Restriccions, sembra de núvols i vaixells cisterna: la sequera s’acarnissa amb la Mediterrània

  • Les mesures contra l'escassetat d'aigua s'han generalitzat a mesura que es buiden els embassaments

VilaWeb
Vista de l'antic pont a l'embassament de Guadalteba, a Andalusia (fotografia: EFE/ Daniel Pérez).
Alexandre Solano
07.02.2024 - 21:40
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La sequera es perpetua, amb un dèficit de pluja que no cessa d’intensificar-se i sense cap canvi de tendència previst. Tot amb tot, no és ni de bon tros l’únic territori que ha de suportar els estralls de la sequera. De fet, és un problema generalitzat a bona part de la Mediterrània.

Aquestes darreres setmanes s’han multiplicat les mesures per a encarar l’escassetat d’aigua. Al Principat hi ha 239 municipis en fase d’emergència i s’estudien mesures extraordinàries com ara dur aigua dessalinitzada de Sagunt. A Catalunya Nord, els aqüífers es troben en un nivell freàtic molt baix, hi ha cinc localitats de la Fenolleda i el Conflent que s’han de proveir amb tancs i aigua embotellada i s’han renovat si més no fins a l’abril les restriccions que prohibeixen de regar els horts. A les Illes, la major part dels municipis són en fase de pre-emergència, llevat de Formentera, que es troba en alerta, tot i que ara com ara no es preveu que hi hagi restriccions. Els embassaments del País Valencià es troben relativament millor, tret dels que formen part de la conca hidrogràfica del Segura, és a dir, la zona del Baix Segura i el Vinalopó, que es preveu que aquest mes entrin en fase d’emergència i que hi hagi un augment de les restriccions.

L’Observatori Europeu de la Sequera (EDORA) mostra que la situació de sequera és generalitzada a la Mediterrània occidental, i l’indicador revela que les àrees més afectades són la conca del riu Segura, les Illes Balears, Sicília, Sardenya i el nord d’Àfrica. L’indicador no solament mesura l’escassetat d’aigua, sinó que va més enllà i inclou els efectes sobre la fauna i la flora, les terres de conreu, el perill d’incendi i l’aridesa del sòl.

Unes mesures mai vistes

El Principat no és pas l’únic territori que ha proposat mesures com ara dur aigua amb vaixell. De fet, Andalusia ja ha anunciat un acord amb el govern murcià de portar amb vaixells cisterna aigua dessalinitzada d’una planta de Cartagena a Màlaga i més ciutats. També s’havia proposat de portar aigua de Portugal i en alguns indrets ja s’ha abaixat la pressió de l’aigua durant la nit. Els embassaments de les demarcacions andaluses de Guadalete-Barbate (14,6%) i la Mediterrània andalusa (18,2%), a més de la del Segura (18,1%), es troben en un nivell semblant al del sistema català del Ter-Llobregat (15,7%).

El president andalús, Juanma Moreno, s’ha reunit amb responsables de la Comissió Europea per demanar l’activació del Fons de Solidaritat de la UE per situació de catàstrofe natural per la sequera, una petició que correspon de fer-la al govern espanyol. A l’Algarve, el govern en funcions de Portugal ha ordenat de retallar la quantitat utilitzada en el reg de les terres de conreu i en entorns urbans, inclosos els hotels i camps de golf. “Els embassaments de l’Algarve es troben en els nivells més baixos que s’hagin vist mai. Si no es fes res en relació amb la moderació quant al consum, arribaríem a final del 2024 sense aigua per al subministrament públic”, va declarar el ministre de Medi de Portugal, Duarte Cordeiro. Els embassaments d’aquesta regió es troben al 25% de mitjana de capacitat, però n’hi ha que es troben entre el 8% i el 15%. Així mateix, el govern d’Extremadura ha proposat de fer un transvasament del Tejo al Guadiana per a pal·liar l’escassetat d’aigua del regadiu.

Dessaladora de Sagunt (fotografia: Efe / Manuel Bruque
Dessaladora de Sagunt (fotografia: Efe / Manuel Bruque).

A l’illa Sicília la situació també és extremadament crítica. En la mateixa línia que el govern andalús, Luca Sammartino, ministre d’Agricultura sicilià, ha demanat que es declari un estat de calamitat natural per l’emergència per sequera. A tota l’illa, la segona meitat del 2023 va ser la més eixuta en més d’un segle, els nivells dels embassaments no arriben als llindars mínims. La crisi afecta de ple els agricultors i, particularment, els ramaders, amb l’absència de farratge verd per al bestiar.

A Sardenya, els embassaments són en els nivells més baixos en vint-i-cinc anys, i ja s’hi apliquen quotes de reg, amb una prohibició absoluta de regadiu al districte de Posada. En el cas de la península itàlica, a l’Úmbria Central, el llac Trasimè és al nivell mínim d’aquests darrers cinquanta anys. Als Apenins meridionals hi ha una absència dramàtica de neu, i s’ha passat de setanta-cinc centímetres ara fa un any a zero. No hi ha hagut cap nevada forta aquests darrers mesos i les preses es troben al 35% de la capacitat.

Crisi al Magrib i la sembra de núvols

La sequera també afecta de ple d’ençà de fa anys el nord d’Àfrica. A Algèria, el Marroc i Tunis s’han hagut d’aplicar dures mesures, en un període en què es combina la falta de pluja i unes temperatures més de primavera més que no pas d’hivern.

És el tercer any consecutiu de sequera, que ha dut els tres estats a haver d’augmentar les importacions de blat i dependre del que arriba de la mar Negra, és a dir, d’Ucraïna i Rússia. Solament a Algèria es preveu que la collita de cereal caigui enguany d’un 35%-40%.

El Marroc ha decidit de tancar uns quants dies per setmana els banys públics i aplicar restriccions per a fer servir aigua potable en camps de golf, en la neteja de carrers o en el regatge d’espais verds i jardins. En algunes zones del país s’han prohibit uns certs conreus, com ara les síndries, que es considera que han de menester massa aigua. Força embassaments es troben en mínims històrics; la mitjana és del 23% i alguns són secs, amb uns efectes devastadors. En relació amb això, algunes regions, com la de Casablanca, ja fa sis anys que tenen una secada excepcional, els pous s’ha assecat i els pagesos es troben forçats a excavar fins a quatre-cents metres sense la garantia de trobar prou aigua. Tunísia ha aplicat un sistema de quotes i ha prohibit de fer servir aigua potable per a ús agrícola fins el 30 de setembre. És el quart any de sequera greu al país.

Els governs de tots tres estats han impulsat plans per a dependre menys de la pluja. El Marroc construirà noves preses i preveu de construir vuit noves plantes dessalinitzadores alimentades amb energies renovables, un procés de creació de plantes dessalinitzadores pels quals també opten Algèria i Tunísia. A més, una de les mesures del govern marroquí ha estat d’implantar una tècnica per a bombardar els núvols amb substàncies com el iodur de plata o el gel sec, que originen la condensació dels núvols, amb l’objectiu d’augmentar les precipitacions. Segons les autoritats, la sembra de núvols ha fet augmentar entre un 14% i un 17% la pluja, gràcies a vint-i-dues operacions. Hi ha la voluntat d’estendre-ho a més regions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any