de traçar un equilibri sovint precari entre Brussel·les, Pequín i Moscou.
D’ençà del punt culminant del moviment, en què les manifestacions arribaren a aplegar 300.000 persones, l’afluència de les protestes s’ha reduït fins a uns pocs milers o, a voltes, tan sols uns quants centenars de participants. La majoria d’estudiants que es van atrinxerar als campus del país, i que depenien de les donacions del públic per a subsistir, han acabat tornant a classe. També s’han vist contramanifestacions enfront del palau presidencial, a Belgrad, en suport de Vučić.
Però la ira continua latent, amb enfrontaments habituals entre manifestants i autoritats i acusacions constants de brutalitat policíaca. A l’agost, grups polítics de signe contrari s’enfrontaren en manifestacions i contramanifestacions en tot de ciutats del país.
“Ens trobem en una situació en què cap de les parts, per molt optimistes que es mostrin en les declaracions públiques, no té prou poder per a canviar les coses”, diu Bojan Klacar, director del laboratori d’idees Center for Free Elections and Democracy, amb seu a Belgrad. “Són com dos boxadors que, arribat el dotzè assalt, ja no tenen esme per a derrotar-se un a l’altre.”
La UE, per una altra banda, no es pot permetre que Sèrbia s’allunyi de la seva òrbita. Sèrbia és el pal de paller dels Balcans, i els dirigents europeus consideren clau l’adhesió del país a la UE a l’hora de contrarestar la influència de Rússia i la Xina en aquesta regió tan volàtil d’Europa.
Els sondatges publicats per l’eurobaròmetre aquest setembre, tanmateix, indiquen que els països dels Balcans, a grans trets, donen suport a la idea d’ingressar a la UE, amb una gran excepció: Sèrbia. Tan sols un 33% dels serbs diu que en vol formar part, una xifra que augmenta a un 69% en el cas de Macedònia del Nord i a un 91% en el cas d’Albània.
“Bona part dels serbs són crítics amb el règim de Vučić, però també semblen oposar-se a la idea d’una Sèrbia europea”, diu Tonino Picula, relator especial del Parlament Europeu per a Sèrbia. “En aquest moment, sembla que no hi ha cap consens sobre el rumb que hauria de prendre Sèrbia, i això és un problema greu per al país i per als veïns.”
Després hi ha la qüestió, en aparença irresoluble, de Kossove. Belgrad no en reconeix la condició d’estat i l’adhesió a la UE exigeix a ambdós països que restableixin relacions. Si a l’estranger sovint s’ha culpat Vučić d’atiar les flames del conflicte amb Kossove, molts manifestants serbs l’acusen d’haver estat massa tou a l’hora de defensar la minvant població serba que hi viu.
La Tara diu que el govern serb s’hauria de cenyir a la constitució, que defineix Kossove com a part de Sèrbia. “El moviment estudiantil no sacrificarà Kossove”, afegeix.
Els manifestants han evitat deliberadament d’aliar-se amb cap partit polític, ideologia o potència estrangera. Els activistes no tenen un líder pròpiament, però apliquen un sistema jeràrquic de reunions internes i votacions, fins i tot sobre qüestions menors.
“No brandem banderes de la UE per la mateixa raó que no brandem banderes russes, ucraïneses, israelianes ni palestines”, afirma en Lazar. “Les nostres exigències se centren en qüestions internes: volem que les institucions d’aquest país per fi funcionin com han de funcionar.”
Una vegada convocades les eleccions, en Lazar i la Tara coincideixen a assenyalar que les demandes del moviment en matèria de política econòmica, defensa o bé la qüestió de Kossove s’aclariran. Però les decisions clau, afegeixen, les haurà de prendre el poble serb en un referèndum.
La manca d’ancoratge ideològic del moviment estudiantil dificulta que el govern pugui contrarestar-lo políticament. Vučić afirma que les demandes inicials dels estudiants ja s’han complert: s’ha obert una investigació sobre el desastre de Novi Sad, el primer ministre va dimitir al gener, assumint la responsabilitat per les càrregues contra els manifestants, i s’ha augmentat el finançament en matèria d’educació. El president serb, tanmateix, acusa els manifestants de no estar interessats en una transformació democràtica.
Considera que molts –declarà en un acte el 7 de setembre– són “delinqüents encaputxats” amb l’únic objectiu d’atacar la policia. L’exigència d’avançar les eleccions, afegí, és tan sols un pretext per a causar més inestabilitat i disturbis. “Volen arribar al poder sense eleccions i fer ensopegar Sèrbia tan com puguin, per a afeblir-la”, va dir.
Vučić no vol avançar les eleccions, tot i que ha reiterat que es faran abans de la data límit del 2027. Tanmateix, el moviment estudiantil ja ha anunciat que ha començat a examinar possibles candidats per tenir una llista de 250 diputats amb vista a unes hipotètiques eleccions anticipades.
Fins ara, l’impacte polític de les protestes ha estat mínim per a Vučić, encara que no ho sembli. La seva posició als sondatges no se n’ha ressentit greument, i el president continua comptant amb el suport de la UE perquè és una figura coneguda, segons que expliquen diplomàtics occidentals que parlen amb Bloomberg anònimament.
“Ara ens trobem en un punt mort”, diu Florian Bieber, professor d’història i política del sud-est d’Europa a la Universitat de Graz, a Àustria. “Vučić controla les institucions; els manifestants controlen els carrers. No tenim ni idea de com acabarà, tot això.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
