S’acaba el temps del MNAC per a poder salvar les pintures de Sixena

Dilluns al matí la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, titular del jutjat número 2 d’Osca, rebrà un escrit elaborat pels serveis jurídics del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest 8 de setembre és el darrer dia del termini de deu dies hàbils que la jutgessa va donar a la direcció del museu per a presentar un cronograma alternatiu al que ella mateixa havia imposat d’entrada per a executar la sentència del Suprem, que obliga a traslladar a l’Aragó les restes de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena que són conservades i exposades al MNAC. Són set mesos, exactament els mateixos que ha proposat el govern de l’Aragó al jutjat en el seu pla per a extreure les pintures del MNAC, empaquetar-les i traslladar-les a Sixena. Però el museu no presentarà estrictament un cronograma, sinó tot un escrit d’oposició a l’execució de la sentència.

Els detalls d’aquest escrit, els han anat elaborant els serveis jurídics del museu aquesta setmana i els han mantingut fins ara en una estricta confidencialitat. Estratègia jurídica, es tracta de no ensenyar les cartes en tot moment. Dilluns sabrem com ha mogut fitxa el MNAC en aquest moment crucial del litigi, i si efectivament proposarà un temps d’execució del trasllat alternatiu als set mesos que ha proposat l’Aragó, tal com demana la jutgessa.

En tot cas l’argument de la direcció del museu, encapçalada per Pepe Serra, sempre ha estat que el risc de causar un dany irreparable a les pintures és molt alt, sigui quin sigui el temps amb què s’hagi de fer un trasllat com aquest. Per això, el museu ha esperat a disposar durant aquests darrers dies de més informes tècnics que enfortissin aquest argument i que s’afegissin als informes que ja havien anat lliurant als tribunals espanyols aquests darrers anys i que no havien aturat la sentència ferma del Suprem d’ordenar el trasllat de manera definitiva.

Aquestes pintures tenen una fragilitat extrema, i el fet que hagin romàs trenta anys en una mateixa sala en unes condicions òptimes de conservació els ha donat una gran estabilitat, argumenta el museu. I un canvi de temperatura, d’humitat relativa, les vibracions en el trasllat, poden malmetre-les de manera irreversible. A més, no hi ha prou informació sobre les condicions de la sala on s’haurien d’instal·lar perquè la part que és condemnada a executar la sentència del Suprem, és a dir, el MNAC, ho pugui fer amb les garanties de conservació del patrimoni que exigeix la normativa tant espanyola com europea. Vet ací, en resum, quins són els arguments que fins ara ha anat exposant la direcció del museu a la jutgessa d’Osca, encarregada de fer executar la sentència.

Uns arguments sobre els quals la jutgessa no ha dit res de res, ni tan sols ha respost la petició de reunió que li va fer el director del MNAC, Pepe Serra, que s’oferia a explicar-li en persona i de manera detallada els riscs de dur a terme el trasllat. En canvi, Vargas Magallón s’ha limitat a anar cremant les etapes del procediment, oferint aquests deu dies hàbils –que vencen dilluns– al MNAC perquè proposés un termini per al trasllat de les pintures diferent del que havia proposat el govern aragonès. La jutgessa, a més, ja va obligar el MNAC a obrir les portes a final de juliol als tècnics aragonesos perquè duguessin a terme tasques preparatòries del seu pla de trasllat, com ara l’obtenció d’un escanejat de l’estructura interior de les pintures, per a tenir informació sobre els sistemes d’ancoratge, i d’una fotogrametria del conjunt mural.

Una vegada el MNAC hagi presentat el seu escrit d’oposició a l’execució de la sentència, tot acabarà en mans de la jutgessa, que ja va dir que avaluaria la proposta de cronograma alternatiu, en cas que n’hi hagués cap. La jutgessa haurà de decidir. El govern de l’Aragó demanava que imposés al MNAC una multa diària de cinc mil euros per cada dia d’incompliment dels terminis que marcava en el seu cronograma d’execució de la sentència. La jutgessa desestima, de moment, la petició de multes, tot i que no descarta d’imposar-les més endavant, segons els arguments del MNAC.

S’acosten els moments decisius per saber si els vestigis d’aquelles pintures que Gudiol va poder salvar de la destrucció el 1936 encara es podran preservar o no.