28.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.09.2025 - 21:41
Bloomberg · Kati Pohjanpalo i Jordan Robertson
Rússia lliura dues guerres: la primera és el conflicte armat a Ucraïna; la segona és una guerra, soterrada i conduïda amb mitjans alternatius, contra els països que fan costat a Kíiv. Les armes d’aquesta guerra soterrada inclouen tant ciberatacs i campanyes de desinformació i propaganda com tàctiques més visibles, com ara incendis provocats, sabotatges i incursions en l’espai aeri.
Aquesta doble estratègia, anomenada guerra híbrida, combina la força bruta amb accions més indirectes orientades a menystenir la seguretat dels països rivals. Mentre Putin lluita per fer realitat els objectius estratègics de Rússia a Ucraïna, el seu govern ha intensificat els atacs híbrids contra els aliats de Kíiv.
Els funcionaris d’intel·ligència occidentals afirmen que Rússia ha desenvolupat una estratègia per a intercedir de manera sistemàtica en els processos occidentals i influir en l’opinió pública als països que fan costat a Ucraïna, tant a les xarxes socials com amb agents pagats sobre el terreny.
Rússia ha emprat un grup anomenat Storm-1516 per produir vídeos deepfake –sovint amb l’ajuda de la intel·ligència artificial– sobre presumptes casos de frau electoral als Estats Units i Europa. Alguns d’aquests vídeos, segons que expliquen experts en ciberseguretat a Bloomberg, han arribat a milions de persones mitjançant les xarxes socials.
Aquestes campanyes han estat molt evidents als països que fan frontera amb Ucraïna. La fiscalia de Romania, per exemple, determinà, després d’una investigació que va durar uns quants mesos, que els ciberatacs i les campanyes de desinformació impulsaren a la victòria un candidat pro-Kremlin, prèviament desconegut, en les eleccions generals de l’any passat al país. Quatre empreses vinculades a Rússia crearen un reguitzell de perfils falsos que acumularen una audiència conjunta de més d’1,3 milions de ciutadans romanesos, pel cap baix, cosa que impulsà el candidat Calin Georgescu a la victòria, contra tot pronòstic. El resultat dels comicis fou anul·lat pel tribunal suprem del país. El Kremlin ha rebutjat les acusacions d’ingerència, que ha titllat d’infundades.
Rússia també ha ideat un pla per intervenir en les eleccions a Moldàvia i aturar l’acostament del país a la UE. El pla inclou subornar moldaus a l’estranger i, fins i tot, a Rússia, perquè votin a favor del candidat pro-Kremlin; el desplegament de manifestants a sou al país; i una campanya de desinformació generalitzada a les xarxes socials, segons que revelen documents a què ha tingut accés Bloomberg.
Rússia és també el principal sospitós de la destrucció sistemàtica d’infrastructura submarina a la mar Bàltica. Una línia elèctrica, cables de telecomunicacions i un gasoducte han estat malmesos o destruïts per àncores en quatre incidents independents, pel cap baix, d’ençà de l’octubre del 2023. El sabotatge de les canonades de gas que connecten Rússia i Alemanya, l’any 2022, s’atribuí durant molt de temps a Rússia; no obstant això, un ciutadà ucraïnès va ser detingut en relació amb el cas aquest agost.
Uns quants incidents arreu d’Europa han estat vinculats a les activitats de la intel·ligència militar russa, sovint amb la implicació de ciutadans locals contractats per internet. Aquest febrer, les autoritats poloneses detingueren un ciutadà rus acusat de coordinar operacions de sabotatge contra Polònia, els Estats Units i més aliats de l’OTAN, amb incendis provocats i l’enviament de paquets amb explosius. L’any passat, la fiscalia de Lituània acusà la intel·ligència militar russa de reclutar persones per calar foc a una botiga d’Ikea a la capital, Vílnius. A Estònia, la intel·ligència russa reclutà joves amb antecedents penals mitjançant Telegram per vandalitzar el cotxe d’un ministre i uns quants monuments nacionals a canvi d’efectiu. Al Regne Unit, un ciutadà britànic ha estat jutjat per estar implicat en un atac incendiari contra un magatzem vinculat a Ucraïna a l’est de Londres.
