Unes sancions més tèbies que no es preveia, qui diu la veritat?

  • "Entre la retòrica maximalista de les amenaces contra Putin dels dirigents occidentals i la realitat de les mesures punitives acordades avui, hi ha molta distància"

Jordi Goula
25.02.2022 - 23:20
Actualització: 26.02.2022 - 00:20
VilaWeb

Mentre la tragèdia humana continua creixent a Ucraïna, els passos que es fan en el món occidental presenten una gran diferència entre la retòrica maximalista emprada pels seus dirigents i la realitat dels fets. “Seran sancions financeres molt dures, tindran un impacte molt greu en l’economia russa i limitarem l’accés de Moscou a les tecnologies clau”, va anunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. “Aquestes mesures, juntament amb les altres anunciades aquesta setmana, convertiran Putin en un pària en l’escena internacional”, va dir el president dels EUA, Joe Biden. I Boris Johnson va anunciar que era “el paquet de sancions econòmiques més important que Rússia hagi vist mai”. És a dir, els dirigents occidentals anunciaven el non plus ultra.

Segons la presidenta de la Comissió, les sancions retallaran el creixement econòmic de Rússia, faran créixer els costs del seu deute i la inflació i intensificaran les sortides de capitals, mentre erosionaran gradualment la base industrial del país. “El segon pilar principal de les nostres sancions es concentrarà a limitar l’accés de Rússia a tecnologia crucial. Volem aïllar la indústria russa de les tecnologies que avui es necessiten desesperadament per construir un futur. Les nostres decisions afebliran la posició tecnològica del país en àrees clau, en les quals l’elit de la societat obté la major part dels seus diners. I això va des de components d’alta tecnologia fins a programes d’última generació”, afegia.

Però no diuen que els dos punts que haurien pogut fer mal de debò a Rússia a curt termini eren actuar contra el petroli –del qual té una dependència total– i fer-la fora de la xarxa SWIFT, deixant-ne els sistemes de pagaments bancaris i empresarials aïllats del món occidental, com explicava a la píndola d’ahir. Sembla clar que si no s’ha actuat contra el petroli, és perquè Europa no vol tirar-se pedres sobre la seva teulada i agreujar el problema de la inflació. I si no s’ha atrevit a apartar-los del SWIFT –com estaven disposats a fer els EUA i el Regne Unit– és perquè Itàlia i Alemanya han tingut por de l’efecte bumerang que podia tenir sobre les operacions dels bancs i empreses dels seus països.

Evidentment, la resposta russa no s’ha fet esperar. Quan ha sabut les sancions, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que ocasionaran problemes a Moscou, sense dubte, però que no són insuperables, perquè Rússia està disposada a ampliar els seus vincles comercials i econòmics amb els països asiàtics. I, enmig de tot, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelensky, ha publicat un piulet en què diu que creu que “no s’han esgotat totes les possibilitats de sanció i que la pressió sobre Rússia hauria de créixer”.

En el fons, Zelensky es queixa que Rússia no sigui castigada per la invasió amb un embargament de les exportacions d’energia, com va passar amb Saddam Hussein quan l’Irac va envair Kuwait el 1990. De fet, segons alguns mesuraments d’aquests dies, les exportacions de gas rus a Europa han augmentat. És a dir, els fluxos d’euros d’Europa occidental al Kremlin continuaran, encara que aquests països denunciïn el que fa el president Putin amb aquests diners.

Dins aquesta hipocresia habitual, hi ha un altre fet que no pot ser passat per alt. Avui, els preus del petroli es moderen, després de les alces d’ahir, i el barril de petroli Brent ja baixa dels 100 dòlars. Al seu torn, els preus europeus del gas es desinflen, després de l’espectacular repunt d’ahir. Els mercats borsaris europeus han pujat entre el 3% i el 4% i quan escric aquestes línies els índexs americans pugen al voltant d’un 2% (dijous també van pujar). I la borsa de Rússia, que ahir va caure un 33%, avui ha recuperat un 20%.

La pregunta que ens podem fer comparant aquestes xifres i les frases sobre les sancions amb què començava l’article és qui diu la veritat. Els dirigents o els mercats? O potser la diuen tots dos? De fet, ja s’ha apuntat que els dirigents europeus treballen en un tercer paquet de mesures i que han decidit un “enfocament gradual”, per a fer prevaldre sobretot una reacció ràpida a l’agressió de Moscou. I estan cofois d’haver-ho fet en vint-i-quatre hores. Realment, és tota una proesa, veient la trajectòria de la cúpula de la Unió Europea.

Per part dels mercats, probablement pensen que Putin no anirà gaire més enllà i que el conflicte serà curt, la qual cosa implica que els mals –els econòmics, és clar– que pot acabar ocasionant la invasió seran petits i no mereixen una baixada gaire forta a les cotitzacions de les empreses. Totes dues explicacions poden ser certes… o no. És possible que els dirigents guardin una carta (SWIFT?) i que els mercats ens enganyin, perquè estan sotmesos a una situació d’alta volatilitat que pot fer que els moviments a l’alça i a la baixa ens sorprenguin dia a dia. Aviat aclarirem els dubtes. Això espero.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any