25.05.2025 - 21:40
The Washington Post · Samantha Schmidt
El seu portal de notícies acabava de revelar detalls sobre els suposats acords del president salvadorenc, Nayib Bukele, amb les bandes del país. Ara, tres periodistes s’enfrontaven a una decisió que feia temps que temien.
El Faro és el principal mitjà d’investigació independent d’El Salvador. L’equip havia rebut informació que el govern de Bukele, com més va més autoritari, podia preparar ordres de detenció contra set dels seus periodistes. Quatre dels quals ja havien abandonat El Salvador. Carlos Barrera, Efren Lemus i Víctor Peña encara hi eren. Restar-hi més temps significava arriscar-se a ser detinguts. Anar-se’n volia dir arriscar-se a ser detinguts a la frontera.
Un matí d’aquest mes, van optar per la segona opció. El trio va conduir fins a la frontera amb Guatemala, van mostrar els documents a les autoritats migratòries i els van permetre de passar. “Encara no sabem on som”, va explicar Lemus, de quaranta-cinc anys, al Washington Post hores més tard. No estaven segurs de quan o fins i tot si mai podrien tornar a informar amb garanties al seu país.
Les acusacions contra els periodistes poden incloure apologia del delicte i associació il·lícita, segons que va informar El Faro. Les ordres de detenció, si s’emetessin, serien les primeres en dècades que perseguirien periodistes per la seva feina, segons el mitjà, “l’atac estatal més frontal contra la llibertat de premsa a El Salvador d’ençà que Bukele va arribar al poder el 2019”.
“Entrevistar un membre d’una banda no em converteix en un criminal”, diu Peña. “Igual que entrevistar un papa no em converteix en un sant, i entrevistar un polític corrupte no em converteix en corrupte. La nostra feina és fer aquestes entrevistes.” L’Associació de Periodistes d’El Salvador i més organitzacions es van presentar a la fiscalia el 6 de maig per demanar informació sobre possibles ordres de detenció contra el personal d’El Faro. Encara no han rebut cap resposta.
Andrés Guzmán, comissionat presidencial de Bukele per als Drets Humans i la Llibertat d’Expressió, va explicar al Post que “no tenia ni idea” si existien ordres de detenció contra els periodistes. Va dir que els periodistes a El Salvador podien dir allò que volguessin, “incloses mentides”. “Aquí ningú no es troba en perill, excepte els qui cometen delictes”, va dir Guzmán. “Si qualsevol persona, periodista o no, comet un delicte a El Salvador… n’ha de pagar les conseqüències.”
Bukele s’ha convertit en el dirigent més popular de l’Amèrica Llatina gràcies a haver empresonat 85.000 homes, la major part, joves, i haver fet més segur el país plegat de bandes, però també ha trepitjat garanties processals i més drets. Ara, envalentit per la seva estreta aliança amb el president Donald Trump, Bukele sembla que intensifica la repressió contra la dissidència, segons que diuen analistes i defensors dels drets humans.
Bukele ha modificat la constitució per controlar la presidència més enllà de l’únic mandat que li era permès, ha consolidat el poder a l’executiu i ha desmantellat les institucions democràtiques per crear un estat de partit únic de facto. Segons el fundador d’El Faro, Carlos Dada, els mitjans independents “són entre els pocs que resten per a contrarestar el relat de la dictadura”.
D’ençà que va arribar al poder el 2019, aquest ex-batlle mil·lennista de San Salvador ha assetjat i vigilat periodistes i defensors dels drets humans. Molts han fugit; ara fa dos anys, El Faro va traslladar els seus negocis i operacions legals a Costa Rica.
Quan els responsables d’unes quantes empreses d’autobusos es van negar aquest mes a complir l’ordre de Bukele d’oferir viatges de franc durant una setmana, va ordenar que se’n detinguessin uns quants. Un dels quals es va morir sota custòdia. I després d’haver aplegat centenars de manifestants davant la casa de Bukele dilluns per protestar contra un desnonament, va acusar les ONG d’haver manipulat els ciutadans i va proposar una llei de “agents estrangers” per imposar un impost del 30% sobre totes les contribucions a ONG, emmirallant-se amb lleis de Nicaragua i més règims autoritaris per a silenciar la societat civil.
