El relat esfereïdor de la residència de Paiporta la tarda de la gota freda

La residència Savia de Paiporta ha fet arribar un informe a la jutgessa de Catarroja –que investiga la gestió de la gota freda–, en què es relaten els fets que hi van succeir durant la tarda de la riuada, que va matar sis residents.

Segons el document, la jornada va transcórrer amb normalitat fins a les 19.30 de la tarda. De fet, uns quants familiars van visitar residents al matí i les primeres hores de la tarda. A banda, la direcció del centre explica que no van rebre cap comunicació sobre el risc d’inundacions, ni tan sols el protocol d’actuació en cas d’emergència, que sí que va arribar als altres centres.

Els responsables de la residència expliquen que a les 19.30, quan els treballadors que acabaven la jornada sortien a cercar els cotxes per anar-se’n, van veure com arribava l’aigua de la riuada i van alertar els companys perquè pugessin els interns als pisos superiors. Segons el text, pocs minuts després, a la planta baixa l’aigua ja els arribava als genolls.

La primera comunicació d’alera no va arribar fins a les 20.11

La primera comunicació oficial que van rebre els responsables de la residència va ser l’alerta als telèfons mòbils enviada mitjançant el sistema Es-Alert, a les 20.11. Segons el document, en aquell moment el centre ja era completament inundat.

A més, la velocitat amb què les instal·lacions es van inundar va complicar molt l’atenció als interns. Per a poder-los pujar als pisos superiors i arrecerar-los de l’aigua, van haver de fer una cadena humana. També descriuen que el corrent era molt fort, que van despenjar una porta, van moure les butaques i van haver d’enfilar residents sobre taules per fer el desplaçament més de pressa.

En un moment donat –prossegueix el relat–, la força i el nivell de l’aigua i del fang, amb els corrents que originava, els van impedir d’entrar en una sala per salvar la vida de quatre persones que hi van quedar. A més, dos interns van ser arrossegats pel corrent d’aigua. Un fou localitzat sense vida, l’endemà, en uns camps allunyats del centre.

En el document també es descriuen els intents continus, tant dels treballadors del centre com de personal de Savia, de comunicar-se amb els bombers i amb Protecció Civil. Segons que expliquen, en tots els casos la trucada fallava. Consta una comunicació telefònica entre Savia i la Direcció General d’Infrastructures Sòcio-sanitàries de la Generalitat, informant de la situació i sol·licitant ajuda urgent. Aquestes autoritats es van interessar per la situació i van assegurar que havien traslladat la urgència a qui corresponia.

L’ajut no va arribar fins a la matinada

Els professionals que hi havia dins el centre expliquen que van veure un camió de bombers que s’hi adreçava cap a la 1.00 de la matinada, però que no va arribar a entrar-hi. Més tard, cap a les 3.30, van aparèixer caminant tres integrants de la Unitat Militar d’Emergències per examinar la situació. Al cap d’una estona se’n van anar i hi van acudir quatre integrants diferents, que es van endur a l’hospital una noia que havia pogut arribar al centre per arrecerar-s’hi.

En canvi, no es van voler endur un intern que aquella matinada havia tingut una broncoaspiració, ni un altre que havia caigut, perquè consideraven que el centre ho tenia controlat. Després va aparèixer un comandant de la Guàrdia Civil que va romandre una estona al centre oferint el seu suport. Finalment, els residents van ser evacuats l’endemà a les 15.30.