La sang jove de la Universitat Catalana d’Estiu: “Carregues piles per continuar la lluita catalanista”

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) és un esdeveniment curiós. Per començar, el sintagma “universitat d’estiu” hauria de ser un oxímoron. Qui es vol passar la tercera setmana d’agost assegut en una aula escoltant un professor d’història, filologia, biologia, filosofia o física quàntica? Doncs d’ençà de gairebé seixanta anys unes mil dues-centes persones –la meitat de les quals, alumnes– s’apleguen any rere any a Prada (Conflent). La cosa que més fascina és la diversitat. Segurament, és realment l’únic oasi en què veïns de tots els racons dels Països Catalans es barregen una vegada l’any i tant parlen de l’estat del país com de la banalitat més absoluta. I la diversitat també és generacional: s’hi acosten tant els més savis i viscuts com els més joves, que dibuixen el futur, molts dels quals arrossegats pel compromís dels pares.

“Record que mon pare ens va dur aquí l’any 2009 o 2010, i de llavors ençà ja va ser de manera successiva que vam venir cada any”, diu Biel Bauzà, de vint-i-cinc anys i veí de Petra (Mallorca.) La seva germana, Júlia Flaquer, de setze anys, va començar a venir més tard, quan tenia nou o anys deu. I com en Biel i tants més, hi va arribar per la inèrcia familiar i hi va romandre per les coneixences i el bon ambient. Defineixen l’UCE com unes colònies d’estiu, “però amb un vessant important de Països Catalans”. “Aquí pareix que carregues piles per continuar amb la lluita catalanista”, continua en Biel, que diu que l’anima molt. “Veus que encara som un país, i que els putes espanyols encara no han acabat amb nosaltres.”

“Vinc des que soc un bebè perquè el meu pare és de l’organització”, diu Coralí Maluquer, filla de Joan Maluquer, gerent de l’UCE. És de Cabrera de Mar (Maresme), té vint-i-vuit anys, i d’ençà dels catorze que treballa en una tasca o una altra de l’organització: fent fotocòpies, a secretaria, al servei del protocol, o ara al bar. “No sé estar a l’UCE sense treballar”, diu, i això ha fet que sempre s’hagi perdut la part més formativa de la universitat i no vagi als cursos que s’hi fan. Ara, la seva perspectiva és la d’algú que l’ha gaudida com qui més: “De petita tenia molta llibertat. Jugàvem pertot arreu i ens posàvem en problemes… Fèiem festes a les aules i després ens esbroncaven. Tothom s’enfadava molt amb nosaltres, però aportàvem caliu”, recorda divertida.

Una agenda d’actes alternativa

Anys enrere, recorden, potser hi havia més joves. De fet, durant una època es va fer en paral·lel l’UCE Jove, amb moltes més activitats i cursos adreçats específicament a un públic juvenil. Però, malgrat tot, veuen que l’assistència torna a repuntar després d’uns quants anys una mica desinflats. En aquesta línia, és importantíssima la dinamització de les activitats que s’hi fan, especialment els vespres i les nits. “Veient la mediocritat dels grups de música, una colla de joves hem organitzat activitats alternatives”, diu sorneguer Marc Becat, perpinyanenc de trenta anys que també ve a l’UCE d’ençà que era ben petit. Unes activitats alternatives que inclou, per exemple, que un dels joves surti disfressat de diables per a fotre cleques als despistats.

A més d’això, enguany han preparat un karaoke –“tot amb cançons en català”, deixa clar–, un tast de menjar i beguda dels Països Catalans, un altre de cerveses artesanals, un concurs de botifarra, un taller de petanca, o concursos de jocs lingüístics com ara el Paraulògic. “A l’UCE vénen molts filòlegs i han organitzat activitats de llengua”, diu Becat. Una d’elles és la Júlia Viader, de vint-i-un anys i provinent de Vic. Havia vingut de petita amb els pares, i després d’anys sense venir s’hi va reenganxar bo i coincidint amb els estudis universitaris de filologia catalana i d’història.

“Vaig venir sola un any i m’ho vaig passar superbé –diu–. Vaig conèixer molta gent d’arreu dels Països Catalans i vaig aprendre moltíssim, va ser una gran experiència.” Aquest entusiasme el va contagiar als seus amics de filologia, i ara conformen un gran grup de joves que van religiosament cada matí a les classes mentre molts altres joves allarguen les hores de son. “Procuro trobar un punt mitjà entre anar als cursos, conferències i presentacions, i socialitzar i estar amb la gent”, diu.

L’esplai com a planter

Gran part d’aquests joves que venien de petits han passat en algun moment o altre per l’Esplai de l’UCE, un servei d’entreteniment i dinamització dels més petits que arriben a Prada acompanyant els pares. “Quan ets petit els pares van a xerrades i cursos, però tu no tens res a fer. Per això vas a l’Esplai, tens monitors i fan gimcanes i activitats de tota mena”, diu Júlia Flaquer. Per Anna Costa, de setze anys i de Vallverd (Pla d’Urgell), és com un casal on els nens de cinc anys a catorze poden gaudir d’un programa variat, que també inclou excursions i banys al riu per a refrescar-se de les calorades d’agost.

Els monitors, com ara Arantxa Ullibarri (vint anys i de Mollet del Vallès) i Neus Peñarroya (de vint-i-dos i de Vilassar de Mar), adapten les activitats al nombre d’infants, que corren pel pati i es fan notar entre els assistents que transiten el recinte. La importància de l’Esplai és la seva funció com a porta d’entrada i mecanisme de transmissió generacional dins l’UCE. “La majoria de nens repeteixen, suposo que s’aniran fent grans i aniran als cursos”, diu Peñarroya. Ara, a l’adolescència, potser hi ha una edat que acaba una mica penjada: “No saps què fer, perquè els cursos són per molt grans i l’Esplai ja et queda petit”, diu la Núria Queralt, de disset anys i de les Borges Blanques (les Garrigues). I malgrat les preocupacions de Biel Bauzà sobre una possible caiguda en la participació respecte d’anys anteriors, Coralí Maluquer observa que “la generació va tornant, perquè ara hi ha més nens petits, un altre cop”.

Dificultats amb les beques

La Universitat Catalana d’Estiu disposa d’un programa de beques que cobreixen el 75% del cost total de matrícula, allotjament i manutenció per a facilitar l’accés dels estudiants al campus de Prada. Les gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i s’adrecen a joves de fins a 30 anys que cursin un grau o un postgrau en alguna de les 21 universitats de la Xarxa Vives, i també als pre-universitaris que ja hagin superat les proves d’accés i s’hagin pre-inscrit a la universitat.

Ara, enguany s’ha deixat de considerar pre-inscrits a la universitat aquells estudiants que cursin màster o postgrau no oficial, cosa que ha deixat alguns joves fora. “Algun any anterior s’havia fet un cert abús i s’impedia que estudiants que feien un grau poguessin venir”, justifica Joan Maluquer, gerent de l’UCE, i recalca que els diners de les beques són finits i les places disponibles, limitades.

A això cal afegir-hi un augment general del preu després d’anys d’estabilitat. Enguany, el cost de l’estada, la manutenció i l’assistència a les activitats és de 595 euros per a més grans de vint-i-sis anys (148,75 euros, amb la beca) i de 539 euros entre els divuit i els vint-i-cinc anys (134,75 euros, amb la beca).