El president torna a la feina després d’un mes de baixa. Què dic, un mes de baixa? Un mes desaparegut, que no és el mateix. Fa setmanes que no sabem quina cara fa el president de la Generalitat. Des que el 17 de gener va ingressar per una osteomielitis púbica a l’hospital de la Vall d’Hebron, que no n’hem vist una trista fotografia. Al seu Instagram, la darrera és del 16 de gener. Al Twitter oficial del govern, del 17 de gener. Una cosa és estar de baixa. L’altra, desaparèixer. Illa ha desaparegut. Però ara torna.

“Sí, és cert. Torno a casa, vuelvo a casa, casa nostra, nuestra casa.” Aquestes són paraules de Salvador Illa. M’agradaria que tanquéssim els ulls i les tornéssim a escoltar, com si fos ell qui ens parlés: “I saps per què torno? Perquè sento que Catalunya també ha de tornar. Tornar al que sempre hem estat i que alguns pensen que hem perdut. Catalunya sembla desorientada, paralitzada. Dediquem el temps a coses que no importen i descuidem els problemes reals de la gent real, com tu i com jo. Fem que torni la Catalunya que sempre ha estat un referent en el món. La Catalunya que volem, la Catalunya en la qual creiem, la Catalunya que ens mereixem, la Catalunya global, la Catalunya que parla i no crida, la Catalunya pionera, la Catalunya generosa, la Catalunya sense revenges, la Catalunya del sentit comú, la Catalunya del retrobament.  És el moment que torni la sanitat, que torni l’ocupació i els avanços socials. Torna el futur, cosa que sempre hem estat. La Catalunya que mai no hem perdut. A aquesta Catalunya no hi ha qui l’aturi. Sí, tornem.”

Aquestes paraules són de Salvador Illa, i formen part de la campanya electoral del 2020, amb l’eslògan Vuelve Illa. M’agradaria que ara obríssim els ulls i les tornéssim a escoltar en versió original:

Ai, sí. El problema de les paraules és que no se les emporta el vent. Aquesta Catalunya no hi ha qui l’aturi? Tren de Rodalia. La Catalunya que no crida? Núria Parlon. Catalunya paralitzada? Setmanes sense trens. La Catalunya dels avenços socials? Un 25% de gent al llindar de la pobresa. La Catalunya que s’ocupa dels problemes reals de la gent real, com tu i com jo? Sou pèssims gestors, president, passa que finalment ha quedat clar. És, de tot plegat, suposo, la part positiva del vostre retorn. Ja mai més no podreu vantar-vos de gestionar bé. No ho fèieu. I no ho feu. Com a mínim, ara ha quedat clar.

Illa, de veritat, no cal que torneu. La darrera vegada vau dir que tornàveu, i l’heu feta grossa, president. I pareu, si us plau, “de dedicar-vos a coses que no importen”, com són, en un món global, Espanya i el nacionalisme espanyol que porteu a la sang.  Moltes gràcies, i endavant amb la recuperació, que una cosa no treu l’altra, president.