14.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.11.2025 - 16:00
Els concerts dels grups més cobejats s’han convertit en curses contra rellotge a l’hora de comprar entrades. Les cues digitals són llargues, les plataformes web sovint col·lapsen i molta gent, un cop hi accedeix, es troba amb les més cares, si és que en queden. Aquests dies, ha estat una autèntica bogeria amb els darrers concerts d’Oques Grasses, que ha exhaurit en molt pocs minuts les 56.000 localitats dels dies 9 i 10 d’octubre de 2026.
Ja no queden entrades a la plataforma oficial de la promotora, The Project, a l’espera dels dos concerts més que han anunciat. Mentrestant, la demanda continua essent molt alta. I és en aquesta escletxa on neix el mercat de la revenda d’entrades, en pàgines web o a les xarxes socials. És una pràctica comuna amb els concerts i esdeveniments de més expectació i els venedors es poden fer d’or.
Una de les principals pàgines de compravenda és Viagogo, i aquesta setmana, abans de l’anunci del segon concert, s’hi havien arribat a oferir entrades d’Oques Grasses a pista per un valor de 456 euros. En la plataforma oficial, costaven 49 euros, comptant les despeses de gestió. És un increment del 830%. A TicketSwap, un dels altres portals d’excel·lència, en el moment de fer la consulta no n’hi havia cap de disponible.
El mercat de la revenda cada volta és més actiu, s’ha sofisticat, és difícil de controlar i hi ha gent amb bons coneixements tecnològics que s’hi pot guanyar la vida. El sotsinspector Xavier Salvadó, cap de la Unitat Central de Joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra, adverteix que darrere de la revenda també hi pot haver estafes i pràctiques fraudulentes. Per evitar-ho: “Les entrades s’han d’adquirir sempre en els circuits legals i plataformes autoritzades. Si ho fas fora, pots ser víctima d’estafa o procediments judicials”, detalla a VilaWeb.
La unitat de Salvadó està enfocada en la revenda física d’entrades. Es relaciona amb els dispositius de seguretat ciutadana de la majoria dels concerts i es dedica a perseguir la venda ambulant al voltant dels recintes. La llei de mesures fiscals catalana diu clarament que és prohibida la revenda d’entrades en espais físics no autoritzats per l’organització. Tanmateix, ja fa anys que hi ha molta activitat en la revenda per internet i, de moment, la legislació no és prou clara i els venedors tenen camp per córrer i apujar els preus, tot i que la situació pot canviar aviat. “La revenda en línia continuarà fins que no hi hagi canvis. Si em baso en la norma que tenim a Catalunya, no és il·legal. El que queda prohibit és la venda i revenda en espais físics”, afegeix Salvadó.
Bots i compra en massa d’entrades: com funciona el mercat de la revenda d’entrades a internet?
Amb Oques Grasses, el mercat de la revenda ja treu fum. Els preus en els principals portals, com Viagogo, estan pels núvols i van fluctuant. A les xarxes socials, molts usuaris sospitosos –de nova creació, amb poca activitat, sense fotografia de perfil i amb missatges en castellà– també ofereixen entrades i hi ha molta gent interessada.
El concert de comiat d’Oques Grasses era molt esperat pels seus seguidors, però també ha esdevingut una oportunitat clara perquè determinats individus es facin d’or amb la revenda, com és costum. Com s’ho fan? Molts d’ells tenen uns aliats, els bots –coneguts com a ticket bots o scalper bots–, amb els quals poden adquirir quantitats elevades d’entrades de concert i molts més productes. És una pràctica prohibida per la llei de competència deslleial espanyola.
Els bots són programes automatitzats dissenyats per adquirir localitats a una velocitat per sobre de les capacitats d’una persona. Els sistemes monitoren constantment les pàgines de venda per detectar l’obertura exacta del període de compra, carreguen formularis, eviten les cues digitals i processen pagaments en mil·lisegons. Sovint, operen amb múltiples connexions simultànies per assegurar-se un gran nombre d’entrades abans que la majoria d’usuaris hi puguin accedir. Amb Oques Grasses, la plataforma permetia a un únic usuari de comprar fins a 20 entrades.
Per evitar de ser identificats, utilitzen tècniques com el canvi d’adreces IP o la imitació de navegadors diferents. Tot plegat crea un avantatge clarament injust, motiu pel qual alguns països i plataformes han implantat mesures antifrau i han prohibit explícitament aquestes pràctiques. Un cop s’adquireixen les entrades, n’hi ha prou de publicar-les a les xarxes socials o als portals de revenda. I que els seguidors les vagin comprant.
