Bloomberg · Antony Sguazzin

Al cor vinícola de Sud-àfrica, prop del poble de Robertson, hi ha un petit tros de Rússia. Un rètol en afrikaans a l’exterior de l’edifici, de color albercoc i coronat per una cúpula de grans dimensions, en proclama l’afiliació al Patriarcat de Moscou de l’Església ortodoxa Russa. L’interior està decorat amb icones, catifes i canelobres, elements més propis d’una església de Sant Petersburg que no pas dels temples que solen trobar-se a la província sud-africana del Cap Occidental. Aquesta és tan sols una església dels centenars semblants que han aparegut per tot Àfrica aquests darrers anys.

El continent fa temps que figura entre els grans objectius diplomàtics de Rússia. Durant la guerra, l’URSS donà suport a la descolonització i la creació de nous estats a l’Àfrica, en un moment en què Occident continuava tolerant l’apartheid a Sud-àfrica.

Ara, delerosa de mitigar l’impacte de les sancions occidentals i forjar un nou camí geopolític, Moscou vol recuperar el seu ‘poder tou’ a l’Àfrica, on continua sense tenir una presència significativa en termes de ‘poder dur’.

“Rússia vol estendre la seva influència a tots els països africans”, diu Thierry Vircoulon, coordinador de l’Observatori de l’Àfrica Central i Meridional de l’Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI). “Vol projectar la imatge d’un gran país que és amic de tots els africans per igual.”

Fa poc, el president rus, Vladímir Putin, creà un departament en el seu govern dedicat específicament a la coordinació amb uns quants països amb què Rússia té una relació especialment estreta. El departament disposarà d’un equip especial que s’encarregarà de la política africana, segons que expliquen dues fonts coneixedores del cas.

Mentrestant, a l’Àfrica, la influència lingüística i cultural de Rússia és com més va més visible. El Kremlin ha obert set centres culturals, coneguts com a Cases Ruses, per tot el continent, i preveu d’obrir-ne més a mitjà termini. Per la seva banda, universitats de països com ara la Costa d’Ivori o Zimbàbue han començat a oferir classes de rus aquests darrers anys. El 2024, la fundació dirigida per la filla de Putin, Katerina Tikhonova, inaugurà una sala de conferències a la Universitat Cheikh Anta Diop del Dakar, al Senegal, dedicada a l’ensenyament del rus.

Més de 32.000 estudiants africans estudien en universitats russes actualment, segons que digué al desembre el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov. D’ençà del 2020, la xifra d’africans becats per a estudiar a Rússia s’ha multiplicat pràcticament per tres, i ja superen les 5.300 places.

Tot això també ha servit per a projectar la influència de la religió, d’ençà dels missioners de l’època colonial. En menys de tres anys, l’Església ortodoxa Russa s’ha expandit de quatre països de l’Àfrica a trenta-quatre, pel cap baix; la xifra de clergues ha augmentat a 270, i les parròquies i comunitats, a 350, segons les darreres xifres disponibles.

Evangelos Thiani, acadèmic i sacerdot kenyà de l’Església ortodoxa grega, explica que, aquests darrers anys, els russos han atret sacerdots al continent amb sous alts i promeses d’ascensos fulgurants.

Alexei Herizo, un sacerdot magalaix, explica que l’ortodòxia russa l’ha rebut “amb els braços oberts”. Herizo explica que, després d’anys esperant que l’Església ortodoxa grega l’acceptés, decidí provar sort amb l’Església ortodoxa russa. El seu progrés fou fulgurant: després d’una breu formació en línia amb un seminari de Moscou i unes pràctiques in situ de tres mesos, fou ordenat diaca el 2023, i ascendit a sacerdot pocs dies més tard. El salari que cobra de l’Església ortodoxa russa, assegura, li permet de viure dignament, vetllar per la salut de la seva família i pagar l’educació dels seus fills.

Una xarxa que s’estén

L’església dels afores Robertson, una localitat que duu el nom d’un protestant escocès, es convertí a la branca russa de la fe ortodoxa l’any 2022. Avui, el temple acull petita congregació integrada majoritàriament per sud-africans blancs que parlen afrikaans.

En el cas de Sud-àfrica, l’Església ortodoxa russa s’ha centrat majoritàriament en les comunitats afrikàners, on els valors conservadors de l’ortodòxia russa solen tenir més bona acollida. Però, aquests darrers anys, la fe també ha començat a guanyar terreny entre certes comunitats negres del país, sobretot a les zones rurals.

L’objectiu d’aquesta campanya d’expansió geogràfica és “provar d’atraure més països a l’òrbita russa”, explica Tom Southern, que ha estudiat el creixement de l’Església ortodoxa Russa a l’Àfrica. “És com una mena de colonialisme espiritual.”

La relació entre Rússia i l’Àfrica s’afeblí després de la caiguda de l’URSS, quan Moscou passà a prioritzar l’alineament geopolític amb Occident. Però l’Àfrica tornà al punt de mira del Kremlin a partir del 2014, quan l’annexió russa de Crimea empitjorà dràsticament les relacions entre Rússia, d’una banda, i els Estats Units i Europa, d’una altra.

