[VÍDEO] Com es construeix una relació de violència masclista?

En casos de violència masclista, a vegades sentim comentaris com ara “com s’ho deixa fer?”, “per què no se’n va?” o “a mi això no em passaria”. Aquests darrers anys, la visió que responsabilitza la víctima ha perdut molta força, però encara sobreviuen certs prejudicis, perquè costa d’entendre com es construeix la violència, que acaba essent com una teranyina que va atrapant a poc a poc fins que és molt difícil de sortir-ne.

En parlem amb motiu del 25-N, Dia Internacional contra la Violència Masclista. Volem tenir eines per a prevenir-la i detectar-la, i que aquestes eines no les tinguin únicament les dones, sinó tota la societat. Hi ha molts tipus de violències masclistes, però aquesta vegada ens hem centrat en la violència en l’àmbit de la parella i en algunes de les seves estratègies centrals, com la manipulació psicològica o l’aïllament.

Hem conversat amb Jenn Díaz, escriptora i ex-diputada, autora de Violència en tres actes, sobre la seva pròpia història com a supervivent de violència masclista; Àngels Roura, psicopedagoga i professora, autora de Maite vaig ser jo, podries ser tu, entre més llibres escrits també a partir de l’experiència com a supervivent; i amb Marta Mariñas, psicòloga terapeuta especialitzada en violències de gènere.

“Hi ha l’estratègia de dinamitar els teus dies importants. Una setmana abans del meu aniversari va desaparèixer, silenci total durant una setmana”, recorda Díaz. “El dia dels meus divuit anys m’arriba un ram de roses a l’institut i s’acaba el meu patiment. Estava esgotada, feia una setmana que em preguntava què havia fet tan mal fet, i per tant en aquell moment estic alleugerida, no tinc forces per donar la volta a allò. Arriba un moment en què no ets bona en res, només en salvar la teva relació.”

“En la fase final, ell va incrementar la violència, i hi va haver un dia D, el dia en què vaig haver de sortir de casa fugint després d’una agressió física”, explica Roura. “Me n’he sortit perquè tinc la sort de tenir amistats que valen el que no està escrit i pel privilegi d’haver tingut la mateixa psicòloga del SIAD durant tres anys”.

“Les emocions sempre són vàlides i legítimes. Ell diu que no et pots enfadar per això. Sí que pots. Una altra cosa és el que fas, la conducta. En aquesta línia de manipulació psicològica, hi ha persones que tenen una dialèctica molt potent. Sempre hi perdràs, en la dialèctica. No importa, la dialèctica. Importa el que tu sents i el que et fa l’experiència”, diu Marta Mariñas. “Quan som dins d’una relació de violència és important connectar amb allò que sentim, puguem explicar-ho o no.”