The Washington Post · Catherine Belton

Budapest, Hongria. Pocs mesos abans de les eleccions de l’abril a Hongria, que seran decisives per al futur a mitjà termini del país, el servei d’intel·ligència exterior rus començà a fer sonar l’alarma arran de la caiguda als sondatges del primer ministre Viktor Orbán, que durant anys ha estat un dels grans punts de suport del Kremlin a l’OTAN i la UE.

Agents del servei d’intel·ligència, o SVR, proposaren de prendre mesures dràstiques i adoptar una estratègia anomenada internament “punt d’inflexió”. En un informe, obtingut i autenticat per un servei d’intel·ligència europeu i compartit amb The Washington Post, els agents proposaren de “alterar radicalment el curs de la campanya electoral” mitjançant una acció de gran impacte: “escenificar un intent d’assassinat contra Viktor Orbán”.

“Un incident d’aquesta mena canviarà completament el rumb de la campanya electoral, tot desplaçant el debat d’un terreny més racional, el dels problemes socioeconòmics, a un de més emocional dominat per qüestions com ara la seguretat interna de l’estat i l’estabilitat del sistema polític”, diu el document, elaborat per la unitat de l’SVR que s’encarrega d’operacions d’influència política.

Fins ara no s’ha lamentat cap incident violent contra Orbán, la popularitat del qual ha caigut radicalment amb l’empitjorament de l’economia hongaresa. Tanmateix, el fet que l’SVR considerés la possibilitat de simular un atac contra el primer ministre evidencia fins a quin punt és important el resultat dels comicis per als interessos geopolítics de Moscou.

Les enquestes coincideixen a situar Orbán en segona posició, per darrere del també conservador Péter Magyar, un ex-membre del partit d’Orbán, el Fidesz, que s’ha erigit en referent de la causa anticorrupció. “La majoria (52,3%) està insatisfeta amb la situació del país”, escrigueren els funcionaris russos. “Aquest descontentament no tan sols preval a les ciutats, sinó també a les zones rurals (50,8%), on el Fidesz tradicionalment ha estat més fort.”

Rússia no és l’única potència estrangera interessada a fer costat a un Orbán que afronta una de les campanyes electorals més complicades de la seva carrera. En una visita a Budapest el mes passat, el secretari d’estat dels Estats Units, Marco Rubio, digué al primer ministre hongarès: “El teu èxit és el nostre èxit.”

Fins ara, el suport del govern Trump sembla haver-se limitat a l’àmbit retòric. Però la influència de Rússia en aquestes eleccions podria ser molt més directa. Alguns diplomàtics occidentals afirmen que l’objectiu últim del Kremlin és mantenir al poder Orbán, que aquests darrers anys ha ajudat Moscou a obstaculitzar polítiques clau de la UE i ha actuat com a pont entre el Kremlin i els conservadors nord-americans amb l’esperança de forjar un nou ordre mundial postliberal.

El portaveu d’Orbán, Zoltán Kovács, no ha contestat a les preguntes del Washington Post sobre l’informe de l’SVR, la presumpta ingerència de Rússia en les eleccions i els vincles del primer ministre hongarès amb Moscou.

No és clar fins a quin estament del govern rus arribà la proposta de l’SVR. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, desestimà les preguntes del Washington Post sobre el document, tot definint-lo com “un altre exemple de desinformació”. L’SVR ha rebutjat de fer declaracions per a aquest article.

A mesura que la campanya ha anat avançant, tant Orbán com el Fidesz han provat de redirigir l’atenció dels hongaresos dels problemes econòmics del país, tot centrant-se en les presumptes amenaces que planen sobre la seguretat exterior d’Hongria.

Enmig d’un enfrontament com més va més profund amb Kíiv a causa del blocatge de Budapest al paquet d’ajuda de la UE a Ucraïna, valorat en 90.000 milions d’euros, Orbán ha acusat el govern ucraïnès de blocar el flux de petroli rus a Hongria a través de l’oleoducte Druzhba, que travessa Ucraïna, per bé que la infrastructura quedà inoperativa arran d’un atac rus.

La disputa ha anat empitjorant aquests darrers mesos. La setmana passada, Orbán acusà el govern ucraïnès de planificar un seguit d’atacs físics contra membres de la seva família; a començament de mes, Zelenski amenaçà de facilitar “l’adreça d’aquesta persona”, en al·lusió a Orbán, a les forces armades ucraïneses. Dijous, el govern hongarès anuncià que havia prohibit que tres ciutadans ucraïnesos entressin a Hongria, tot acusant-los d’haver amenaçat tant la seguretat del país com la seguretat del primer ministre i la seva família.

Orbán també ha mobilitzat tropes per protegir la infrastructura energètica del país d’un hipotètic atac ucraïnès, en una decisió que evidencia el grau de tensió entre ambdues capitals. “Podria passar qualsevol cosa”, diu un diplomàtic occidental, que, com més fonts citades en aquest article, accedeix a parlar amb The Washington Post a condició d’anonimat perquè són qüestions delicades. “Mai no havia vist el Fidesz tan nerviós”, diu un altre diplomàtic sobre el partit d’Orbán.

“El pànic al partit de govern [el Fidesz] ha anat augmentat amb el pas de les setmanes i crec que podrien prendre mesures poc meditades per mantenir-se en el poder”, afirma András Telkes, ex-sots-director d’intel·ligència exterior d’Hongria. I afegeix: “Els russos faran tot allò que estigui a les seves mans per mantenir a Orbán al poder […] Consideren Hongria part de la seva esfera d’influència.”

