18.01.2026 - 21:40
Tradicionalment, les festes de Sant Sebastià, el patró de Palma, organitzades per l’ajuntament s’han vist lluny d’un component arrelat a la història de la ciutat. Cada any, la dinàmica era la mateixa: torradores repartides pels carrers i una agenda de concerts per unes quantes places. A més, el cartell no convida la gent a sentir-se identificada amb les festes, tret d’alguna excepció, com enguany les Pitxorines o Toc de Crida, per posar algun exemple. Però aquests darrers anys, hi ha hagut uns quants moviments que han provat de capgirar-ho i, en paral·lel a les festes institucionals, han lluitat per fer un Sant Sebastià que fos més arrelat i participatiu.
“Veus el cartell de concerts de l’ajuntament i no t’hi sents identificat. Pots anar a veure aquell concert, però sense cap mena de sentiment, ni arrelament, ni participació.” Són paraules de Laura Velilla, integrant d’Orgull Llonguet, que en el seu mateix nom ja fa una clara declaració d’intencions: sentir plenament l’orgull de ser de Palma com qui sent l’orgull de ser de Manacor, Felanitx, Sineu o Capdepera. I, per aconseguir-ho, cal que les festes de Palma també optin per això.
“Notàvem a faltar alguna cosa. Que el ciutadà no fos només un espectador. Volíem alguna cosa més participativa i que pogués moure la gent. Estàvem cansats del tipus de festa que ens proporcionava el patró de Palma”, diu Velilla. És per això que cap al 2014 es va gestar l’embrió d’això que avui ja és una festa consolidada i autogestionada: les llonguetades, la revolta llongueta i el record al Sant Patró. Al col·lectiu no li agrada dir que és una cosa alternativa, sinó més aviat un complement de la festa. “Sabem que no podem lluitar contra el model de festa de l’ajuntament, per tant, volíem oferir una altra cosa”, diu.
Tres persones, una xaranga i un caparrot
La idea d’aquesta festa alternativa la van dur tres persones que, de la seva butxaca, varen pagar una xaranga. Van cercar un caparrot, que en aquest cas va ser el del músic Pep Toni Rubio, que el va acabar cedint al col·lectiu. Van sortir d’un bar i van començar a fer una cercavila, sense cap més pretensió ni sense saber com acabaria, perquè no havien programat res. De la improvisació, les ganes de participar en la festa i amb pocs ingredients, van aconseguir de fer néixer un model de festa que s’ha anat fent més gran aquests darrers anys.
Amb el temps, hi han anat incorporant elements. Amb una campanya de micromecenatge van aconseguir de fer el caparrot de Miquel de Sa Pelleteria el 2015. Després, van incorporar el de Bel Rollet, “un personatge icònic, una dona de Palma molt coneguda que tot el dia feia gràcies a la gent” –avui encara hi ha gent gran que la recorda. I, finalment, una de les estrelles i símbols de Palma, el Drac de na Coca. Com que l’ajuntament en té un, Orgull Llonguet va decidir de fabricar-ne un de propi per anostrar més la festa.
El mocador
Un dels altres elements més importants de la festa és el mocador: “Volíem que la gent l’agafés com una identitat.” El primer any, diu, era “molt pobre” i fet a mà. El missatge era clar: “Que la gent pogués dir que li agradava ser llongueta i les festes de Palma.”
Enguany, el mocador té un punt reivindicatiu. Torna a assenyalar l’ajuntament, en aquest cas per les festes que va crear per la Mare de Déu de la Salut, la patrona de Palma. “Volem fotre canya a l’ajuntament, enfrontam Sant Sebastià amb la patrona, que és la festa que es va fer destinada al turisme i sense cap mena de participació de la ciutadania ni de res i destinada a música electrònica”, explica Velilla.
I, al final, l’ajuntament també s’ha adonat que ha de fer més participatives les festes. Tot i que, tal vegada, sense acabar de trobar la tecla. “Ara han agafat tot el que fa l’Obreria de Sant Sebastià i ho han institucionalitzat, bàsicament.” De tota manera, Orgull Llonguet no s’ha volgut implicar mai en el que fa l’Obreria: “Tenim una relació d’amor-odi. Ens estimam, però no estam d’acord amb la manera com es fan les coses. Que l’ajuntament et pagui d’aquesta manera per organitzar les festes és molt golós. Però s’ha desvirtuat totalment el que era la nostra idea inicial de Sant Sebastià, no s’adiu amb els nostres ideals d’entitat”, diu.
El programa
Ahir va ser el dia de la llonguetada. Orgull Llonguet no volia que la festa quedés en un dia i prou, el 19 al vespre. És per això que cada any organitza aquests sopars entre grups d’amics i colles per fer la prèvia del gran dia. “També és perquè ho organitzis i t’ho sentis teu, ha de ser arrelat”, insisteix. Per això, la importància de menjar llonguets, fer-se els mocadors o posar-se un nom de colla com a elements identitaris.
El dia 19 és el dia de la revolta llongueta. Animen la gent a sortir a ballar amb els caparrots, la música i el drac i a gaudir de la festa. Els convoquen a les 23.00 davant la Bodega Bellver, però ja és tradició que durant el dia les colles vagin a dinar i comenci la bauxa. El pregó el farà l’artista Clara Ingold, amb la xaranga de 1RONDA+ i el DJ Jaume Colombàs.
La festa no acaba ací. Demà, dia de Sant Sebastià, a les 12.00 es convoca la gent a la plaça de París per honorar el sant patró de Palma amb una vermutada.
L’evolució de la participació de la festa
Més enllà d’Orgull Llonguet, aquests darrers anys s’han impulsat uns altres moviments també participatius. Per exemple, el 2013, va néixer la Confraria de Sant Sebastià, que celebra la revetlla tot el dia i té l’aplec a Can Vinagre com un dels símbols de les festes. El 2013 ja criticaven aquest “panem et circenses que, en forma de sobrassada i concerts, ha estat l’única oferta festiva d’aquest dia els darrers anys”. Per això, insistien de bon començament que “les festes patronals han de ser viscudes tot el dia, ballant i cantant amb amics i desconeguts.”
En total, es calcula que hi ha més de cent confraries, cadascuna amb el seu estil i amb visions diferents de fer la festa, però que van de bracet. “Volíem que la gent s’hi involucrés i, arran de tot això, s’ha creat tot aquest món de confraries que s’autoorganitzen. Això era el que volíem”, diu Velilla. “Molta gent ens demana com ens sentim pel fet de no ser els únics que muntem coses. Però volíem justament això, que puguis triar a quina festa vas o puguis alternar”, subratlla. Per exemple, Orgull Llonguet ja va anar amb la Confraria de Sant Sebastià a deixar els ous a Santa Clara perquè no plogui, un altre dels actes previs que donen sentit a la festa. Tot i que la previsió meteorològica, com cada any, potser no acabarà acompanyant del tot. “Sortirem igualment”, recalca.
Una altra de les festes més antigues i paral·leles a les que organitza l’ajuntament són les Sant Kanuteres. S’organitzen d’ençà de fa 31 anys, ara amb actes a diferents places de Ciutat, com la de Raimundo Clar, el Baluard del Príncep, el Pes de la Palla, Sant Jeroni, Llorenç Bisbal, Nova de la Ferreria i Quadrado.
