Hi ha botigues a Barcelona que són un emblema de la ciutat, no tan sols pels anys que fa que hi són, amb una dedicació i un servei molt especialitzats, sinó perquè gràcies a ser un referent s’han anat consolidant com a part d’un engranatge com a proveïdors de materials per als creadors artesans. És el vincle que pintors i escultors de Barcelona i de fora tenen amb Casa Piera, l’establiment de materials artístics al qual a VilaWeb vam dedicar un reportatge, com a punt neuràlgic per a qui es dedica a l’art. I és el cas de la botiga de teixits Ribes i Casals. Al número 7 del carrer de Roger de Llúria, molt a prop de la plaça d’Urquinaona, aquest comerç ven teixits d’una varietat inigualable. L’estesa de teles i teles estampades, llises, de ratlles, de quadres, de piquets, de tota mida i d’una gran diversitat de materials i colors fa que la frase “si no ho trobes aquí, no ho trobes enlloc”, els dependents la sentin dia sí dia també en aquest establiment, tal com explica el director, Àlex Casals. Ell és nét de qui va fundar aquest imperi del teixit que ara porta la tercera generació. L’acompanyen en la direcció el seu cosí, Ramon Casals el Josep Maria Casals, germà de l’Àlex.

La història de Ribes i Casals comença l’any 1933, quan Joan Casals, l’avi de l’Àlex i en Josep Maria, juntament amb un soci, Joan Ribes, van obrir la botiga al carrer de Pau Claris. Ribes i Casals s’havien conegut treballant en una altra botiga de teixits, i van veure que s’avenien prou bé i es compaginaven en aquest negoci, perquè Joan Ribes feia de viatjant i s’encarregava de les vendes al major, i Joan Casals coneixia bé el negoci al detall, en botiga. La pensada va ser: les fàbriques de teixits de Sabadell i Terrassa els venien a ells allò que no havien venut a majoristes. “La nostra àvia explicava que el primer dia es va vendre tot el lot que els havien portat”, explica Àlex Casals.

Els qui van heretar i continuar el negoci, la segona generació, foren en Josep Maria i en Joan, el pare i l’oncle de l’Àlex, que van obrir una segona botiga, aquesta al número 26 del carrer d’Atocha de Madrid. Era l’època en què s’obrien molts negocis de roba, hi havia un boom dels majoristes de roba com els del carrer de Trafalgar, que venien al major. Ribes i Casals els subministrava els teixits per a confeccionar tota la roba que venien a les botigues.

L’any 2000, la botiga de Barcelona va passar al carrer on és ara, al número 7 de Roger de Llúria. Dues portes d’entrada donen accés a un oceà de teixits que, segons l’època de l’any, se situen més a la vista. Perquè, tal com descriu el codirector de la botiga, “és un negoci molt vinculat a cada estació”. Repassant el calendari, diu: “Comencem al gener, amb les rebaixes, de seguit ja ve carnaval i, a continuació, la primavera. A l’abril tenim molts festivals i és el moment també de la moda flamenca, perquè se celebra la fira d’abril. Després vénen els casaments, les rebaixes d’estiu, al setembre la tornada a l’escola, comença la temporada d’hivern i per Nadal i Cap d’Any, els vestits de festa.” Com passa en els obradors de pastisseria, festes i dates assenyalades marquen què fan sastres i modistes.

Quan encara no s’havia expandit el prêt-à-porter, la gent es feia la roba a casa, amb una màquina de cosir. Revistes com Burda han ajudat moltes modistes, més o menys professionals, a fer totes les peces de roba de la família, a més de les estovalles, les cortines i fins i tot els llençols i coixineres. Això, o donar-ho a fer a una modista que, en un taller o també a casa seva, s’encarregava de prendre les mides i confeccionar, amb les teles que li duien i el model de vestit assenyalat en una revista, allò que volien.

A la botiga de Ribes i Casals han acompanyat moltíssimes decisions de tria d’un estampat o un altre, colors, textures, caients… “Al principi, hi havia un sol dependent per a tota la botiga, i eren els mateixos clients qui es mesuraven el tros que volien i se’l tallaven”, comenta Casals.

Ell fa gairebé trenta anys que hi treballa. Va estudiar administració i direcció d’empreses (ADE) pensant ja en la continuïtat del negoci familiar, on va començar com a venedor. “De petit, recordo que veníem a recollir el pare, i de més gran, als estius, alguns dies ja venia a estar-m’hi”, explica l’Àlex. Haver començat de baix de tot li ha donat un coneixement molt gran de què cerca la clientela. “Això no es pot portar només des d’un despatx, has de trepitjar el terra per conèixer aquest negoci, has de tenir el contacte amb el client i amb tot l’equip de venedors”, afegeix. “Moltes oportunitats te les aporta el client, perquè la roba que nosaltres tenim és útil per a moltes coses i són els clients els creadors que saben donar a cada teixit el que busquen”, diu. Per això l’Àlex expressa que “és un orgull formar part d’una comunitat que és molt creativa en aquesta ciutat”. “A partir d’un teixit, aconsegueixen fer coses magnífiques. Nosaltres donem les eines perquè, amb la seva creativitat, ho facin.”

I, bàsicament, els teixits de Ribes i Casals es distribueixen en tres àmbits o destinacions: la confecció de roba, la decoració i els espectacles. “Barcelona ha esdevingut una ciutat importantíssima quant a espectacles, això ho hem notat”, comenta. A la botiga despatxen roba per als vestits dels actors, els decorats i l’ambientació i, fins i tot, els telons de l’escenari.

