L'Ajuntament i la Generalitat han incrementat la pressió policíaca contra els manters

Amb l’agost tot just encetat, els Mossos d’Esquadra ja han registrat vuit homicidis a Barcelona, dos menys dels que va haver-hi tot l’any passat. De fet, el primer semestre del 2019, els delictes comesos a la ciutat han augmentat un 9% respecte del mateix període de l’any anterior. Són més de 115.000 fets delictius en sis mesos. Tot plegat ha contribuït a fer créixer la sensació d’inseguretat, que és la principal preocupació dels barcelonins segons el darrer baròmetre municipal.

El tinent de batlle de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha anunciat mà dura contra els delinqüents per a capgirar la situació. Més enllà de l’impacte mediàtic de la proposta de deportació ‘assistida’ dels menors estrangers no acompanyats, la primera acció ha estat activar un dispositiu contra la venda ambulant no autoritzada –anomenada popularment ‘top manta’.

Des de fa una setmana, es destinen de manera permanent cent agents de la Guàrdia Urbana, Mossos i Guàrdia Portuària a impedir que aquests venedors ambulants s’instal·lin a la via pública, especialment a la zona del front marítim. L’operatiu ha generat controvèrsia dins i fora del govern municipal. No sols pels drets de les persones que subsisteixen amb aquesta activitat, sinó també perquè el principal problema delictiu no és pas la venda ambulant sinó els robatoris en les seves diverses categories.

Rere la manta, robatoris

El primer semestre del 2019, s’han comès a Barcelona més furts que l’any passat. Són gairebé sis de cada deu delictes que es cometen a la ciutat. A més, la policia ha fet un terç més de detencions per aquests delictes: disset cada dia de mitjana. Tanmateix, els robatoris que més augmenten són els comesos amb violència o intimidació al carrer –han crescut un 31%– i sobretot els robatoris amb força als establiments comercials: se n’han registrat 2.108, un 66% més. És el tipus de delicte que, en proporció, més augmenta.

Ho saben bé al barri de Sant Antoni, on des de fa uns dos mesos dos-cents comerciants s’han organitzat mitjançant un grup de WhatsApp amb el qual controlen els robatoris o els intents detectats. Segons que explica Isabel Blanco, una dels portaveus, el 2019 han registrat 112 robatoris o intents de robatori. Aquest darrer mes, se n’han consumat setze, i el primer cap de setmana d’agost n’hi ha hagut quatre en un sol dia.

Han traslladat la preocupació al tinent d’alcaldia de Seguretat i a la batllessa, Ada Colau, que els demanen un marge de temps per a prendre decisions. També s’han reunit amb la Guàrdia Urbana i els Mossos. N’han obtingut un reforç de patrulles, però durant el dia. Vigilen especialment la zona d’obres de la superilla, on s’ha concentrat el 45% dels robatoris. Però demanen més vigilància nocturna. Especialment, de cara a les vacances d’agost, que es preveuen ‘calentes’. Entre botiguers, ja s’han organitzat per vigilar aquells comerços que abaixen la persiana i marxen uns dies.

Tot i així, tenen clar que garantir la seguretat és tasca de la policia, malgrat que inicialment se’ls suggerís de contractar seguretat privada i no fer gaire soroll mediàtic per a no foragitar clients, segons que explica un altre comerciant. Blanco diu que avui ‘s’ha avançat molt’, però insisteix amb la vigilància nocturna. ‘De dia estem molt coberts. De nit, que és quan hi ha els robatoris, els comerços estem més al descobert. Ara es veu a la policia, però ens falta la nit. Hi ha una patrulla de Mossos, però no és suficient.’

Constata que al barri hi ha una onada d’inseguretat en general, perquè parlant amb veïns van adonar-se que també hi havia robatoris als pisos i a peu de carrer. És per això que l’11 de juliol van començar la campanya ‘Vigila’: mitjançant cartells en nombrosos establiments, demanen als veïns de parar atenció a la seguretat i comunicar a la policia qualsevol activitat estranya.

A molt establiments de Sant Antoni són visibles els cartells de la campanya ‘Vigila’.

