08.01.2026 - 18:32
|
Actualització: 08.01.2026 - 22:12
El senat dels Estats Units ha fet un pas significatiu per provar de limitar la capacitat del president nord-americà, Donald Trump, d’ordenar nous atacs militars contra Veneçuela sense autorització del congrés. La cambra ha aprovat, per 52 vots a favor i 47 en contra, d’activar una resolució basada en la llei de poders de guerra, després de dues temptatives fallides en mesos anteriors.
Fa pocs dies que forces nord-americanes van segrestar el president veneçolà, Nicolás Maduro, i la seva esposa en una operació executada sense avisar ni donar-ne coneixement al congrés. L’operació ha marcat una escalada sobtada del conflicte i ha obert un debat jurídic i polític de gran magnitud als Estats Units.
Cinc senadors republicans –Todd Young, Lisa Murkowski, Susan Collins, Rand Paul i Josh Hawley– s’han afegit als demòcrates per permetre que la resolució avanci en el procediment parlamentari. El text ha estat impulsat pel senador demòcrata Tim Kaine, que ja havia presentat iniciatives semblants després de la mort de civils en atacs navals nord-americans al Carib. La resolució exigeix “la retirada de les forces armades dels Estats Units de qualsevol hostilitat dins Veneçuela o contra Veneçuela que no hagi estat autoritzada pel congrés”. Kaine ha dit que, segons els indicis provinents de l’administració Trump, la intervenció podria no ser “qüestió de dies o setmanes, sinó d’anys”. “Això no és una ordre de detenció. És molt més gros”, ha dit al ple del senat.
Trump ha mantingut durant setmanes una campanya militar creixent contra Veneçuela, inicialment centrada en operacions navals contra presumptes embarcacions de narcotràfic, que han causat més d’un centenar de morts. Després dels darrers atacs, el president nord-americà ha afirmat que els Estats Units “gestionarien” Veneçuela temporalment i controlarien la venda del petroli d’aquell país, unes declaracions que han alarmat tant congressistes com experts en dret internacional.
“Això és guerra”
L’operació contra Veneçuela i el segrest de Maduro han encès totes les alarmes en sectors del congrés. Alguns legisladors han acusat l’administració Trump d’entrar en una guerra sense autorització parlamentària, de mentir sobre les seves intencions reals i fins i tot de cometre crims de guerra. “Bombardar una capital i retirar el cap d’estat és, en qualsevol definició, una guerra”, ha dit el senador republicà Rand Paul, l’únic copatrocinador republicà de la resolució.
Trump i el seu equip han provat d’esquivar el debat constitucional definint l’operació com una acció de “compliment de la llei”, que no requeria l’aval del congrés. Aquest argument ha estat molt qüestionat, sobretot perquè el president va dir públicament que els EUA ara “es feien càrrec” de Veneçuela.
Alguns senadors republicans han justificat el suport a la resolució precisament per aquestes declaracions. Susan Collins ha dit que invocar la llei de poders de guerra és “necessari” quan hi ha la possibilitat d’una presència militar prolongada. I Todd Young ha afegit que una campanya llarga a Veneçuela seria justament la contrària de la promesa de Trump de posar fi a les aventures militars a l’estranger.
En canvi, hi ha hagut dirigents republicans que han defensat sense fissures l’actuació de Trump. El president de la cambra de representants, Mike Johnson, ha assegurat que no és cap canvi de règim ni cap guerra, sinó una “exigència de canvi de comportament” del govern veneçolà, i ha negat que hi hagi plans per a desplegar tropes sobre el terreny.
Les operacions militars prèvies al segrest de Maduro també han estat objecte de controvèrsia. Segons dades del cos de guardacostes, desenes de vaixells interceptats en operacions militars no portaven drogues ni cap càrrega il·legal. De les 212 embarcacions aturades del setembre del 2024 a l’octubre del 2025, 41 no transportaven gens de contraban.
Per defensar l’ús de la força, l’administració Trump sosté que els Estats Units es troben en un “conflicte armat no internacional” amb càrtels de la droga qualificats d’organitzacions terroristes. Segons la Casa Blanca, el narcotràfic constitueix un “atac armat” contra la població nord-americana. Tanmateix, l’informe jurídic del Departament de Justícia que avalaria aquesta interpretació continua classificat.
