05.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.11.2025 - 22:48
Aquest dissabte, la televisió d’À Punt estrena un programa que es titula El retrovisor, presentat per Josep Ramon Lluch, que va presentar programes com Parle vostè, calle vostè o Carta blanca a Canal 9 els anys noranta del segle passat. El retrovisor és un intent de traure profit de l’arxiu audiovisual de Canal Nou i recuperar certs personatges que van tenir una certa popularitat en una època sense xarxes socials. Furgar en l’arxiu també és el que fa la televisió pública quan rescata corregudes de bous de fa trenta anys. D’una banda, acontenta les exigències de Vox, i d’una altra, les utilitza per tapar qüestions de l’actualitat de les quals el Consell no vol que s’informe, com ara la manifestació contra Carlos Mazón del 25 d’octubre.
Però la direcció d’À Punt no tan sols mira al passat en la programació, sinó també en l’estructura i l’organització de la casa. Ahir el consell d’administració de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA (CACVSA) va ajornar l’aprovació de la nova relació de llocs de treball (RLT) que era vigent d’ençà del 2017, quan es van crear els mitjans públics. És una RLT que s’ha negociat amb els sindicats, però no hi ha hagut un acord. Per tant, si no s’obri un nou període de negociació, s’aprovarà tal com l’ha dissenyada l’òrgan de direcció de l’ens. El pas següent serà presentar-la a la Conselleria d’Hisenda perquè Funció Pública hi done el vist-i-plau i l’aprove. En acabat, l’aplicació no és immediata i automàtica, sinó que la direcció haurà d’anar prenent les decisions en cada cas.
A grans trets, i en general, la relació de llocs de feina perevista no aporta canvis substancials respecte de la primera. Es manté la massa salarial, s’amortitzen 29 places i se’n creen 31, per tant, hi haurà dos treballadors més. La diferència es troba en una lectura acurada dels moviments que es fan, en les categories que s’amortitzen i en les que es creen. I això té diverses lectures.
Falta de compromís amb la llengua
Una d’aquestes lectures és la falta de compromís amb la llengua que demostra la direcció. La castellanització progressiva és un fet d’ençà que s’han augmentat les hores d’emissió de productes en castellà. Ara va al cor de la producció pròpia i dels informatius. De dotze assessors lingüístics, passarà a tenir-ne sis. Aquesta tisorada a la meitat es fa fent desaparèixer els dos tècnics lingüístics que ara hi ha, i quatre assessors dels deu. El resultat sobre la qualitat del català que es podrà llegir a les xarxes o se sentirà a la ràdio i a la televisió pot ser demolidor. Algunes treballadores que ocupen aquests llocs que saben que desapareixeran han fet públic a les xarxes socials el seu malestar.
Desapareix la plaça de cap de meteorologia
Una altra lectura té una clau política claríssima, i té a veure amb la cobertura de la gota freda i, més en concret, amb els anuncis que el departament de meteorologia va fer molts dies abans del 29 d’octubre. Entre més previsions, l’actual cap de meteorologia, Victòria Rosselló, va enviar, el divendres abans, un missatge als directius de la casa anunciant què venia perquè tinguessen la capacitat de preparar els equips per a fer-ne la cobertura. El dia 29 i els següents es va veure que aquest avís va servir perquè À Punt donàs el servei públic que s’esperava.
El mateix dia de la gota freda, Rosselló va fer unes quantes intervencions tant a la televisió com a la ràdio demanant prudència a la població i explicant, per exemple, que l’avís roig volia dir perill imminent per a la gent. Els dies següents, Rosselló va lamentar el resultat en víctimes mortals d’aquella catàstrofe i que no s’haguessen pres les mesures preventives amb tanta informació com es tenia.
El resultat de tot això és que en la nova RLT s’elimina el càrrec de cap de meteorologia. Es crea una plaça més de meteoròleg, amb la qual cosa és probable que Rosselló la puga ocupar.
