18.02.2026 - 07:55
Més d’un miler de professionals sanitaris s’ha adherit al manifest “La salut per davant: les sanitàries protegim el dret a la salut”, en què s’oposen a la voluntat del Departament de Salut, encapçalat per la consellera Olga Pané, de vincular una part del pressupost dels centres d’atenció primària (CAP) a la durada de les baixes laborals concedides. El document és impulsat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i l’organització la Capçalera.
El text diu que no ser rigorosos en la indicació i la durada d’una baixa és injust i potencialment perjudicial, però que condicionar-la amb incentius pressupostaris posa en qüestió el criteri clínic i la confiança entre professionals i població. Per això exigeixen que es retirin immediatament aquests indicadors i reclamen que prevalguin el criteri mèdic i la salut.
Entre els signants, hi ha noms destacats com els de Carme Borrell, Joan-Ramon Laporte, Marta Sibina, Ramon Morera i Albert Planes. També s’hi han adherit organitzacions com ara la Intersindical, la Marea Blanca de Catalunya, Metges de Catalunya, Infermeres de Catalunya i el Sindicat de Sanitat Pública.
Segons que denuncien, aquests darrers mesos el CatSalut ha intentat de condicionar la gestió i la durada de les baixes mèdiques. Recorden que el març del 2025 es van anunciar incentius econòmics vinculats a l’adequació de les altes als criteris de les mútues col·laboradores i que, més tard, al desembre, es van difondre cartells que qüestionaven l’ús de les baixes per part de la població. Ara lamenten que el departament vulgui incorporar nous indicadors a l’acord de contraprestació per resultats –contracte de serveis que estableix el CatSalut amb els proveïdors– que relacionen part del finançament dels CAP amb la durada d’aquestes baixes.
Els facultatius denuncien que els nous indicadors penalitzen les baixes que superin una durada considerada òptima i calculada estatísticament segons l’edat, el sexe i la professió. Com que aquests indicadors es vincularien a la part variable del pressupost, els equips amb més mals resultats podrien perdre finançament. Això, alerten, pot accentuar desigualtats territorials i socials i posar en risc el bon funcionament de l’atenció primària.
Els signants refusen la mesura perquè consideren que introdueix pressió econòmica en una decisió clínica que ha de respondre exclusivament a criteris de necessitat, que vulnera el dret dels treballadors a una valoració equànime i que trasllada la responsabilitat de l’augment de les baixes a professionals i pacients, sense tenir en compte les causes socials i laborals.
El text també subratlla que la baixa laboral és un dret dels treballadors i una eina terapèutica que es prescriu segons criteri mèdic. A més, assenyala que, segons les dades de la Seguretat Social espanyola, la durada mitjana de les baixes a Catalunya s’ha mantingut estable aquests darrers anys i és inferior a la mitjana de l’estat espanyol. Ha augmentat la prevalença, diuen, en un context marcat per l’envelliment de la població treballadora, l’augment de malalties cròniques, la precarietat laboral i els riscs ergonòmics i psicosocials. També remarca que continua essent més freqüent anar a treballar malalt que no pas fer un ús indegut de la baixa.
A més d’exigir la retirada immediata dels nous indicadors, els metges signants proposen d’investigar i monitoritzar l’impacte de la precarietat laboral en la salut, reforçar la inspecció laboral i el reconeixement de les malalties professionals, garantir una prevenció de riscs real als llocs de treball, implantar les baixes autodeclarades de menys de tres dies per reduir burocràcia i descarregar l’atenció primària, i reduir el paper de les mútues en el seguiment de les baixes per malaltia comuna, transferint aquest pressupost als equips de primària.
Després d’una reunió, ahir, amb els grups parlamentaris de la CUP, els Comuns i ERC, avui a les 16.00 lliuraran les signatures al parlament i exigiran formalment la retirada dels indicadors.