Funcionaris d’intel·ligència europeus familiaritzats amb les activitats de Moscou a Hongria, que accedeixen a parlar amb The Washington Post condició d’anonimat, expliquen que una de les mesures de suport a Orbán per part dels serveis russos ha estat la coordinació i execució de campanyes d’influència a les xarxes socials dedicades a difondre que el primer ministre és l’únic candidat capaç de protegir la sobirania d’Hongria d’amenaces externes.

Una de les figures clau a l’hora de coordinar aquesta campanya ha estat Tigran Garibian, un delegat de l’ambaixada russa a Budapest que, segons un dels funcionaris de seguretat europeus, es reuneix periòdicament amb periodistes hongaresos pro-Orbán per coordinar esforços.

En declaracions al Washington Post, l’ambaixada russa a Budapest es limita a dir: “Hem afirmat repetidament que Rússia no interfereix en les eleccions d’uns altres països.” I afegeix: “Voldríem remarcar, una volta més, que les ingerències en la campanya electoral hongaresa no provenen, de cap manera, de Rússia.”

Rússia ha estat acusada repetidament d’intervenir en eleccions estrangeres, incloses les eleccions presidencials dels EUA del 2016. Ievgueni Prigojin, ex-comandant del grup mercenari Wagner i ex-aliat de Putin, arribà a admetre que Rússia havia contractat bots a les xarxes socials per influir en la campanya d’aquell any.

L’informe de l’SVR proposa a Orbán que presenti el seu govern com un “agent d’estabilitat, previsibilitat i desenvolupament econòmic”, i que se centri a retratar Magyar com un “titella” de Brussel·les i al seu partit, Tisza, com “el partit pro-guerra” que fa costat a Ucraïna.

Un alt responsable d’intel·ligència europeu afirma que a la seva agència li consta que la intel·ligència militar russa ha enviat a Hongria tres agents, cosa que confirma la informació avançada per VSquare, un mitjà independent hongarès, i suscita nous interrogants sobre una possible ingerència russa en la campanya.

Un dels responsables d’intel·ligència occidentals citats pel Washington Post explica que, tot i que el Fidesz compta amb una maquinària propagandística robusta, és possible que el partit s’hagi coordinat amb la intel·ligència russa per escampar dubtes sobre la integritat dels comicis.

El caràcter de la campanya, en què els candidats han intercanviat acusacions de manipulació electoral, i l’evolució dels sondatges, com més va més disputats, deixen els comicis penjant d’un fil. A Budapest temen que el resultat –sigui quin sigui– acabi essent impugnat o, si més no, disputat.

“Orbán ha estat un dels millors actius de Rússia”, afirma un dels funcionaris occidentals. “Costa d’imaginar que els russos no estiguin disposats a donar-li un cop de mà si les coses es torcen.”

Durant anys, Hongria ha estat la gran porta d’entrada de Moscou als debats i negociacions clau de Brussel·les, segons que afirmen uns quants funcionaris de seguretat europeus en actiu i jubilats.

Un dels funcionaris d’intel·ligència europeus explica que Szijjarto, el ministre d’Afers Exteriors hongarès, solia telefonar al seu homòleg rus, Serguei Lavroc, durant les pauses de les reunions de la UE per “telegrafiar-li en directe de què s’havia parlat” i coordinar possibles respostes.

El resultat, afegeix, és que “Moscou ha tingut accés a pràcticament totes les reunions de la UE durant anys”.

Szijjarto ha visitat Moscou en setze ocasions d’ençà de la invasió russa d’Ucraïna, l’any 2022. La més recent d’aquestes visites fou el 4 de març, quan es reuní directament amb el president Vladímir Putin. Szijjarto no ha respost a les preguntes del Washington Post per a aquest article.

Orbán començà la seva carrera política els anys noranta, poc després de la caiguda de l’URSS, com a opositor aferrissat al llegat comunista del país. Durant el seu primer mandat com a primer ministre, del juliol del 1998 al maig del 2002, Hongria s’afegí a l’OTAN tot i les objeccions de Moscou.

Durant la seva segona etapa com a primer ministre, que començà després de ser re-elegit el 2010, Orbán s’ha anat atansant com més va més a l’òrbita de Moscou, tot prioritzant les relacions amb Rússia a les relacions amb la UE i erigint-se, juntament amb Putin, en defensor autoproclamat dels valors tradicionals enfront de la decadència de la democràcia liberal occidental.

En la campanya actual, Orbán ha intentat de presentar-se com el candidat de la pau, tot provant de retratar Magyar com un titella de Brussel·les capficat a arrossegar Hongria a la guerra d’Ucraïna. Tots dos candidats han convocat actes de campanya amb centenars de milers d’assistents, que han coincidit a descriure com els actes més multitudinaris de la història de la demòcracia al país.

El focus de Magyar en la qüestió de la corrupció al govern Orbán li ha permès de guanyar com més va més tracció entre l’electorat hongarès. Els ciutadans estan preocupats per la degradació de l’estat de dret i la retirada de les subvencions europees arran del blocatge reiterat d’iniciatives clau de la UE per part del govern Orbán, cosa que ha assestat un cop dur a l’economia hongaresa.

Amb el primer ministre contra les cordes, la intel·ligència russa ha intensificat els operatius de suport a la campanya d’Orbán. Un segon document consultat pel Washington Post esbossa mesures per a desacreditar els candidats de l’oposició. Una és la creació de vídeos amb intel·ligència artificial per difamar candidats de Tisza, com ara Ervin Nagy, a qui acusen –falsament– d’haver agredit una dona. El document també parla de la possibilitat de falsificar documents i fotografies sobre candidats del partit amb l’objectiu de difondre-les a les xarxes socials i la premsa nacional.

Serhiy Morgunov i Natalie Allison han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb