El Regne Unit i Dinamarca reclamen de “modernitzar la interpretació” dels drets humans per endurir la política migratòria

El Regne Unit i Dinamarca reclamen de “modernitzar la interpretació” de la Convenció Europea dels Drets Humans per endurir la política migratòria. En un article conjunt a The Guardian, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, defensen de canviar la interpretació dels drets humans a Europa per “protegir les fronteres”.

El Consell d’Europa fa avui una reunió ministerial informal per tractar les peticions per a modificar l’aplicació dels drets humans als immigrants que fa el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Els dirigents de centre-esquerra reivindiquen l’augment de les deportacions d’estrangers com una política per a frenar l’extrema dreta.

“La millor manera de lluitar contra les forces de l’odi i la divisió és demostrar que la política progressista i convencional pot solucionar aquest problema”, sostenen Starmer i Frederiksen.

Els dirigents del Regne Unit i Dinamarca asseguren que els ciutadans europeus volen més control sobre “qui entra i qui es queda” al país. “Si comets un crim greu, perds el dret de quedar-t’hi. Aquest principi no és extrem, és sentit comú”, diuen els dos dirigents.

Starmer i Frederiksen fan una crida a la resta de dirigents europeus per anar més enllà en la política migratòria i “fer més fortes” les seves nacions. “Controlarem les nostres fronteres per protegir les nostres democràcies”, afirmen.

Precisament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va acusar ahir els dirigents europeus de ser dèbils amb la política migratòria, també fent aquesta vinculació entre immigració i delinqüència. El republicà pressiona els països europeus perquè s’alineïn amb la seva onada de deportacions en massa d’immigrants.

Si bé asseguren que “sempre protegiran els qui fugin de la guerra i el terror”, Starmer i Frederiksen demanen de canviar els sistemes d’asil per adaptar-se a un “món amb mobilitat en massa”. “El sistema d’asil actual es va crear per a una altra era”, diuen.

El Consell d’Europa pensa en canvis

Aquests darrers anys, països com el Regne Unit i Dinamarca han vist la Convenció Europea de Drets Humans com un fre als controls migratoris. El Consell d’Europa admet que l’aplicació dels drets humans als immigrants ha generat un intens debat polític entre molts estats membre d’aquesta organització internacional, que va adoptar la convenció el 1950 i que aplega 46 països, la majoria europeus.

“El Conveni Europeu de Drets Humans proporciona el marc que necessitem per a tractar aquestes qüestions de manera eficaç i responsable. La nostra tasca no és debilitar el Conveni, sinó mantenir-lo fort i pertinent, per garantir que la llibertat i la seguretat, la justícia i la responsabilitat estiguin en equilibri”, afirma el secretari general del Consell d’Europa, Alain Berset, en un comunicat. Berset oferirà una conferència de premsa després de la reunió de ministres a Estrasburg.

Alerta sobre la discriminació

Michael O’Flaherty, comissari dels Drets Humans del Consell d’Europa, ha alertat els ministres de Justícia dels països membres del Consell d’Europa sobre la discriminació que es proposa: “Qualsevol discurs que suggereixi una jerarquia dels titulars de drets basant-se en el fet de si en són més mereixedors o menys és profundament problemàtic.”

O’Flaherty està preocupat per les inexactituds i assumpcions sobre la immigració. Per exemple, assumir que “ajustar la llei o l’aplicació de la Convenció i del TEDH canviarà axiomàticament la pràctica sobre el terreny” no està “fonamentat en fets”. També recorda que la prohibició del retorn forçat d’una persona en perill al seu país és un “dret absolut que té rang de dret internacional consuetudinari”. “Els intents d’interferir-hi són inacceptables”, ha denunciat.

L’irlandès ha assegurat que els ciutadans “no estan en contra d’una protecció forta dels drets humans per a tothom” i que les seves preocupacions tenen a veure amb “sentiments d’alineació i desavantatge” que “s’amplifiquen amb missatges polítics intel·ligents” i  amb desinformació. “Cal tractar aquests fenòmens si ens preocupem pel benestar de les nostres comunitats, però la manera no és debilitar ni danyar el sistema de drets humans”, ha avisat els ministres.