El desafiament forense d’identificar les víctimes de la tragèdia de Cap d’Any a Suïssa

Les autoritats suïsses ja han avisat que no serà fàcil d’identificar a qui corresponen les restes de les víctimes de l’incendi al bar de l’estació d’esquí de Crans-Montana, la nit de Cap d’Any. Hi ha una quarantena de morts i uns 115 ferits, però molts familiars i amics de les víctimes encara no saben del cert si els seus éssers estimats es troben entre els morts o entre els ferits per l’estat dels cossos, que en dificulta les identificacions. Molts d’ells s’han posat en contacte amb els mitjans de comunicació demanant testimonis que els ajudin a aclarir què va passar amb els amics o familiars.

Segons els especialistes, la carbonització causada pel foc fa impossible la identificació visual. “Quan hi ha víctimes mortals en un incendi, és un veritable desafiament medicolegal, perquè l’estat dels cadàvers no permet el reconeixement visual”, ha explicat Emmanuel Margueritte, metge forense, al canal BFM. En aquesta mena de situacions, els cossos tampoc no són presentables a les famílies per a facilitar-ne la identificació.

Amb aquesta dificultat, s’activa un protocol internacional d’Interpol que estableix un procediment molt precís. El dispositiu inclou equips mèdics, policies judicials i unitats especialitzades en la identificació de víctimes de catàstrofes. En l’àmbit medicolegal, els cossos passen per unes quantes fases: primer, el metge forense examina les causes de la mort; després, un odontòleg en revisa la dentadura amb l’objectiu d’obtenir possibles elements d’identificació.

Els límits de la identificació dental

En una desgràcia com la de l’incendi de Suïssa, la identificació dental pot tenir un abast limitat. Es tracta majoritàriament de víctimes joves, amb dents sanes o amb lesions molt comunes, com ara càries, que no sempre permeten una identificació clara. Per això, l’ADN esdevé un element clau. Els cossos se sotmeten a proves genètiques que permeten una identificació fiable, però el procés és lent i requereix comparacions rigoroses.

Paral·lelament, els investigadors recullen les anomenades dades ante mortem de les famílies, com ara testimonis i mostres d’ADN, per a poder-les confrontar amb les dades obtingudes dels cadàvers. La identificació final només es valida en una comissió específica, presidida pel fiscal responsable de la investigació, que és l’única instància autoritzada a expedir els certificats de defunció.

Les autoritats també han recordat que algunes persones ferides, que es troben en estat greu o en coma, no poden ser identificades formalment fins que no recuperin la capacitat de declarar. Això allarga encara més el procés i impedeix, de moment, de comunicar-ne oficialment la identitat.

Tot i l’angoixa de les famílies, els especialistes insisteixen que aquest temps és imprescindible per a evitar una identificació errònia, que encara faria més mal.