06.02.2017 - 13:06
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
L’exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat Irene Rigau ha negat que des del seu departament es coaccionés directors d’institut per col·laborar amb la consulta del 9N i obrir els centres educatius: “Hagués estat una contradicció. De cap manera”.
A la seva declaració com a acusada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència amb la consulta, Rigau ha puntualitzat que actuar amb coaccions hagués anat contra l’esperit tranquil i pacífic del 9N.
Ha subratllat que Catalunya té una gran tradició de voluntaris i que “són moltes les coses que es fan a Catalunya a través del voluntariat, i es fan molt bé”, en referència als quals es van encarregar d’impulsar el procés participatiu.
Rigau –que, com Artur Mas i Joana Ortega, solament ha respost preguntes de la seva defensa– ha negat haver rebut cap requeriment que li obligués a dictar algun acte administratiu contrari a la resolució del TC de suspendre el 9N.
Ha assegurat que a cap moment va tenir “consciència de desobeir el TC” amb la continuació del procés participatiu, especialment després que el Govern presentés un recurs de súplica i una sol·licitud d’aclarir informació sobre la suspensió, la qual cosa a la seva entendre afectava a aplicar la resolució.
També ha assegurat que a cap moment va rebre requeriment algun del TC que li advertís de les conseqüències si s’obrien els col·legis.
Rigau ha contraposat aquest fet a quan un secretari judicial sí li va lliurar un requeriment com a diputada en l’actual legislatura vinculat amb la resolució independentista, i ella va preguntar llavors davant el secretari judicial: “Això és el que no van fer el 9N?”.
Ha dit que el 8 de novembre a les 23.43 va rebre un correu de la Fiscalia en la bústia corporativa de la Conselleria en el qual li preguntaven si havia dictat alguna instrucció per escrit, però que en cap cas se li feia cap requeriment sobre la resolució del TC: “Eren solament petició d’informació”.
L’exconsellera ha dit que va actuar a tot moment amb “tranquil·litat de consciència” en escoltar en boca de responsables polítics –com el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy– afirmacions com que la consulta no era res i no tindria cap efecte.
“Entens pefectamente que no estàs contradient cap norma”; que més encara –ha afegit– quan des de la seva conselleria havia vist casos de sentències del TC incomplides pel Govern central.
El seu advocat, Jordi Pina, també li ha preguntat si solament es va votar en instituts, ja que hi ha 556 centres propietat de la Generalitat però va haver-hi 1.317 punts de votació: ella ha respost que, a més dels centres educatius, va haver-hi altres punts de votació, com locals municipals cedits pels ajuntaments.
