04.11.2025 - 12:01
|
Actualització: 06.11.2025 - 14:35
Avui arranca la primera sessió de compareixences de les víctimes de la gota freda en la comissió d’investigació del congrés dels diputats espanyol. La primera a parlar ha estat Rosa M. Álvarez, presidenta de l’associació Víctimes Mortals DANA 29-O, que ha llegit un text emotiu sobre el seu pare, que va perdre la vida el 29 d’octubre de 2024, amb una veu accelerada, fruit dels nervis de qui no voldria ser-hi allà parlant de 229 morts.
Vegeu ací la intervenció sencera al congrés espanyol de Rosa M. Álvarez
La part més contundent de la compareixença ha estat la segona, quan ha respost a les preguntes dels grups parlamentaris. Ha insistit que no estan polititzats, que són ciutadans que s’han vist obligats a alçar la veu, i ha remarcat que “les nostres vides no poden estar en joc per interessos polítics”. “Necessitem molt més que bones paraules, necessitem suport real, i que els grups polítics no tingueu por, que no feu càlculs electorals per a defensar-nos o no defensar-nos”, ha dit.
Ha qualificat el govern de la Generalitat com a “infame” i ha recordat que no han parat de dir-los que estan instrumentalitzats. “Des del primer moment vaig trobar a mon pare, vaig saber que mon pare no havia mort, que l’havien assassinat, i vaig fer el que pensava que voldria mon pare, posar-me al capdavant d’una lluita. I aquesta lluita no ha fet més que començar. I tant m’és que em diguen que si sóc d’allò o d’açò altre. No sóc de ningú, sóc fruit del dolor”, ha dit, contundent.
Pel que fa a la dimissió de Carlos Mazón, ha considerat que se n’ha anat de la pitjor manera possible: “el victimari va elegir victimitzar-se.” En resposta al paper del govern espanyol, Rosa ha dit que aquest no ha tingut res a veure amb les morts, que cadascú té la seua opinió del que va passar els dies posteriors a la catàstrofe. “Tot és millorable”, ha dit.
Manuel, el barber
La primera part de la compareixença de Rosa ha estat més emotiva, de record del seu pare, Manuel, el barber. Ha dit que hi és pel desig de veritat, justícia i reparació, i ha agraït a la comissió que les víctimes siguen les primeres a comparèixer, tot i que 371 dies després de la gota freda. Com també ha recordat que en unes altres comissions, els van negar la participació. Ha dit que sap que aquesta comissió no tindrà una validesa legal, que no servirà per a condemnar ningú, però que si serveix per a prendre mesures en el futur perquè no torne a passar el que va patir el País Valencià, ja valdrà la pena.
Ha fet referència a la cançó de Raimon, que diu que al nostre país no sap ploure. “Sabíem que la pluja no sap ploure, però no sabíem que els gestors no sabrien gestionar”, ha dit. Ha dit que Carlos Mazón va presentar ahir la dimissió, però que això no afluixa el seu dolor. “La mort de mon pare em dol avui, igual que ahir, igual que cada dia”, ha dit. Amb tot, diu que és un alleujament moral que Mazón no siga més “el gens honorable president de la Generalitat”, i que és una victòria social, però que ara queda la presó.
“Als nostres familiars no els va matar el clima, els va matar la mala gestió, els va matar la falta de respecte per la ciència, els va matar la falta de previsió, els va matar una alerta que, quan va arribar, ja havien mort”, ha dit. També ha parlat del seu pare, Manuel, que era barber, però que també té uns altres noms, unes altres professions, i unes altres històries que són les de tots els morts que aquell dia no havien de morir.
“Mon pare no volia morir eixe dia, no sabia que anava a morir”, ha lamentat. Contenint les llàgrimes, Rosa ha dit que no vol endolcir la seua imatge, que vol recordar-lo com era, i que no vol que el pensen com un número, com una xifra més, que reduir-lo a això seria matar-lo una altra vegada. “I jo em pregunte, quantes vegades ha de morir mon pare, quantes vegades hem de morir perquè els responsables de les nostres morts reconeguen els seus errors i paguen per ells?”
Diu que ha de continuar lluitant perquè la mort de son pare, Manuel, no quede impune, perquè sap que ell ho haguera fet per ella. “Mon pare no era un número, era un home, que va tindre la mort més horrible que siguen capaços d’imaginar, arrossegat per una aigua que corria a més de 50 km/h, ofegat en el fang, perdut en el llot durant hores”, ha dit.
El seu home i la seua filla van tractar d’arribar a la casa de Manuel per a ajudar-lo, però no van poder. La neta s’entestava a arribar-hi, i Rosa va haver de mentir-li, dient-li que l’avi estava fora de perill, perquè tornaren a casa, per salvar-los la vida. Eixa mentida, diu, hi ha nits que no la deixa dormir, encara que sap que va fer el correcte.
També ha recordat el col·lapse del 112 i l’angoixa de tota la gent que va quedar atrapada, i el funeral que es va fer a la catedral, al qual va acudir per a conèixer més familiar de víctimes i unir forces, perquè sap que una persona sola no pot fer molt, però unides sí. “A València es diu que, quan algú mor, ha faltat, i a nosaltres ens falten 229 persones”, ha dit.
La següent compareixença serà la de la vice-presidenta d’aquesta associació, Carmina Gil; seguida d’Ernesto Martínez, l’oncle d’Elisabeth, una de les dues persones encara desaparegudes; Dolores Ruiz, que va passar hores agarrada a una reixa mentre l’aigua s’emportava el seu marit i els dos fills; i Maite Pagán, que va perdre la germana, el cunyat, i el nebot de quatre anys. En total, parlaran tretze persones entre avui i el dijous.
