Capturen una imatge de la regió central de la Via Làctia sense precedents per a investigar la vida dels estels

Un grup d’investigadors ha obtingut una imatge de la regió central de la Via Làctia sense precedents que servirà per a estudiar la vida dels estels, segons que ha informat l’Institut de Ciències de l’Espai del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICE-CSIC). La fotografia recull una àrea de més de 650 d’anys llum i conté “núvols densos de gas i pols que envolten el forat negre supermassiu del centre” de la galàxia. La instantània s’ha obtingut del telescopi Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (Alma), al desert xilè d’Atacama, i és la més gran registrada amb aquest aparell.

La nova imatge concentra un conjunt de dades que permetran d’avaluar la vida dels estels a la regió més extrema de la Via Làctia. Sobre això, el centre de recerca explica que donarà una visió del gas fred, la matèria primera a partir de la qual es formen els estels. Es tracta de la “primera volta que s’explora amb tant de detall” aquesta substància. La investigació, en la qual participa l’ICE-CSIC, s’ha publicat avui a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society i destaca que s’hi poden observar “desenes de molècules diferents”, de les més simples, com ara monòxid de silici, fins a més complexes, com ara metanol, acetona i etanol.

Els responsables de la recerca emfasitzen que la imatge a la zona central pot ajudar a conèixer el procés de formació dels astres. “Aplega algunes dels estels més massius coneguts de la nostra galàxia, molts dels quals viuen ràpidament i es moren joves en potents explosions de supernoves i fins i tot hipernoves”, ha explicat el professor d’astrofísica Steve Longmore, de la Universitat John Moores a Liverpool.

L’investigador de l’ICE-CSIC afiliat a l’Institut de Ciències de l’Espai de Catalunya (IEEC), Álvaro Sánchez-Monge, ha puntualitzat que “anteriorment només era possible d’estudiar un nombre limitat de regions” dins aquesta àrea. La nova instantània, per tant, “obre la porta a un nou món de troballes i sorpreses inesperades”. És prevista una actualització del telescopi Alma, juntament amb el telescopi Extremely Large Telescope de l’Observatori Europeu Austral (ESO), que contribuirà a endinsar-se més en aquesta regió i permetrà d’analitzar “una química més complexa i explorar la interacció entre estels, gas i forats negres amb una claredat sense precedents”, segons l’astrònom Ashley Barnes.