Les amenaces contra El Faro mostren que Bukele ja no prova de ser “discret” en els seus atacs i la censura contra els mitjans, diu Juan Pappier, director adjunt per a les Amèriques de Human Rights Watch. “El principal mitjà d’investigació d’El Salvador et diu que no pot tenir els seus periodistes al país. És un punt d’inflexió.”
Bukele, que es defineix com “el dictador més ben parit del món”, s’ha convertit en un soci clau en l’intent de Trump d’executar deportacions en massa. L’administració Trump va enviar al març uns dos-cents seixanta immigrants –la majoria veneçolans– a la presó més gran d’El Salvador. Trump, que ha rebut Bukele al despatx oval, l’ha elogiat com “un president collonut” i ha aplaudit les seves polítiques de mà dura.
Bukele continua essent popular entre els salvadorencs. Però El Faro ha publicat proves convincents que, segons Lemus, “la seva ascensió al poder polític va anar de bracet amb organitzacions criminals”. Dos caps de la banda Revolucionarios del 18 han dit a El Faro que el partit polític de Bukele havia pagat un quart de milió de dòlars a les bandes durant la seva campanya per a batlle el 2014 en canvi d’ajuda per a aconseguir vots en les comunitats que controlaven.
Com a president, segons aquests caps, les bandes van acordar d’ajudar a millorar les xifres d’homicidis, en part ocultant els cadàvers de les víctimes. El Faro fa anys que informa sobre aquests pactes, però és la primera vegada que els caps de les bandes ho reconeixen davant les càmeres. Veure’ls i sentir-los parlar-ne en vídeo, diu Dada, “canvia la conversa”.
Alguns periodistes d’El Faro, preocupats per la seva seguretat, informen com més va més fora del país. Lemus ja se n’ha anat almenys tres vegades. Ha estat amenaçat per bandes i càrtels, i vigilat pel govern amb el programa espai Pegasus. Però aquesta vegada, diu, no tenia intenció d’anar-se’n.
Abans de publicar les entrevistes en vídeo aquest mes, ell i els seus col·legues van abandonar casa seva per precaució. Funcionaris del govern de Bukele van començar a atacar-los públicament. Lemus va deixar de sortir al carrer amb la seva filla. Peña va mantenir la seva filla de quatre anys a casa, sense anar a escola. Els periodistes gairebé no dormien.
Barrera tenia previst de viatjar als Països Baixos per recollir un premi de World Press Photo. Però temia què li podria passar a la frontera, i l’equip no volia que hi anés tot sol. De manera que van viatjar tots junts, acompanyats per col·legues de l’associació de premsa del país.
Lemus es va esforçar per explicar el viatge a la seva filla. Li va dir que la seva feina li exigia dir la veritat, però que de vegades això tenia conseqüències. “I una d’aquestes conseqüències és que el seu pare no serà amb ella durant uns quants dies”, diu. Travessar la frontera també revelaria si hi havia cap mena de restricció de viatge. “Una de les maneres de demostrar les amenaces és mostrar les nostres cares”, va dir Peña.
El grup es va llevar a les 5.30 del matí del 7 de maig i va conduir durant dues hores fins a la frontera amb Guatemala. A Peña li va recordar un viatge fet fa uns anys en direcció contrària. Acompanyava un fiscal que temia ser detingut a Guatemala. Ara eren ells els que fugien. “És com un atac molt silenciós”, diu. “Aquesta por que et fa dubtar de si has de sortir a cobrir una notícia.”
Per a un fotògraf, marxar del país vol dir perdre’s moltes històries. A El Salvador, diu, “si no hi ets, et perds deu històries”. Ara, diu Lemus, “l’única cosa que tenim clara és que hem de continuar fent la nostra feina. És un moment per a avaluar com podem continuar fent-la”.
Poc després de travessar la frontera cap a Guatemala, Lemus va rebre un missatge d’un col·lega. Un esborrany ja es podia revisar. Aquella nit, Lemus va arribar a l’hotel i es va posar a treballar.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
