El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha pronunciat aquest dimecres a la tarda a la House of the Oireachtas -nom amb què es coneix el parlament irlandès- de la República d’Irlanda, a Dublín, una conferència en la primera sessió del grup de discussió sobre Catalunya. Aquest grup de discussió ha estat creat per representants polítics dels principals partits amb representació a l’Assemblea i al Senat irlandesos: el Fine Gael, l’actual partit governant a Irlanda, el Fianna Fáil, el principal partit de l’oposició, i del Sinn Féin, l’històric partit irlandès que va guanyar les darreres eleccions al Nord d’Irlanda

En l’acte que ha estat a porta tancada l’ha acompanyat el delegat del govern al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén, i hi han assistit diputats i senadors dels tres grups polítics creadors d’aquest grup, juntament amb parlamentaris independents.

El compromís del govern de Catalunya amb la democràcia ha estat l’eix central de la intervenció del conseller. ‘Aquest any ens hem compromès a celebrar un referèndum sobre la independència, hem de donar resposta al 80% de la població, que demana votar’, ha dit el conseller i ha recordat l’oferta de diàleg que dilluns passat, juntament amb el president Puigdemont i el vice-president Junqueras van fer al govern espanyol i ha remarcat que els agradaria que ‘fos un referèndum pactat i acordat’, com el que es va celebrar a Escòcia el 2014. Romeva ha manifestat que es necessari que Espanya entengui que el futur de Catalunya el decidiran democràticament els catalans.

En el seu discurs el conseller ha mostrat la preocupació davant la creixent amenaça a la democràcia i la manca de separació de poders que es viu a l’estat espanyol. Ha posat d’exemple la demanda de l’estat espanyol d’inhabilitar la presidenta del parlament, Carme Forcadell, acusada de desobediència, i dels membres de la mesa favorables al referèndum, per la celebració d’un debat a la cambra sobre aquesta qüestió. ‘Quan un partit pot alterar mitjançant una llei la funció d’una institució com el Tribunal Constitucional per dirigir-lo contra polítics catalans, s’obre una porta perquè aquestes armes s’utilitzin demà contra qualsevol altre col·lectiu a l’estat espanyol, i això posa en risc tot el sistema democràtic’, ha exposat.

El referèndum, una qüestió europea
Referint-se a Europa, el conseller Romeva ha recordat que nous estats han aparegut, noves iniciatives conjuntes han nascut i que tot ha estat incorporat amb esperit pragmàtic a Europa. També s’ha referit a que avui la relació d’alguns països s’està reconfigurant arran del Brexit, com el cas del Regne Unit i d’Irlanda del Nord, i ha apuntat que els demòcrates coincideixen que el futur d’Europa i dels seus pobles s’ha de definir en base a la llibertat, i no a la imposició. En aquest sentit, ha apuntat que els drets democràtics dels catalans són una qüestió europea perquè és una demanda formulada per ciutadans europeus, el desig majoritari dels quals és simplement poder votar per decidir el seu futur.

Després de finalitzar la conferència, el conseller Romeva s’ha reunit amb Gerry Adams, president del Sinn Féin, qui ha tornat a manifestar el seu suport al procés català. Aquesta n’és la fotografia:

Els objectius del grup de discussió
L’objectiu del grup de discussió sobre Catalunya -el cinquè que es crea a Europa aquesta legislatura- és establir connexions entre els parlamentaris d’Irlanda i de Catalunya, així com també, mantenir els diputats i senadors informats dels debats i esdeveniments que succeeixin en el procés d’autodeterminació de Catalunya i assegurar que els debats sobre el procés català es portin a terme amb les màximes garanties democràtiques.

Aquest grup enforteix les relacions bilaterals entre Irlanda i Catalunya, i facilita i contribueix a la projecció internacional de Catalunya i el seu procés polític. També posa un especial èmfasi en les relacions comercials entre Irlanda i Catalunya. Actualment, hi ha més de 500 empreses a Catalunya que exporten regularment al país.

Un altre dels objectius d’aquest grup de discussió sobre Catalunya és promoure la llengua i la cultura catalanes a Irlanda i potenciar, sobretot, l’ensenyament del català. Actualment, la Universitat de Cork i la National University of Ireland, a Dublín, ofereixen estudis reglats de català i un dels objectius del grup és ampliar l’oferta a d’altres centres.

Grups parlamentaris sobre Catalunya a Europa
La creació d’aquest grup que ha impulsat el parlament irlandès se suma a d’altres iniciatives semblants que s’han succeït en els darrers mesos a Europa. Estònia, Suïssa i Finlàndia compten amb grups parlamentaris per a debatre sobre Catalunya formats per representants dels principals partits polítics, i més recentment, el Parlament de Westminster (Regne Unit) va oficialitzar la creació d’un intergrup que inclou membres de la Cambra dels Comuns i dels Lords de tots els partits polítics.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.