31.01.2017 - 13:30
Un estudi analitza els hàbits de 120 nens, la meitat amb el trastorn
BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)
Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Hospital Sant Joan de Déu ha observat que els patrons d’alimentació de la dieta mediterrània poden estar relacionats amb un menor diagnòstic del TDAH.
L’estudi, publicat en la revista ‘Pediatrics’, és el primer treball científic que aborda la relació entre la dieta mediterrània i el TDAH en nens i adolescents, han informat la UB i l’hospital aquest dimarts en un comunicat.
Suggereix que alguns hàbits alimentaris inadequats poden tenir un paper en el desenvolupament d’aquest trastorn psiquiàtric, si bé afegeix que cal fer noves investigacions per determinar la relació de causalitat.
El treball, que ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III, s’ha elaborat sobre una mostra total de 120 nens i adolescents, la meitat dels quals tenien TDAH i la resta eren grup de control.
Els autors de l’estudi són la professora de la Faculta de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB María Izquierdo i el cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, José Ángel Alda.
La investigació “no estableix una relació causa-efecte entre patrons alimentaris i TDAH, però pot contribuir a concretar unes estratègies dietètiques específiques que millorin la qualitat de vida tant dels afectats com de les seves famílies”.
Segons els investigadors, no se sap si aquests nens tenen el trastorn per una alimentació inadequada o si és el trastorn el que els porta a menjar un excés de greixos i sucres per equilibrar els seus trets d’impulsivitat o angoixa emocional.
Sostenen que pot ser un “cercle viciós”, és a dir, que la impulsivitat dels nens amb TDAH els porta a alimentar-se de manera més inadequada i, per aquesta raó, no ingereixen els nutrients que necessiten, el que empitjora els símptomes.
El TDAH és un quadre d’origen neurobiològic que afecta prop del 3,4% dels nens i adolescents de tot el món, i és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la primera infància i adolescència i les seves conseqüències es poden allargar fins a l’edat adulta.