Moscou, segons un informe del Parlament Europeu, té acords de cooperació militar amb 43 països africans i és un dels principals subministradors d’armament als exèrcits del continent. Paramilitars russos del Grup Wagner han estat desplegats en països com ara Mali per lluitar contra els grups rebels, tot i que el grup s’ha dissolt d’aleshores ençà i s’ha reintegrat a l’anomenat Cos Africà, gestionat directament pel govern rus. Alhora, empreses vinculades al Grup Wagner han signat contractes en matèria de seguretat o d’explotació de recursos naturals per tot el continent.

Al desembre, en un discurs a la sessió plenària del Fòrum d’Associació Rússia-Àfrica al Caire, Putin digué que els països africans tenien un potencial econòmic i humà enorme, i que eren cridats a exercir un rol més important a la política mundial. Lavrov, el seu ministre d’Afers Exteriors, declarà a la cimera que Rússia preveia de tenir missions comercials funcionals en quinze països africans a final d’aquest 2026.

Tanmateix, l’ofensiva diplomàtica de Rússia a l’Àfrica no té els mateixos recursos financers que els seus rivals geopolítics. Moscou és el trenta-tresè soci comercial més important de l’Àfrica subsahariana, per sota dels Emirats Àrabs Units, els Estats Units, el Japó i vuit països europeus. Pequín, per la seva banda, n’és el primer.

Aquests darrers anys, la Xina ha finançat i construït infrastructures en països com ara el Camerun o Kenya, i els Emirats Àrabs Units i unes altres monarquies del Golf han multiplicat les seves inversions a tot el continent africà. La Unió Europea és el principal inversor estranger de Sud-àfrica, on operen unes 600 empreses nord-americanes.

Sigui com sigui, Rússia continua decidida a imposar la seva narrativa a l’Àfrica. Sputnik, l’agència de notícies estatal russa, ha començat a contractar periodistes sud-africans, i té previst d’obrir-hi una delegació enguany. Seria la segona a l’Àfrica, després de la delegació que obrí a Etiòpia a començament de l’any passat. “El nostre objectiu principal és el de sempre: ser una font de notícies alternativa”, explic Viktor Anokhin, que supervisà l’obertura de la delegació a Etiòpia, en declaracions a Bloomberg.

L’església, sota sospita

L’expansió de l’Església ortodoxa russa per tot el continent és un dels símbols més visibles de la campanya de Moscou per a captar africans per a la causa russa.

El 2022, en una conferència de premsa per a celebrar el primer any de missió a l’Àfrica, Leonid Gorbatxov –aleshores exarca patriarcal de l’Àfrica– digué que l’Església ortodoxa russa col·laborava estretament amb el govern rus, amb el qual tenia un contacte permanent.

“A l’Àfrica, els dirigents religiosos continuen essent les figures més respectades de la societat, atesa la centralitat de la religió”, escrigué el pare Thiani en un article publicat el 2024. “Per a Rússia, la religió és una font de ‘poder tou’ a l’Àfrica.”

D’esglésies ortodoxes russes, avui, se’n poden veure per tot el continent africà, de les zones rurals de Kenya i Madagascar als afores de la ciutat sud-africana de Johannesburg, on s’alça la catedral de Sant Sergi de Radonezh.

Més enllà de l’Àfrica, les activitats de l’Església ortodoxa russa han despertat preocupació en alguns països europeus.

L’abril del 2023, el govern txec sancionà el patriarca Kirill de Moscou pel seu suport a la invasió d’Ucraïna, l’església de la qual declarà la plena independència del patriarcat de Moscou l’any 2022.

A Moldàvia, un ex-estat comunista que ara aspira a entrar a la UE, el govern ha classificat l’Església ortodoxa russa d’eina d’influència russa destinada a difondre propaganda i desestabilitzat el país.

En canvi, uns quants sacerdots de l’Església ortodoxa russa neguen a Bloomberg que l’expansió de l’església a l’Àfrica tingui cap relació amb els objectius polítics de Rússia.

Nicholas Esterhuizen, que dirigeix l’Església ortodoxa russa de Ciutat del Cap, ha dit que els vincles de l’església amb Rússia són purament espirituals, i que “transcendeixen el clima polític actual”.

“Si l’estat és el problema, si l’estat està en guerra, per què cal implicar-hi l’església? Un president no és un dirigent religiós”, diu Daniel Agbaza, un sacerdot ortodox rus a Nigèria, on es construeix una nova església a l’estat de Benue. “Que l’Església es digui ‘russa’ no vol dir que sigui del govern rus.”

Jeremy Diamond, Eric Laperozy, Nduka Orjinmo, Kaula Nhongo, Fred Ojambo, Katarina Hoije, Mbongeni Mguni, Helen Nyambura, Godfrey Marawanyika, Arijit Ghosh, Simon Marks, Neil Munshi, Viktoria Dendrinou i Anthony Osae-Brown han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb