Un Sant Jordi sense rosa catalana? El darrer productor que resisteix sospesa de tancar el negoci

Aquest 23 d’abril pot ser el darrer Sant Jordi en què regaleu una rosa catalana. A Catalunya solament hi queda un productor d’aquestes flors, i no sap si podrà mantenir el negoci gaire temps més. Joan Pons té una empresa familiar de tercera generació a Santa Susanna (Maresme), que d’ençà dels anys vuitanta es dedica a produir flor tallada. Però ara les dificultats per a continuar són més evidents que mai. El canvi climàtic, les limitacions europees sobre l’ús de certs pesticides i la falta de relleu generacional són els principals obstacles que ha d’encarar. 

Sant Jordi 2024: activitats per a celebrar la diada a tot el país

Pons explica que els floristes sempre compren roses que tinguin una tija llarga –d’uns setanta centímetres o vuitanta– i una flor de mida estàndard. Unes característiques que tan sols els poden oferir els productors d’uns altres països amb més bones condicions climàtiques i menys controls. És a dir, l’Equador i Colòmbia, d’on provenen la majoria de les flors que veurem pels carrers aquest Sant Jordi.

“Allà, a dos mil metres d’altitud, es viu una eterna primavera, fa calor de dia i fred de nit. Això permet que la rosa sempre surti igual”, explica Pons. En canvi, a casa nostra el clima ha canviat de tal manera que els hiverns són més càlids que no pertocaria, i això fa que les roses tinguin unes tiges més curtes i unes flors menys esveltes i més petites del compte. “Abans plantaves una rosa al desembre i per Sant Jordi ja la tenies a punt. Ara triguen dos anys”, destaca. Amb tot, Pons lamenta que enguany hauran de llençar una part de la producció, perquè hi ha tiges que amb prou feines arriben a vint centímetres.

Pons també alerta que la normativa europea és molt més restrictiva quant als pesticides, i que això dificulta la tasca dels productors: “Fa trenta anys teníem insecticides per a combatre les plagues, però aquests productes ara han desaparegut i els que tenim no fan la mateixa feina, no acaben de netejar les plagues”, lamenta. I afegeix: “Juguem en una lliga inferior, perquè als altres països poden fer servir els productes de fa quaranta anys.” Per aquesta raó l’absència de productors locals de flors també es nota a la resta de països europeus: “Abans ens arribava molta rosa francesa, però ja l’any passat van venir-me a gravar de la televisió estatal perquè diuen que no en trobaven, de productors francesos.”

Un Sant Jordi de rècord

El Gremi de Floristes preveu de batre rècords i superar els set milions de roses venudes per Sant Jordi. Segons Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya, aquesta previsió optimista és el resultat d’una suma de factors: Sant Jordi serà un dia feiner –cosa que no passava d’ençà del 2019– i les restriccions i la por per la pandèmia s’han deixat finalment enrere. “Com més va, més sectors professionals s’interessen per la diada, cosa que ens fa pensar en l’èxit d’enguany”, remarca. Per tot plegat, el regidor d’Economia de Barcelona, Jordi Valls, ha calculat que serà un Sant Jordi multitudinari i que les vendes pujaran d’un 20% respecte de l’any passat.

Com podem comprar flors catalanes?

Pons explica que, com a consumidor, és pràcticament impossible de diferenciar la rosa catalana de la resta de varietats. Flors Pons distribuirà entre quaranta mil i cinquanta mil roses, la majoria de les quals aniran a parar al Maresme mateix. L’any passat, per exemple, el cau AEiG Flos i Calcat d’Arenys de Mar va vendre exclusivament aquesta rosa catalana, bo i utilitzant l’origen local com a segell de qualitat.

Un negoci que no rebrota

Flors Pons va obrir als anys quaranta, quan l’avi d’en Joan va comprar les terres i hi va cultivar verdures. Anys més tard, el seu pare va optar per plantar-hi clavells i més flors: “En aquell moment era molt més rendible que la verdura. Ara, tot està fatal”, diu. Enguany, comercialitzaran un 15% menys de roses. Per això, no sap si l’any que ve en podrà continuar venent: “No ho sé, hem de veure molt clar que ens serà rendible per a decidir de fer la inversió en roses. Perquè mantenir tot un cultiu només per Sant Jordi no té sentit”, diu.

De moment, s’ha trobat obligat a diversificar el negoci: té un total de cinc hectàrees, i gran part és dedicada a l’eucaliptus, molt més rendible econòmicament. A les roses, hi destina uns set mil metres quadrats. El 50% per a plantar-hi roses vermelles i la resta, per als altres colors: groc, malva, blanc, carabassa i fúcsia. 

“De pagesos de flor en quedem ben pocs, perquè no podem competir en igualtat de condicions amb altres països. Aquí ens falta un suport tècnic de les administracions, per a fer proves amb noves variants que s’adaptin al clima. Potser així no hauríem plegat tants pagesos”, subratlla. Guillén s’afegeix a la demanda: “Quan es donen ajudes al sector agrari, només se’n donen al sector alimentari, però mai a l’ornamental.” Per això diu que ja és gairebé impossible de recuperar la pèrdua de productors catalans, perquè caldria una inversió i un temps que poca gent estaria disposada a dedicar-hi. “Siguem realistes, no es creen empreses romàntiques, sinó econòmicament rendibles.”

Tanmateix, Guillén recorda que, tot i que les roses són fàcils d’exportar, la festa de Sant Jordi és inimitable: “Sant Jordi no es pot exportar a fora, perquè és una festa molt d’aquí, molt adherida al nostre ADN.”