El sotsinspector Salvadó diu que cal diferenciar clarament el mercat primari del secundari. El primari “és la clàssica venda comissionada”: “Les plataformes que operen en nom dels promotors i venen les entrades. El comprador paga el preu més una comissió de gestió.” El secundari, en canvi, “són empreses que operen com a intermediàries entre venedor i comprador [com Viagogo]”: “És entre particulars. La plataforma cobra una comissió sobre el venedor i al comprador en concepte del servei de gestió.” En el mercat secundari, hi trobareu gent que honestament no pot assistir al concert, però també és el camp de batalla dels qui exerceixen les pràctiques abusives. “No pot ser que els preus acabin triplicant-se en passar d’un mercat a un altre”, considera Salvadó.
Per fer front a la compra en massa, Salvadó creu que s’hauria de limitar molt més el nombre d’entrades que es poden pagar amb una única targeta, que hi hagi més control de les adreces IP o que es demani una identificació nominal. “De solucions, n’hi ha. Hi ha d’haver voluntat”, assenyala. A més, recorda que els estafadors no són els únics que s’enfronten a sancions: les víctimes també han de justificar d’on han tret les entrades.
Com comprar entrades per internet de manera segura?
A l’hora d’adquirir entrades per a concerts, festivals o qualsevol espectacle, l’Agència Catalana de Consum assenyala que és fonamental fer-ho pels canals oficials. L’organisme recomana d’informar-se únicament per les webs i els comptes oficials dels artistes, promotors o venedors autoritzats. Cal desconfiar dels primers resultats dels cercadors d’internet: “Habitualment són anuncis –enllaços patrocinats– que sovint corresponen a plataformes de revenda. Compte, també, amb anuncis que apareixen a les xarxes socials i que poden remetre a venedors no oficials.”
L’organisme diu que no convé precipitar-se davant missatges com ara “tot venut”, perquè potser hi ha uns altres venedors autoritzats amb entrades disponibles. A més, en alguns casos, les organitzacions poden posar més entrades a la venda per cobrir la demanda, com ha passat amb Oques Grasses amb el segon concert, i més, tenint en compte que el grup ha dit que cercarà la manera de poder-se acomiadar de tothom.
Abans de finalitzar la compra, és important llegir atentament les condicions contractuals, que han de ser clares respecte de la ubicació de la localitat, la visibilitat, els canals de lliurament, la possibilitat de cedir l’entrada a tercers i el preu final amb imposts i despeses de gestió inclosos.
Cal tenir present que, en general, les entrades no admeten devolucions, i que cal ser prudent a l’hora de publicar o enviar fotografies de les entrades, atès que unes altres persones podrien utilitzar-les indegudament.
La llei de consum sostenible, l’eina amb què es vol prohibir l’augment dels preus
Per lluitar contra l’augment desmesurat del preu de la revenda d’entrades, el consell de ministres espanyol va aprovar aquest juliol l’avantprojecte de llei de consum sostenible, impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. La norma ha rebut un gran nombre d’al·legacions i encara no és clar quan podrà aprovar-se.
La llei de consum sostenible introdueix mesures concretes per a regular la revenda d’entrades d’espectacles culturals i esportius. La normativa estableix que la revenda no podrà incrementar el preu de les entrades per sobre de la variació de l’IPC des del moment de la compra inicial, amb l’objectiu de frenar les pràctiques especulatives que dificulten l’accés equitatiu a la cultura.
La legislació espanyola ja prohibeix l’ús de bots per a comprar en massa entrades destinades a la revenda, però el govern espanyol considera que amb això no n’hi ha hagut prou, perquè els incentius econòmics generats continuen dificultant l’aplicació efectiva de la norma.
La llei espanyola s’inspira en legislacions similars d’uns altres països europeus. A Bèlgica, una llei de l’any 2013 regula la revenda habitual d’entrades i la provisió de mitjans per a la seva comercialització sense autorització. I a l‘estat francès, el codi penal prohibeix la revenda sense el consentiment exprés de l’organitzador.
El cas de Coldplay, un escàndol recent amb més de 300 afectats
En el món de la revenda, els consumidors s’exposen al risc de ser víctimes d’una estafa. Això va passar l’any 2023 amb el concert que Coldplay va fer a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra van rebre més de cinquanta denúncies per estafa en la revenda d’entrades falses a les xarxes socials. Els estafadors venien la mateixa entrada a unes quantes persones o en falsificaven de reals i en canviaven el dia. La policia va comptabilitzar més de 300 afectats de Catalunya i més indrets del món.
Arran dels indicis que es venien entrades fraudulentes per als concerts de Coldplay, agents dels Mossos es van desplaçar fins a l’Estadi Olímpic Lluís Companys per mirar de localitzar les víctimes, que es van trobar que no podien accedir al recinte.
Un dels estafadors venia les entrades a 110 euros i els Mossos calculen que va recaptar més de 5.700 euros; i l’altre, a 140 euros, amb més de 7.000 euros estafats. Un dels investigats tenia antecedents per fets similars. Durant els concerts de Coldplay, els Mossos també van detenir quatre homes que suplantaven la identitat dels organitzadors del concert i venien entrades falses per a accedir al recinte.
