06.04.2026 - 21:40
Dins l’extensa programació de la plataforma 3Cat, plena de continguts digitals propis de TV3 o de produccions externes en tota mena de gèneres i formats, potser no és gaire sabut que quasi cada cap de setmana, del febrer a l’octubre aproximadament, hi ha un espai fet íntegrament en rossellonès. La temàtica, venint del Rosselló, segurament que l’endevinareu: sí, són transmissions de partits de rugbi. Però potser no encertareu de quin equip es tracta: no és la USAP, el més que centenari club nord-català de rugbi de XV, sinó els Dracs Catalans, el jove equip que d’ençà del 2006 participa en la lliga més important del rugbi de XIII a Europa.
“Gràcies a la USAP i els Dracs, podem dir que Perpinyà és una de les poques ciutats del món que té equips professionals jugant a les principals lligues del planeta de les dues grans modalitats de rugbi: l’un al Top 14 i l’altre a la Super League”, explica amb orgull el periodista i comentarista esportiu Sebastià Girard, nascut a Perpinyà el 1976 d’una família amb arrels al Riberal, la subcomarca de la plana del Rosselló on gairebé cada poble té un equip de XIII. Al liceu, afegeix, va tenir el primer contacte directe amb els dos rugbis, que es van escindir ja al segle XIX a Anglaterra, amb federacions i regles de joc separades: “No es poden comparar –explica–, són dos esports diferents i fins i tot la pilota no és ben bé la mateixa: la de XIII pesa un bri més.”
Però la gran diferència, sens dubte, és el temps de joc: “El XIII –també anomenat rugbi lliga– és un esport terrible en el sentit que no hi ha gairebé temps mort. I com que a la gespa hi ha quatre jugadors menys que al XV –o rugbi unió–, hi ha més espais i doncs és un no parar. I encara més perquè les regles t’obliguen a tornar la pilota al final dels sis placatges que tens per a guanyar terreny i avançar cap a la zona d’assaig. Físicament, no parlem pas del mateix esport. A XIII, ets gairebé sistemàticament en un contra un. És un rugbi molt obert i no hi ha tanta carn com al XV.” I afegeix, pensant en l’espectador que no hi és avesat: “És potser més fàcil de llegir perquè veus la pilota tota l’estona; en canvi, a XV hi ha fases de joc que són delicades fins i tot per a entendre la decisió de l’àrbitre.”
Quan va sortir del liceu, continua explicant Girard, va tirar cap al periodisme, però sense passar per les aules de la universitat: “He après la professió passant per moltes redaccions: primer a Ràdio Arrels, després al setmanari La Semaine du Roussillon i després a les desconnexions en català de la televisió pública France 3, a més de fer algunes corresponsalies. Al cap de vint anys, havia arribat al cap i vaig decidir de crear la meva productora audiovisual, feina que compagini ara amb el càrrec de cap de redacció al setmanari on vaig començar, La Semaine du Roussillon.”
Amb la reobertura de la delegació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a Perpinyà, al començament del 2024, TV3 va decidir d’adquirir els drets d’emissió dels partits dels Dracs a la Super League, que se solen emetre als directes de 3Cat el divendres o el dissabte durant la temporada, que va del febrer a l’octubre. Per mitjà del club dirigit per l’empresari Bernard Guasch (que vam entrevistar fa quasi quatre anys), la CCMA va contactar amb Girard perquè s’encarregués de comentar-los, acompanyat de l’anàlisi tècnica de la jugadora internacional de XIII Margot Canal.
