Salut detecta la presència del virus de la poliomielitis en aigües residuals del Baix Llobregat

La xarxa de monitoratge d’aigües residuals de Catalunya del Departament de Salut va alertar el 7 de setembre de la detecció d’un enterovirus pòlio (VDPV) de tipus vaccinal a dues estacions depuradores del Baix Llobregat, segons que ha informat l’Agència de Salut Pública de Catalunya. La troballa es va fer durant tasques rutinàries de vigilància virològica de les aigües en unes mostres del 2 de setembre. Ara ha començat la investigació epidemiològica i s’estan desplegant altres actuacions. L’agència ha recordat que a Catalunya “el risc de propagació és molt baix”, ja que hi ha alts nivells de vaccinació i bones condicions higièniques. Segons l’anàlisi genètica, es tractaria d’un poliovirus 3 derivat de vaccí oral atenuat “amb capacitat inefectiva”.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya va notificar la troballa al centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), va enviar mostres al Centre espanyol de Microbiologia i es van implementar les actuacions establertes al Pla d’Acció d’Espanya per a l’Erradicació de la Poliomelitis. Aquestes accions van incloure principalment la cerca i vigilància activa, prospectiva i retrospectiva, de casos als centres assistencials, l’anàlisi virològica periòdica en aigües residuals i l’avaluació de les cobertures de vaccinació a la recerca de població susceptible de risc.

Un cop fetes aquestes accions, l’Agència de Salut Pública ha afirmat que la detecció del poliovirus en aigües residuals indica la contaminació d’aigües i disseminació del virus per l’excreció via fecal d’alguna persona infectada.

La poliomielitis és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot menors de cinc anys i causa paràlisi permanent en aproximadament 1 de cada 200 casos d’infecció. El virus es transmet de persona a persona principalment per via orofecal o, amb menys freqüència, a través d’aigua o aliments contaminats. El període d’incubació sol ser de set a deu dies. Fins a un 90% dels infectats són asimptomàtics o només presenten símptomes lleus, i la malaltia pot passar desapercebuda.

En aquest cas, el poliovirus d’origen vaccinal és un poliovirus originat a partir dels continguts originalment el vaccí antipoliomielítica oral (VPO). Aquests virus atenuats es repliquen a l’intestí durant un període limitat, generant així anticossos i la consegüent immunitat. Excepcionalment, en replicar-se al tub digestiu, poden patir canvis genètics i propagar-se en comunitats que no estan totalment vaccinades contra la poliomielitis, sobretot en zones on hi ha poca higiene o mal sanejament.

Aquest vaccí es fa servir en països on el poliovirus salvatge encara està actiu perquè la seva administració no requereix més que d’un mínim de preparació i equipament. A Catalunya, en canvi, s’administra el vaccí parenteral de virus inactivats (VPI).

Davant d’aquesta troballa i la situació actual, l’Agència de Salut Pública emfatitza la importància de mantenir i reforçar l’estratègia vaccinal, especialment en els infants, les poblacions que tenen més dificultats per accedir al sistema sanitari i entre els viatgers a països on la malaltia és endèmica.

Una primera troballa fa un any

Ara fa aproximadament un any, el 26 de setembre del 2024, es va notificar la detecció d’un enterovirus pòlio tipus vaccinal a Catalunya. Després de la investigació epidemiològica i de les actuacions fetes per Salut Pública, no es va detectar cap persona infectada, ni transmissió comunitària i es va tancar l’alerta.