24.11.2025 - 21:40
Rohilat Efrin és la comandant de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ, per les seves sigles en kurd), i també és membre del comandament general de les Forces Democràtiques de Síria (SDF). Efrin es va incorporar a les YPJ el 2013 i va tenir un paper destacat en les operacions contra l’autodenominat Estat Islàmic i en la defensa de totes les regions que constitueixen l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria.
Al llarg dels anys, juntament amb més líders militars, Efrin va encapçalar batalles contra Estat islàmic, com la de l’alliberament de Kobane el 2014. Rohilat Efrin ha assumit responsabilitats de comandament en uns quants fronts del nord i l’est de Síria, com a part de les SDF. Ha encapçalat o supervisat operacions importants a Raqqa, Manbij i Deir ez-Zor (ciutats ocupades per Estat Islàmic).
Després de la caiguda del règim sirià al 8 de desembre de 2024, Efrin va participar en els processos polítics i diplomàtics. Enguany, ha format part de les delegacions oficials de comandaments kurds que s’han reunit amb representants del govern sirià a Damasc per explorar futurs acords polítics i militars.
—Com descriuríeu la relació actual entre l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria i el govern transaccional a Damasc?
—Avui presenciem una etapa crucial en la història de Síria. Aquesta etapa exigeix un alt grau de responsabilitat i una voluntat genuïna de totes les parts per a superar les ferides dels anys passats. La nostra relació amb el govern de transició es basa en el diàleg directe i la recerca de punts en comú sobre els quals construir.
—Les negociacions avancen en un ambient positiu?
—L’atmosfera actual comporta un cert grau de responsabilitat i serietat. Observem una tendència cap a la desescalada i la creació d’un entorn que permeti un enfocament més realista dels problemes pendents. Estem oberts a qualsevol camí i diàleg nacional que garanteixi la unitat de Síria, preservi els drets dels diversos pobles de Síria i prepari el camí per a una pau i seguretat duradores.
—Es parla molt de la possibilitat d’integrar les Forces Democràtiques Sirianes a l’exèrcit sirià. Quina és la posició de les Unitats de Protecció de les Dones sobre aquesta proposta?
—Les Unitats de Protecció de les Dones, com a part integral de les Forces Democràtiques Sirianes, van tenir un paper fonamental en la protecció del país del terrorisme i en la defensa dels civils quan l’estat sirià estava esgotat i era incapaç d’estendre el seu control sobre grans àrees. Per tant, qualsevol discussió sobre la reconstrucció o la reestructuració de la institució militar ha de començar reconeixent els nostres sacrificis i l’experiència adquirida per les combatents durant més d’una dècada d’aquesta guerra contra el terrorisme. No ens oposem a la idea de construir conjuntament noves institucions nacionals, però emfasitzem que aquesta construcció s’ha de basar en una col·laboració equitativa, una visió moderna de l’estat i en principis que reconeguin el paper de les dones en la seguretat, la defensa i la protecció.
—Si acaba havent-hi aquesta integració, les YPJ l’acceptaran?
—La qüestió de la integració és un procés nacional important i altament complex. La nostra acceptació no és ni un rebuig absolut ni una acceptació absoluta, sinó que depèn d’un conjunt de principis clars que s’han de respectar. Exigim garanties escrites i públiques que la nostra singularitat no s’esborrarà, que les dones tindran un lloc clar en la presa de decisions militars i de seguretat, i que els mecanismes organitzatius que hem desenvolupat –que han demostrat el seu èxit i eficàcia– continuaran formant part de qualsevol estructura futura.
—Com es pot garantir la vostra singularitat i independència com a lluitadores que heu viscut una experiència única a la regió? Quin serà el futur de les YPJ?
—Les Unitats de Protecció de les Dones no són una formació purament militar i prou, sinó un projecte intel·lectual i d’alliberament sense precedents a la regió; un projecte per a apoderar les dones amb la voluntat, el poder de decisió i el lideratge per a avançar cap a la democratització del pensament i la societat. Per tant, el futur de les Unitats de Protecció de la Dona ha de reflectir aquesta realitat, ja sigui com a força independent dins una nova estructura o com a part d’una institució nacional que respecti i desenvolupi aquesta experiència sense restringir els seus poders.
