Roger Bastida guanya el premi Santa Eulàlia amb una “biografia sentimental” del passeig de Gràcia

L’escriptor Roger Bastida (Hospitalet de Llobregat, 1990) ha guanyat el premi de novel·la històrica Santa Eulàlia 2025, coorganitzat per l’editorial Comanegra i Àfora Focus, amb Passeig de Gràcia. Història d’una família. Llicenciat en història de l’art i especialitzat en estils de vida del 1900, Bastida ha posat al servei d’aquest llibre, que segueix tres llinatges que conflueixen a la gran artèria de l’Eixample de Barcelona, tant el seu coneixement de professor d’història de la indumentària com l’experiència aplicada al vestuari de cinema i televisió a l’ECAM i com a assessor històric de sèries audiovisuals —la darrera en què ha participat és Ena, la reina Victòria Eugènia, sobre la princesa britànica que es va casar amb Alfonso XIII.

Autor de tres novel·les fins ara, en la presentació pública del veredicte, que s’ha fet avui divendres, Bastida ha reivindicat les “petites històries amb h minúscula”: “Això em crida l’atenció i em dóna plaer com a escriptor.” Per això, ha volgut situar la seva novel·la ben allunyada de l’ego, de la visceralitat d’una certa narrativa actual, i, alhora, l’ha reivindicada com una obra escrita el 2025, sense limitar-se al model clàssic d’introducció, nus i desenllaç, narrador omniscient, etc., feta de fonts reals, amb cartes i retalls de premsa, receptes de cuina, dietaris i invencions. “No volia fer una novel·la històrica del 1990, l’any que vaig néixer, sinó barrejar gèneres, del periodisme a l’apunt enciclopèdic.”

Reconstruir espais i universos

La seva experiència treballant a la Casa Lleó Morera, quan va ser uns anys visitable, el va fer passar moltes hores en un carrer que uneix la Barcelona vella i Gràcia i que, segons el seu parer, ha substituït en l’imaginari aquella Rambla que havia acumulat tantes pàgines literàries d’escriptors, però que avui “és hostil als barcelonins”.

En l’àmbit audiovisual, l’autor és avesat a treballar amb documents i materials d’època, per la seva feina de “reconstructor d’espais i universos”. Per exemple, a cercar el paper de carta adequat, els segells d’un moment concret o saber si es feien servir codis postals o no. Per això, no ha volgut concentrar-se en les grans dates i fites, sinó a posar la lupa en les persones que van viure al passeig de Gràcia, el bulevard bicentenari que Bastida ha volgut presentar com un retaule històric o un tableau vivant, segons la definició de Fèlix Riera, president d’Àfora Focus.

En aquest “trencadís fet d’històries infinites” s’entrellacen, sense tòpics ni apriorismes polítics, les vides dels marquesos de Castelljussà, representants del vell món nobiliari que té les arrels a la Barcelona vella; els Massanas, burgesos enriquits a Cuba amb el sucre i els esclaus, que representen els nou-rics, i els Farrés, els emigrants del camp a la ciutat per a treballar al servei d’aquests darrers. Arquitectes com Lluís Domènech i Muntaner i Enric Sagnier, polític com el batlle Rius i Taulet i reines com Isabel II i Maria Cristina d’Habsburg conviuen amb aquests personatges inventats, però basats en les famílies reals que van viure en aquesta avinguda fins a mitjan segle XX, quan va passar a ser un espai marcat pels bancs i les entitats financeres i, posteriorment, eix comercial i turístic per excel·lència. En aquest sentit, Alba Cayón, de Comanegra, ha destacat la reflexió política sobre l’ocupació de l’espai que proposa la novel·la, que va més enllà d’una documentació excel·lent, trenca els clixés del gènere i s’allunya de l’acumulació de dates i noms.

Sense protagonismes individuals, Passeig de Gràcia vol ser un recorregut lligat per l’arquitectura, el luxe, la discòrdia i el poder, del segle XIX fins ara. “És una biografia sentimental de tots nosaltres”, emparentada amb “humilitat i a anys llum”, segons ha dit Bastida, amb Vida privada de Josep Maria de Sagarra, Mirall trencat de Mercè Rodoreda i la narrativa de Salvador Espriu.