Radiofònicament, ja havia narrat anteriorment partits de XV i de XIII, en francès: “I amb Gregory Sansa, a Ràdio Arrels, havíem fet les primeres transmissions de rugbi en català abans de la covid.” En relació amb això, destaca que, a l’hora de comentar el XIII, ha anat aprenent vocabulari i expressions sobre la marxa, temporada a temporada: “Ho hem d’inventar tot, partint d’entrada de les paraules que ja havíem sentit a vora camp. Perquè, quan vas als entrenaments, sempre hi ha aquests vells que, si t’hi acostes, es posen a parlar en català perquè es pensen que així no entens què diuen…”
També confessa que s’inspira ben sovint directament de la versió original, és a dir, del vocabulari anglès, escoltant les emissions de la BBC a la zona de Manchester, el rovell de l’ou del rugbi lliga, com se sol anomenar el XIII fora de l’estat francès. “Els anglesos tenen una gran riquesa lexical a l’hora de descriure accions a la gespa que són a anys llum del francès. Per tant, no volia pas que el meu català vingués de calcs del francès. La inspiració em ve més aviat de l’anglès i, és clar, de tant en tant faig consultes lingüístiques a la CCMA, com ara per establir el concepte de la passada plana.”
Sense difusió no hi ha professionalització
Amb tot aquest bagatge, Girard entoma enguany la tercera temporada posant veu amb accent rossellonès a 3Cat amb una il·lusió extra: “Aquests vint anys dels Dracs a la Super League han estat formidables, francament. La gran majoria de la gent no s’adona de la sort que és haver pogut integrar-se a aquesta competició com ho han fet els Dracs, és a dir, essent-hi convidats sense haver de passar per fases de tercera i segona divisió, com ha hagut de fer per exemple l’equip de Tolosa de Llenguadoc.” Amb la integració a la principal lliga de XIII de l’hemisferi nord, l’equip de Perpinyà va ser el primer a professionalitzar-se al país i a l’estat francès, amb l’accés consegüent a les transmissions esportives en cadenes i plataformes televisives de primer nivell.
“Cal recordar –s’afanya a puntualitzar– que la professionalització va lligada a la difusió. Per tant, si la fusió del XIII Català i el Sant Esteve no s’arriba a consumar el 2005 per a crear els Dracs i poder entrar a la Super League, no sé en quin estat seria el XIII a casa nostra ara mateix.” “La locomotora existeix”, afirma categòricament dues dècades després, durant les quals els Dracs han arribat dues vegades a la final de lliga (2021 i 2023) i han guanyat una Copa (2018), la competició de rugbi més antiga del món: “Ara veiem arribar una generació de jugadors locals molt preparats, que tenien un any o no havien naixit quan els Dracs es van integrar en aquella lliga fins aleshores pràcticament anglesa.” I també es pot comprovar, afegeix, amb el creixement en xifres i qualitat del XIII femení, tots aquests anys, a Catalunya Nord.
La professionalització, amb tot, també ha representat una pressió extra per al club: “Es demana als Dracs de tirar el carro sols i d’apujar el nivell global de tots els equips de l’estat francès, a més de formar jugadors, obtenir resultats i guanyar títols!” El club ha encarat durant molts anys aquesta dificultat amb una estratègia de recórrer sovint a “velles glòries i grans noms de la lliga d’Austràlia, la més potent del món, que venien un poc tocats a Perpinyà, al final de la carrera”, combinant-ho amb els jugadors nord-catalans que arribaven a assolir un nivell que, això sí, ha anat pujant any a any. Just aquesta temporada que ha començat, l’estratègia del club ha fet un tomb: “Per primera vegada no han fitxat cap jugador de més de trenta anys conegut d’Austràlia, sinó que s’han substituït tretze jugadors per perfils més joves fitxats a fora o bé pescats del planter. I això ho canvia tot: la dinàmica, la filosofia de joc i fins i tot la relació de la graderia amb l’equip, que s’havia anat refredant i ara es torna a escalfar. Crec que és l’estratègia encertada.”
A escala nacional, la difusió d’aquest esport amb els directes a la plataforma 3Cat “pot contribuir, com a mínim, a despertar la curiositat del públic del Principat, que a la vida és allò que compta”, afirma Girard: “Crec que les emissions de la Super League són, en aquest sentit, com un cavall de Troia. És a dir, et permeten de fer un tastet de XIII, veure com juga aquesta gent i, tant si tens relació amb el rugbi com si no, segur que alguna cosa hi veuràs.”