Les incursions de drons i avions de combat russos als països de l’OTAN han esdevingut com més va més comuns d’ençà de la invasió d’Ucraïna, l’any 2022. Feia una dècada que els avions russos no penetraven l’espai aeri de Noruega; enguany ja s’han registrat tres violacions. La força aèria polonesa derrocà uns quants drons russos la nit del 9 de setembre i invocà l’article 4 de l’OTAN, un mecanisme que els aliats utilitzen en ocasions comptades per consultar-se entre ells en moments de perill. Rússia negà qualsevol intenció d’atacar objectius a Polònia. El 19 de setembre, avions de combat russos MiG-31 van ser escortats fora de l’espai aeri d’Estònia després d’una incursió que s’allargà dotze minuts.
La nit del 22 de setembre, la detecció d’un eixam de drons que sobrevolaven l’espai aeri danès obligà a aturar el trànsit a l’aeroport de Copenhaguen; dos dies després, l’incident es repetí en uns quants aeroports regionals i bases aèries militars al país. Encara que l’incident no es vinculà a Moscou de manera immediata, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, afirmà que Rússia continuava essent el principal adversari d’Europa, i que Moscou està decidida a desestabilitzar el continent.
Uns quants països –incloent-hi Rússia, la Xina, els Estats Units i l’Iran– han recorregut a tàctiques de ciberguerra, com ara el hackeig de xarxes informàtiques per a interrompre serveis digitals essencials i la destrucció d’infrastructures físiques o digitals. Fa temps que Rússia recorre a la ciberguerra com a mitjà per a assolir els seus objectius militars.
La intel·ligència russa, per exemple, ja orquestrà una campanya integral d’espionatge i pirateria informàtica a l’antiga república soviètica de Geòrgia entre el 2017 i el 2020, tot accedint als ordinadors d’empreses públiques, terminals petrolieres, mitjans de comunicació i ministeris locals.
Poc després la invasió russa d’Ucraïna, un ciberatac atribuït a Rússia els deixà sense connexió a internet per satèl·lit. Els atacs amb míssils i drons russos contra infrastructures hídriques, energètiques o de transport a Ucraïna sovint han anat acompanyats de ciberatacs paral·lels destinats a inutilitzar les xarxes informàtiques de les empreses públiques ucraïneses. Els atacs han deixat milions d’ucraïnesos sense accés a serveis essencials, i han entorpit els esforços de reconstrucció.
Més enllà d’Ucraïna, els anomenats atacs de denegació de servei distribuït contra objectius occidentals per part de grups de hackers prorussos, amb noms com ara NoName057(16) i l’Exèrcit Cibernètic de Rússia, han fet caure les pàgines web de governs, bancs i entitats, especialment en l’àmbit electoral. Ucraïna també ha recorregut a atacs DDoS contra Rússia.
La frontera de Finlàndia amb Rússia, de 1.300 quilòmetres, roman tancada d’ençà del 2023, quan les autoritats finlandeses determinaren que Rússia s’havia dedicat a transportar immigrants fins a la frontera per causar el descontentament del públic finès. Rússia ja recorregué a aquesta estratègia el 2015, quan desenes de persones aparegueren sobtadament en passos fronterers remots de Lapònia, a Finlàndia i Noruega, en un episodi que les autoritats finlandeses determinaren que havia estat una prova per a avaluar la preparació de les autoritats frontereres de Finlàndia. El 2021, l’arribada en massa a la frontera bielorussa de sirians i més immigrants del Llevant, traslladats originalment en avió de Rússia estant, desfermà una crisi migratòria a Letònia, Lituània i Polònia.
La interferència russa en els sistemes de GPS ja ha interromput el trànsit aeri en uns quants aeroports d’Europa de l’Est. El problema ha esdevingut tan prevalent que, fins i tot, s’ha creat una pàgina web que ofereix un mapa en temps real dels punts afectats per les interferències. Un avió militar que transportava a la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, sofrí interferències en el sistema GPS mentre es dirigia a Lituània el 24 de setembre.
L’OTAN es creà amb l’objectiu de prevenir un atac armat contra els països occidentals durant la guerra freda, però aquests darrers anys s’ha vist obligada a fer front a la proliferació d’amenaces híbrides que, en paraules de l’organització, “difuminen la línia entre la guerra i la pau i proven de sembrar la discòrdia entre les poblacions dels països objectius”.
L’any 2017 s’inaugurà a Hèlsinki el Centre Europeu d’Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides, que s’encarrega de presentar recomanacions als estats membres sobre com preparar-se i defensar-se de possibles atacs híbrids. Les autoritats ucraïneses afirmen que els ciberatacs russos contra la població civil del país constitueixen crims de guerra, i que haurien de ser jutjats com a tals al Tribunal Penal Internacional de la Haia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
