El gener del 2025 tancava l’única xurreria de Vic, tot un símbol de la capital d’Osona amb més de cent cinquanta anys d’història, a causa de la falta de relleu generacional. Però, per sort, tan sols un any després els germans Daniel i Adán López van obrir La Xurre by Plan B, en un local a tocar de l’Hospital de Vic. Volien recuperar la tradició de menjar xurros. L’èxit ha estat tan gran, que ja preveuen d’ampliar el negoci i posar en marxa una furgoteca cada dimarts i dissabte al mercat de Vic.

Però no sols a la capital d’Osona es recupera aquesta tradició: a Artés, al Bages, el jove emprenedor Ernest Aymerich Montañola, de vint-i-dos anys, ha inaugurat l’Artesenca, una xurreria ambulant que recupera una activitat que feia més de trenta anys que havia desaparegut al poble.

“El xurro és història: de petit, tothom ha menjat xurros amb xocolata, però a Vic es començava a perdre el costum de quedar amb la família o els amics per menjar-ne, i nosaltres ho hem volgut mantenir”, explica Adán López.

La Xurre obre de dilluns a divendres i asseguren que el local cada dia és ple. L’emplaçament, a tocar de l’Hospital de Vic, diuen que ha estat un encert. “Hi vénen moltes famílies: menjar o regalar xurros és una mostra d’estimació”, destaca Daniel López. De moment, l’equip és format per quatre persones, però l’èxit és tan gran que preveuen d’obrir també durant els caps de setmana a partir del setembre. Tenen clar que aviat hauran d’ampliar personal, amb l’obertura de la furgoteca que volen posar al mercat de Vic.

Trenta anys sense xurreria

Però Vic no és l’únic exemple de recuperació. A Artés, al Bages, el jove emprenedor Ernest Aymerich Montañola ha inaugurat l’Artesenca, una xurreria ambulant que posa fi a més de tres dècades sense xurros al poble. Confessa que, malgrat que molta gent no li ho recomanava, va decidir d’anar a contracorrent perquè estava convençut que el xurro és un producte tradicional que es ven molt: “És veritat que sembla que no s’obren noves xurreries, però és un producte famós a casa nostra que no es pot deixar perdre.”

“Des que era petit que he tingut una gran fascinació pel món dels negocis ambulants i per les atraccions de fira”, comenta Aymerich. I explica com va néixer el negoci: “Quan ajudava un amic amb la seva xurreria a les fires, em vaig adonar que volia que aquell moment durés més. De manera que vaig decidir d’obrir la meva pròpia xurreria. Va ser tot un desafiament: calia reformar el remolc i aprendre d’electricitat i pintura, però amb l’ajut d’amics i de familiars ho vam aconseguir.”

Aymerich destaca també l’opció ferma pels ingredients i el concepte del negoci: “Utilitzem farina de Vilafranca del Penedès i xocolata belga.” Per Aymerich, l’objectiu va més enllà de vendre xurros: “Allò que més m’apassiona és donar vida a un espai del poble que sovint era buit i convertir-lo en un lloc de trobada el diumenge. La gent hi ve, compra xurros i s’hi queda a xerrar. És molt gratificant veure com la tradició torna a formar part del dia a dia del poble.”