Les detencions, especialment les relacionades amb furts, han augmentat. Però a banda de perseguir els delinqüents, com es poden prevenir aquests delictes? ‘La qüestió es va analitzar a la junta local de seguretat. És un dels elements que ens preocupen i per això la petició que s’ha fet de més presència policial dedicada a aquestes qüestions’, diu Batlle a VilaWeb. Destaca que el darrer mes s’ha incrementat la presència policíaca a la ciutat, amb la incorporació de 270 agents de Mossos i Guàrdia Urbana. I recorda que el conseller d’Interior de la Generalitat ha anunciat que al desembre arribaran a la ciutat 320 nous agents dels Mossos.

Albert Batlle, la setmana passada, explicant l’augment de policia al Port Olímpic.

L’advocat Andrés García, director estratègic del centre de defensa dels drets humans Irídia, està d’acord que a curt termini cal més intervenció en aquells delictes relacionats amb la violència: més vigilància i més presència de la policia. Però també advoca per gastar més en mediació i en bona investigació policíaca, que ajudi a determinar si hi ha xarxes que operen amb violència i delinqueixen. ‘A vegades no cal més policia al carrer, sinó policies que investiguin qui realment és en posicions més altes en segons quins fenòmens delictius.’

Dit això, García deixa clar que la política de mà dura anunciada per Batlle preocupa les entitats de defensa dels drets humans. La qualifica de populisme punitiu: ‘És aquesta creença que augmentant les penes i mostrant mà dura es millorarà la seguretat. Tot allò que sigui per la via del cop de titular normalment no anirà enlloc, perquè les causes del delicte són molt més profundes i arrelades’, conclou.

L’ajuntament interpel·la la justícia

L’altre eix en què Batlle ha començat a treballar és el de la judicatura. Creu que la resposta de la justícia és insuficient perquè s’ha eliminat l’agreujant de reincidència en els casos de furt, que actualment només comporten multes. Per compensar-ho, el tinent de batlle s’ha reunit amb la fiscalia perquè reforci el rol acusador. Precisament, la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha dit recentment que la persecució de la multireincidència en els furts lleus a la ciutat s’hauria d’acompanyar d’una reforma legislativa que permetés de castigar més durament aquests petits delictes.

Fa pocs dies, Colau també demanava a la justícia penes proporcionals als delictes. ‘Si no, envien el missatge que a Barcelona surt a compte robar. Hi ha molts d’aquests lladres professionals que entren i surten del jutjat i, per tant, es queden amb sensació d’impunitat’, es queixava en una entrevista.

Tres anys abans, Colau identificava la seguretat com un bé col·lectiu, i posava el focus en la coresponsabilitat i la prevenció, que no podia ser ‘exclusivament’ policíaca. ‘Una ciutat desigual és una ciutat que es pot trencar. La lluita contra aquestes desigualtats és la millor política de prevenció’, deia. Tot i així, l’any passat, Gala Pin, aleshores regidora de Ciutat Vella, admetia que el govern municipal havia après que la policia era imprescindible per a Barcelona.

Models de coresponsabilitat

Segons dades oficials, a Barcelona el primer semestre d’enguany s’havien registrat tres homicidis. Però només al juliol hi ha hagut cinc morts violentes més. Tots aquests homicidis tenen cap tret en comú que faciliti de prevenir-ne més? Preguntat per la qüestió, Batlle diu que la situació ‘no es farà crònica ni irreversible’. La investigació correspon als Mossos, que encara no poden extreure conclusions ni dibuixar patrons comuns entre homicidis, tenint en compte que només s’han resolt tres de les vuits morts violentes.

Qui té les coses més clares són les associacions veïnals del Raval, un barri vulnerable a l’estigmatització i on, fa poc, un home va morir apunyalat després d’una discussió a la plaça Folch i Torres. En un comunicat, han expressat la sorpresa i la tristesa per la mort d’un veí arrelat al barri, i subratllen l’ambient familiar, pacífic i segur de la plaça. Precisament, demanen a les autoritats que respectin el procés de ‘seguretat comunitària’ que s’hi ha assolit mitjançant l’ocupació i la utilització permanent de l’espai públic per part del veïnat.