Dins la confecció de roba, tenen teles i estampats per a peces de roba infantil, per a vestimenta de cada dia d’adults, i per a confeccionar vestits de festa o de grans celebracions, com són les bodes. “La roba feta a mida resulta molt més elegant. A la botiga ens han vingut a ensenyar vestits espectaculars”, destaca Àlex Casals. Ell confessa que vendre li agrada molt. “M’agrada estar de cara al públic, parlar de tu a tu amb la gent. T’expliquen el seu projecte i els entens, els aconselles, els dónes una solució. Els clients posen un tros del seu secret aquí, i t’ensenyen les fotos dels vestits de carnaval que es van fer, per exemple.”

En tots els anys que fa que hi treballa, ha seguit de ben a prop l’evolució del mercat. Des d’aquella gran dedicació, antigament, d’àvies, mares i filles, que anaven juntes a la botiga a seleccionar les teles per al que es volguessin fer, algunes de les quals encara hi continuen anant a comprar, ara aquell temps i aquella predisposició ha aterrat també en molta gent que s’ha afeccionat a fer-se les coses ella mateixa. “Hi ha creadores que venen els seus vestits per Instagram. I tot això és una gran oportunitat per a nosaltres, per això estem atents, amb els ulls ben oberts, i escoltem el nostre equip de dependents.” Alhora, cada dependent s’encarrega de suggerir a la clientela allò que més li convé per a la funció que espera.

L’ambient a la botiga és molt familiar. Això també va servir perquè l’Àlex Casals, com a tercera generació, s’hi sentís identificat i ben a gust. “Els valors de l’empresa m’agraden, valors com el respecte a la gent, tant als clients com als treballadors. N’hi ha que han estat tota la vida amb nosaltres i alguns són matrimoni o germans. Nosaltres valorem que la gent estigui temps aquí perquè creem professionals.” És clar que també admet que un negoci així “és molt sacrificat i implica molta responsabilitat”.

Roba de llar feta per ells a mida

Ja fa una desena d’anys que, a més de vendre la matèria tèxtil perquè la gent es faci els vestits i la roba de la llar, van començar a confeccionar a mida cortines i estovalles i a entapissar elements de la llar. “Com a especialistes que som de teixit, ja tenim un prestigi, al qual ara afegim un bon servei en aquesta confecció que deixem col·locada a les cases”, argumenta Àlex Casals. El fet d’estar molt ben introduïts en el ram del tèxtil els permet de treballar amb preus molt competitius amb la matèria primera. Hi afegeixen la feina de confeccionar que, gràcies al fet que un dels treballadors ja provenia del món de la confecció, han pogut crear un bon equip amb un protocol de treball propi.

A la planta de sota la botiga, hi ha l’espai de merceria on venen tot allò que cal per a cosir, complements, agulles, tisores, fils, cintes, fins i tot màquines de cosir. En aquest mateix pis tenen l’exposició de tot allò que ells confeccionen a mida per a la llar i també el paper pintat per a decorar les parets. Tot això ha significat un pas endavant molt important en l’evolució del negoci. Ara Ribes i Casals és una de les cases patrocinadores de la fira de decoració de la llar Casa Decor que es fa a Madrid.

Quan Àlex Casals viatja pel món, li agrada fixar-se en la mena de botigues de les quals podria aprendre, però com la seva a Barcelona no n’hi ha gaires. La confiança amb els dependents que són veritables assessors que coneixen bé les característiques de tots els teixits que tenen, i la gran oferta per a triar allò que hom cerca han estat còmplices de la longevitat d’aquesta botiga.

A l’empresa Ribes i Casals treballen cent vuitanta persones. Només a Barcelona, son seixanta-cinc, distribuïdes entre la botiga, que és la central de totes les que tenen, els despatxos, el departament de compres, recursos humans, magatzem i els encarregats de la botiga en línia. Les vendes per internet amplifiquen les que ja es fan en les cinc botigues que tenen a tot l’estat espanyol. A banda de la de Barcelona i la de Madrid, en tenen una Palma i una altra a Sevilla. I, encara que totes són de teixits i materials per a la confecció, cadascuna té la seva especialització. “Les de Barcelona i Madrid despatxen de tot i estan molt ben assentades a cada ciutat. La de Sevilla té un gran fort en roba de vestits de flamenc. La de Palma despunta molt en decoració perquè a l’illa es crea molt d’habitatge nou, i a Màlaga es ven una mica de tot”, explica Casals. Quant a la venda en línia, diu: Sobretot hi compren moltes persones que ja coneixen el producte. El 90% de les vendes es fan a l’estat, però també arriben encàrrecs de França, Portugal i altres llocs d’Europa, del Japó i dels Estats Units”, diu.

Dels milers de referències que poden arribar a tenir, el que més es ven són els teixits més bàsics. Les bosses de ratlles negres sobre marró i el nom de Ribes i Casals han esdevingut també un símbol, perquè és un disseny que l’empresa ha sabut mantenir sempre. Ara fa tres anys, el 2023, amb motiu del norantè aniversari de la botiga, van crear un model de roba imitant el tradicional, que sempre ha estat de plàstic.

A set anys de celebrar el centenari, ja es pot dir que d’aquesta botiga han sortit les teles de vestits de tres generacions, pel cap baix, en mans “de grans artistes, senyores, que ho sabien cosir tot i que mereixen un reconeixement”, com diu Àlex Casals. Recorda moments ben especials, com quan les núvies han portat el seu vestit per ensenyar-lo al dependent que els va vendre la roba per fer-lo. “Quan algú t’explica el valor d’allò que està fet per ella mateixa o per algú que estima, aquest amor queda per sempre en aquella peça de roba”, expressa. Aquesta estima a la roba que s’ha fet fer algú a mida i de la qual ha viscut el procés de creació és el que fa difícil desprendre’s de certes peces de vestir, en què cada puntada de fil s’ha fet a mà, amb el batec i la il·lusió directes del cor.