Retallada dràstica en web i xarxes
Un altre departament que notarà la retallada de personal amb la nova RLT és el de web i xarxes. Els treballadors denuncien que, aquest darrer any, ja s’ha perdut un 30% de treballadors, sis persones, entre els que han marxat i els que la direcció ha recol·locat en la televisió. Ara s’amortitzaran dos dels quatre llocs d’edició web i un dels redactors.
Tant l’eliminació de la cap de meteorologia com la del personal de web i xarxes entronca amb el retorn al passat en la concepció de la principal empresa de comunicació del País Valencià. À Punt va nàixer el 2018 en un moment en què el consum de televisió lineal per TDT anava a la baixa. Se sabia que era molt complicat repescar l’audiència que pogués quedar de l’antiga Canal 9, tancada abruptament el novembre del 2013. Per tot això, el projecte d’Empar Marco dissenyava un mitjà que anava més enllà d’una televisió i una ràdio subsidiària, i era un sistema de finestres per a anar a trobar el públic allà on és. Sense perdre de vista la televisió convencional, es va concebre la web i les xarxes com una extensió informativa. Instagram, Twitter –ara X–, TikTok… tot de llocs on trobar gent disposada a consumir la informació adaptada als nous llenguatges. Així, es va assolir la fita de prop de 200.000 seguidors a Instagram, cosa que el converteix en el tercer canal autonòmic amb més seguidors en el canal genèric, i el segon, darrere de 3Cat, en el perfil de notícies, amb més de 180.000 seguidors.
A desgrat d’aquestes dades i d’altres –com, per exemple, que el dia 25, quan la televisió retransmetia els bous de fa trenta anys, la web i les xarxes van cobrir a bastament la manifestació pel primer aniversari de la gota freda–, la direcció d’informatius ha decidit de prescindir de bona part de l’equip que hi treballa i desviar recursos a la televisió. Els índexs d’audiència de la televisió en TDT no remunten i són extremadament baixos. El fet d’incorporar dos operadors de càmera i un operador d’equips no faran augmentar aquesta audiència.
Fossilització de la direcció d’informatius
Un dels motius que poden explicar aquest tomb cap al passat el troben en el perfil del cap d’informatius, Josep Magraner. Una redactora de la casa va definir la manera com treballa la informació: “És com si s’hagués congelat el novembre del 2013 i ara l’haguessen col·locat de nou en la direcció. Un fòssil que té les mateixes idees que fa més de deu anys.” Idees com ara obrir l’informatiu del migdia amb una peça sobre la grip aviària quan es negocia el relleu de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat.
Una direcció innecessària per a la ràdio
Entre les noves places que s’incorporen a la RLT d’À Punt, hi ha més personal en el departament jurídic i de recursos humans, i es creen la direcció i la subdirecció de la ràdio que fins ara no existien. Fonts del comitè d’empresa expliquen que, tret dels informatius, tota la producció de la ràdio està externalitzada, fins i tot els esports. Per tant, més que una direcció i una subdirecció, cal una coordinació entre la casa i les empreses productores, una tasca que ja es fa en el departament de programes.
Les mateixes fonts del comitè d’empresa expliquen que no entenen com és que s’ha corregut tant a fer aquesta nova RLT sense haver presentat un pla estratègic, ni el nou contracte-programa, que són les bases sobre les quals estructurar el funcionament de la casa, i que permeten de veure les necessitats de la plantilla.
Protestes
L’endemà mateix de la manifestació per a demanar la dimissió de Carlos Mazón, una treballadora de la casa, Cèlia Cerezo, de xarxes, va fer un piulet en què lamentava aquell fet i es mostrava dolguda i avergonyida. Desenes de treballadors de la casa es van afegir a la protesta amb l’etiqueta #LaPlantillad’APuntNoCalla. La plaça d’editora web que ocupa Cerezo és una de les que seran amortitzades.
La desaparició de llocs de feina, tant en les xarxes com en el departament lingüístic, i la deriva en la programació han fet que els treballadors comencen a preparar mobilitzacions. Cada divendres, a partir de demà, faran una concentració a l’exterior dels centres de treball, tant a Burjassot com a Alacant i Castelló, ho han anomenat “divendres negres”.