—Després de més d’una dècada de lluita, quines són les vostres línies vermelles que no es poden comprometre?
—Les nostres línies vermelles han estat clares i coherents de bon començament. Per una banda, no seria lògic fer marxa enrere en els èxits que les dones han aconseguit amb la sang de milers de màrtirs. Tampoc hi haurà cap vulneració del dret de les dones a l’autoorganització i l’autodefensa com a dret natural, moral i humà. Finalment, és inacceptable tornar a un sistema tancat i centralitzat que reprodueix crisis passades. Rebutgem les solucions de seguretat unilaterals imposades a les nostres regions sense la nostra participació.
—I quins compromisos esteu disposades a assumir per arribar a una solució nacional integral?
—Estem preparades per a assumir amplis compromisos nacionals. Per exemple, participar en un procés polític integral i en la construcció d’un nou exèrcit sirià basat en la professionalitat, el pluralisme i la competència. A més a més, cooperar en els esforços antiterroristes, preservar la unitat del territori sirià i enfortir la confiança entre tots els components del poble sirià.
—La revolució de Rojava és una revolució de les dones, però el paper de les dones al govern de Damasc continua essent limitat. Com es pot aconseguir un equilibri genuí si s’implementa l’acord del 10 de març signat entre el comandant de les SDF, Mazloum Abdi, i el president sirià, Ahmed al Sharaa?
—La revolució de Rojava ha presentat un nou model per al paper de les dones, un model que transcendeix la participació simbòlica i passa a la participació real i líder. Creiem que cap acord futur, incloent-hi l’acord del 10 de març, no pot tenir èxit sense reconèixer aquest model i integrar-lo a les institucions nacionals. Aconseguir l’equilibri no significa imposar una visió sobre una altra, sinó transferir experiències d’èxit al cor de l’estat sirià. Si hi ha voluntat política, les dones sirianes –a Damasc i a més llocs– poden tenir el mateix paper dirigent que han tingut les dones del nord i l’est de Síria aquests darrers anys.
—La pregunta més sensible: hi ha oficials i membres de l’exèrcit sirià acusats d’haver mort dirigents kurdes, ja fossin combatents o polítiques. Com es pot tractar aquesta qüestió en el futur en el marc de la justícia i la reconciliació?
—És un tema molt dolorós i porta ferides que continuen obertes per a moltes famílies i activistes. Creiem que no hi pot haver una veritable reconciliació sense una veritable justícia. Per tant, exigim la formació de comitès independents i imparcials, sota supervisió nacional i internacional si cal, per a investigar totes les violacions comeses contra les dones, ja fossin combatents, polítiques o activistes. El nostre objectiu no és la venjança, sinó descobrir la veritat i garantir que aquests crims no es repeteixin en el futur a Síria. La justícia no és un obstacle per a la pau, sinó una condició fonamental per a aconseguir-la i establir la seguretat.
—Quina és la vostra posició sobre la demanda de lliurar les armes com a condició per a qualsevol acord?
—Les armes que portem no són un mitjà d’influència i dominació, ni s’han utilitzat contra el poble. Més aviat, són eines per a la legítima autodefensa i la defensa de la societat. Qualsevol conversa sobre el lliurament d’armes com a condició prèvia és poc realista i incompatible amb la naturalesa de la situació actual. Emfasitzem que el futur de les armes s’ha de discutir en el marc d’un procés polític integral, amb garanties clares i transparents que es protegiran les dones i la societat de qualsevol amenaça potencial. Certament, estem a favor d’unificar els esforços militars sota un nou paraigua nacional, però no estem a favor d’abolir l’experiència que ha demostrat la seva capacitat per a derrotar el terrorisme i protegir les comunitats quan l’estat era incapaç de fer-ho i descuidava els seus deures de protecció i defensa.