Veïns del Raval observen com els serveis d’emergència intenten reanimar l’home apunyalat a la plaça Folch i Torres.

Les entitats expliquen el seu model de seguretat: actuació policíaca preventiva i escoltant la informació dels veïns. Per evitar de ‘convertir el barri en una zona de persecució d’estrangers, perquè al Raval hi ha molta gent que no pot regularitzar totalment els papers però que no són delinqüents’.

L’homicidi més recent va ser al Port Olímpic. Els fets han precipitat que els Mossos reforcin, des de fa una setmana, la presència policíaca –fins i tot amb dos furgons de la brigada mòbil– en zones turístiques estratègiques i d’oci nocturn amb risc delictiu, entre les quals el port. A més, l’ajuntament vol posar més càmeres de videovigilància i que els locals d’oci tinguin més seguretat privada. Però a la reunió per a abordar la situació del port, tan sols va assistir-hi un representant d’aquests locals. I en són una vintena llarga.

De qui són els pisos de la droga?

Una altra de les icones mediàtiques de la inseguretat, especialment a Ciutat Vella, és el tràfic d’estupefaents. Va estretament lligat als anomenats narcopisos, on no sols es pot comprar droga sinó també consumir-ne. Aquests dos darrers anys, s’han desmantellat 219 punts de distribució de droga i s’han detingut 300 persones.

L’últim operatiu va ser al juny i va ser força espectacular: més de mil agents dels Mossos, la Guàrdia Urbana i la policia espanyola van desmantellar 36 narcopisos al Raval i van detenir 53 persones. Les xifres dels decomisos van ser més discretes: dos quilos de cocaïna, tres d’heroïna i unes dues mil pastilles.

Operatiu contra els narcopisos al Raval.

Però més enllà dels operatius policíacs, veïns del Raval es demanen per què costa tant comprar aquests narcopisos un cop desmantellats i donar-hi un altre ús. Els qui ho han intentat topen amb fons d’inversió, bancs i institucions que no els posen a la venda i els mantenen buits.

Geografia socioeconòmica de la inseguretat

El pla de prevenció i seguretat ciutadana 2016-2019 de l’ajuntament ja indicava que l’evolució del sistema residencial, del mercat laboral i l’auge del turisme havien transformat la composició social i demogràfica dels barris barcelonins. I deia que la crisi financera havia contribuït ‘a un augment de la pobresa a tots els barris de la ciutat, si bé amb efectes especialment greus en aquells barris que ja es caracteritzaven per la precarietat del seu parc immobiliari i la vulnerabilitat social dels seus residents.’

El document identificava ‘les experiències persistents d’inseguretat i conflicte’ com a reacció a la creixent desigualtat econòmica. I fixava com a objectiu ‘reequilibrar les desigualtats internes existents en termes de lluita contra la pobresa i mesures de benestar’ per evitar que els problemes socials i activitats com la prostitució o la mendicitat s’expandissin i es fessin crònics.

És per això que l’advocat Andrés García lamenta que, més enllà d’augmentar la pressió policíaca per perseguir els delictes, no es facin polítiques de fons ‘realment valentes’ contra l’exclusió. Ho considera la millor política de prevenció. ‘La seguretat, en polítiques públiques, s’enfoca des d’un costat limitat. D’altra banda, la percepció de la inseguretat és un sentiment que té a veure amb la por. La por que, moltes vegades, té la gent a l’espai públic, la intenten calmar des d’un populisme punitiu.’

L’advocat també diu que les polítiques de seguretat s’han de pensar amb el cap fred, les estatístiques davant i amb realisme. ‘Una cosa és deixar clara una intencionalitat política i una altra ser efectius. Per ser-ho, moltes vegades s’ha demostrat que la millor manera és treballar a curt, mitjà i llarg termini. De manera fragmentada en cadascun dels problemes socials que hi ha darrere l’augment de segons quin tipus de delictes, més enllà d’anuncis puntuals.’

A més, reclama de continuar polítiques municipals del passat mandat com ara la policia de barri i les investigacions conjuntes entre cossos de policia. De tot plegat, espera parlar-ne quan les entitats de defensa dels drets humans es reuneixin amb Batlle al setembre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb